Resultats de la cerca

Fill pòstum de Lluís el Tartamut Coronat 893 en oposició al rei no carolingi Odó, es veié obligat pel seu rival a refugiar-se a Alemanya, però finalment Odó hagué de pactar un repartiment sota la senyoria de Carles 896 mentre aquest es reservava el govern directe del territori entre el Sena i el Rin, Odó ho feia amb el territori comprès entre el Sena, l’Atlàntic i els Pirineus, inclosos els comtats catalans Mort Odó 898, Carles restà rei únic i fou coronat novament El 911, pel tractat de Saint-Clair-sur-Epte, hagué de cedir en feu una part de Nèustria després Normandia al cap normand Rolló i…

Potser era nebot, per línia materna, del vescomte Esteve de Narbona Es casà amb Anna, filla del comte Alaric d’Empúries i neta, per part de la mare, Rotruda, del comte Berà I de Barcelona A precs de l’arquebisbe de Narbona, Arnust, i recomanat per la reina mare Adelaida, rebé 899 un important precepte de Carles el Simple, que convertia en alous uns béns seus al Narbonès i de la seva muller a Empúries, Rosselló i Besalú El 901 alguns d’aquests ja eren a les mans de llurs descendents i hereus

Tenia les mateixes atribucions que l’alferes reial de la corona castellana alferes A la baixa edat mitjana deixà de pertànyer a la cort reial i esdevingué un simple portaestendard del rei

Nomenat no pas pel bisbe de Girona, seu a la qual pertanyia el monestir, sinó per Nebridi de Narbona, això potser explicaria l’annexió de Banyoles a Narbona 899 per Carles el Simple a precs de l’arquebisbe Arnust

Aplicat, des del s XV, a un funcionari reial amb funcions de jutge a les demarcacions menors, a partir del s XVIII es convertí en un simple títol Del 1918 al 1950 reberen aquest nom els funcionaris majors d’una divisió administrativa

Autor d’una compilació legal que, ultra la seva importància per a la història de la jurisprudència europea, contribuí al desenvolupament de la literatura gallesa i que, amb la seva dicció lúcida, noble i simple, influí l’elegant prosa medieval dels Mabinogi

Visità Mallorca i Menorca el 1833 i publicà, a Torí, Saggio sopra alcune monete fenice delle isole Baleari 1834 i Observations géologiques sur les deux îles Baléares 1835, primera visió de conjunt, molt simple, sobre la constitució geològica de les Illes També descriví els monuments talaiòtics

A la mort d’Ibn Tūmart, de qui era deixeble, fou nomenat califa 1130 Conquerí el Marroc als almoràvits i féu de Marràqueix la seva capital El 1146 envià un exèrcit a la península Ibèrica i, després de llargues lluites, desféu els regnes de taifes el 1157 Llavors Al-Andalus esdevingué una simple dependència de l’imperi almohade, representat a Sevilla per un valí

En 1461-62 fou conseller en cap, i comandà collegialment, amb el comte de Pallars i Arnau de Vilademany, l’exèrcit del Principat que lluitava contra Joan II al Vallès Oriental, el Maresme, el Gironès i l’Empordà Són molt interessants les relacions detallades de les campanyes que trametia al Consell de Barcelona El 1463 restà conseller simple, però continuà la seva tasca militar en l’instant d’apoderar-se del castell de Montcada

Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials El seu òrgan de premsa fou Unión Obrera Balear 1882-86