Resultats de la cerca

Tingué un paper important en l’organització del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus 1898, però aviat entrà en debat amb els bolxevics, contraris a l’autonomia organitzativa del Bund Fou eliminat després de la revolució d’octubre

Participà en la direcció de les revistes Marx-Studien , Der Kampf i Die Neue Zeit Membre destacat de l' austromarxisme , la seva visió del problema nacional apareix en Die Nationalitätenfrage und die österreichische Sozialdemokratie ‘La qüestió de les nacionalitats i la socialdemocràcia austríaca’, 1907, on exposà el que hom anomena la visió cultural nacional en contraposició a la política del problema Desenvolupà una teoria de les autonomies dins l’imperi austrohongarès justificant ensems la unió amb l’imperi alemany Després de la Primera Guerra Mundial fou més important la seva intervenció…

Es concretà a l’entorn del Spartakusbund ‘Lliga d’Espàrtac’, grup dissident del partit socialdemòcrata alemany davant l’actitud que aquest havia pres de cooperació amb el poder durant la guerra El nom procedia d’una publicació clandestina, “Spartakusbriefe” ‘Lletres d’Espàrtac’, dirigida per Karl Liebknecht Aquest i Rosa Luxemburg, que hi collaborava, influïren sobre el desenvolupament del grup, que esdevingué una fracció independent del partit socialdemòcrata 1916 i que passà al partit socialdemòcrata independent 1917 La Revolució Russa d’aquest any…

Ingressà en el partit socialdemòcrata de Lituània 1895 Delegat al congrés d’unificació del partit obrer socialdemòcrata rus 1906, ingressà en el comitè central com a representant de Polònia i Lituània Passà molt de temps deportat a Sibèria i a la presó de Moscou Alliberat per la revolució del febrer del 1917, prengué part en la d’octubre com a membre del comitè militar Després de la revolució s’encarregà de l’organització i direcció de la Txeca El 1921 esdevingué comissari de l’interior al cap de poc temps ho fou de transports i portà a terme la reforma dels…

Fou cap del partit socialdemòcrata de Galítzia 1890 i diputat socialista al parlament austríac 1890-1918 Lluità contra els russos i els austríacs des del 1910, formà el govern provisional de Lublín i collaborà després amb el mariscal Piłsudski

Proclamà la justícia social a Suècia a través de les publicacions “Social-Demokraten” i “Arbeitet” Fou empresonat el 1888, però assolí una gran influència política i dirigí el moviment obrer d’Escània fou també l’ideòleg del partit socialdemòcrata

Afiliat al partit socialdemòcrata 1898, més tard passà als bolxevics 1903 Representant del primer govern soviètic a la Gran Bretanya 1917 Comissari d’afers estrangers 1930-39, aconseguí el reconeixement de l’URSS a la Societat de Nacions 1935

Fou primer ministre 1945-46 i president del partit socialdemòcrata des del 1945 fins a la seva unificació amb el partit comunista 1948 Fou també president de l’assemblea nacional 1953-64 i, fins el 1966, membre del buró polític del partit comunista

Diputat socialdemòcrata i ministre de la República de Weimar El 1946 uní el seu partit al partit comunista alemany i formà el partit socialista unificat Sozialistiche Einheitspartei Deutschlands SED Fou president de la República Democràtica Alemanya del 1949 fins a la seva mort

Diputat socialdemòcrata en el Reichstag 1907 Fou canceller de la República Austríaca 1918-20 i president del Nationalrat 1931-33 Partidari, en un principi, de l' Anschluss unió d’Àustria amb Alemanya, en acabar la Segona Guerra Mundial fou elegit president de la nova República