Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Carles III de França
Història
Rei dels francs (893-923).
Fill pòstum de Lluís el Tartamut Coronat 893 en oposició al rei no carolingi Odó, es veié obligat pel seu rival a refugiar-se a Alemanya, però finalment Odó hagué de pactar un repartiment sota la senyoria de Carles 896 mentre aquest es reservava el govern directe del territori entre el Sena i el Rin, Odó ho feia amb el territori comprès entre el Sena, l’Atlàntic i els Pirineus, inclosos els comtats catalans Mort Odó 898, Carles restà rei únic i fou coronat novament El 911, pel tractat de Saint-Clair-sur-Epte, hagué de cedir en feu una part de Nèustria després Normandia al cap normand Rolló i…
Esteve
Història
Fidel de Carles III el Simple, fill de Gomesind, net d’un altre Gomesind i besnet del got aprisiador Sunvild.
Potser era nebot, per línia materna, del vescomte Esteve de Narbona Es casà amb Anna, filla del comte Alaric d’Empúries i neta, per part de la mare, Rotruda, del comte Berà I de Barcelona A precs de l’arquebisbe de Narbona, Arnust, i recomanat per la reina mare Adelaida, rebé 899 un important precepte de Carles el Simple, que convertia en alous uns béns seus al Narbonès i de la seva muller a Empúries, Rosselló i Besalú El 901 alguns d’aquests ja eren a les mans de llurs descendents i hereus
senyaler reial
Història
A la corona catalanoaragonesa, des del segle XII, oficial reial que estava al capdavant de la milícia o guàrdia del rei, portava a les batalles la bandera reial i en les cerimònies cortesanes l’espasa reial, símbol de la potestat judicial del príncep.
Tenia les mateixes atribucions que l’alferes reial de la corona castellana alferes A la baixa edat mitjana deixà de pertànyer a la cort reial i esdevingué un simple portaestendard del rei
Mercoral
Història
Segon abat de Sant Esteve de Banyoles (822-a 840).
Nomenat no pas pel bisbe de Girona, seu a la qual pertanyia el monestir, sinó per Nebridi de Narbona, això potser explicaria l’annexió de Banyoles a Narbona 899 per Carles el Simple a precs de l’arquebisbe Arnust
starosta
Història
Nom donat, a Polònia, a diversos funcionaris o oficials.
Aplicat, des del s XV, a un funcionari reial amb funcions de jutge a les demarcacions menors, a partir del s XVIII es convertí en un simple títol Del 1918 al 1950 reberen aquest nom els funcionaris majors d’una divisió administrativa
Hywel
Història
Rei gal·lès.
Autor d’una compilació legal que, ultra la seva importància per a la història de la jurisprudència europea, contribuí al desenvolupament de la literatura gallesa i que, amb la seva dicció lúcida, noble i simple, influí l’elegant prosa medieval dels Mabinogi
Alberto Ferrero de La Marmora
Geologia
Història
Militar
Militar i geòleg piemontès.
Visità Mallorca i Menorca el 1833 i publicà, a Torí, Saggio sopra alcune monete fenice delle isole Baleari 1834 i Observations géologiques sur les deux îles Baléares 1835, primera visió de conjunt, molt simple, sobre la constitució geològica de les Illes També descriví els monuments talaiòtics
Abū Muḥammad ‘Abd al-Mu’min
Història
Primer califa almohade.
A la mort d’Ibn Tūmart, de qui era deixeble, fou nomenat califa 1130 Conquerí el Marroc als almoràvits i féu de Marràqueix la seva capital El 1146 envià un exèrcit a la península Ibèrica i, després de llargues lluites, desféu els regnes de taifes el 1157 Llavors Al-Andalus esdevingué una simple dependència de l’imperi almohade, representat a Sevilla per un valí
Pere Figueres
Història
Ciutadà de Barcelona, sabater d’ofici.
En 1461-62 fou conseller en cap, i comandà collegialment, amb el comte de Pallars i Arnau de Vilademany, l’exèrcit del Principat que lluitava contra Joan II al Vallès Oriental, el Maresme, el Gironès i l’Empordà Són molt interessants les relacions detallades de les campanyes que trametia al Consell de Barcelona El 1463 restà conseller simple, però continuà la seva tasca militar en l’instant d’apoderar-se del castell de Montcada
Unió Obrera Balear
Història
Organisme obrer organitzat per Fèlix Mateu i Domeray a Palma el 1881 i que aviat s’estengué per tota l’illa.
Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials El seu òrgan de premsa fou Unión Obrera Balear 1882-86
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina