Resultats de la cerca

Es destacà, durant la Restauració, pels seus criteris proteccionistes Representà a Barcelona els interessos polítics de FRomero Robledo fou diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat 1876-80 i més tard senador vitalici Amplià i millorà la fàbrica del Cairat, creada per JPuig i Llagostera, i hi creà la primera central hidroelèctrica dels Països Catalans Pertangué al Foment del Treball Nacional Publicà obres de tema econòmic, com La bancarrota española detrás del último empréstito 1868

Net de Francesc Peris i Mencheta, fill de l’industrial i erudit Artur Sedó i germà d’Alfred Sedó i Peris-Mencheta Continuà l’activitat fabril del seu pare Fou diputat provincial, president del Club Marítim de Barcelona i vicepresident de la Junta de Museus de Barcelona El 1948 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres Durant la seva vida reuní la collecció de llibres de tema cervantí més important del món, actualment integrada a la Biblioteca de Catalunya

Advocat, es féu càrrec aviat de la fàbrica cotonera familiar d’Esparreguera colònia Sedó i alhora inicià una intensa vida política Fou elegit diputat a corts el 1899 i secretari del Foment del Treball Nacional el 1901 el 1911 en fou president Compaginà una actuació corporativa en defensa dels interessos econòmics industrials amb una activitat política vinculada a la Lliga Regionalista Senador a partir del 1911, fou assessor econòmic de Canalejas l’any 1912, participà en diverses comissions parlamentàries i extraparlamentàries per a l’estudi de l’autonomia de Catalunya el 1913 i el 1918 i…

Vinculat al Partit Republicà Radical, fou director general de comerç del primer govern Lerroux i sotssecretari de treball al segon Entre l’abril i el desembre del 1935 fou conseller de la Generalitat de Catalunya, primer d’economia i agricultura i després també de finances

Les primeres colònies industrials foren establertes a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XIX com a conseqüència de la revolució industrial i per tal d’aprofitar en llur origen les fonts d’energia, concretament els salts d’aigua per a moure la maquinària tèxtil Al mateix temps, representaren una revaloració dels sistemes econòmics medievals, pràcticament feudals, sota l’aparença de lluitar contra el pauperisme i les miserables condicions de treball i d’habitatge dels slums anglesos, però sovint tingueren la finalitat inconfessada de controlar totalment els treballadors, tant per la…