Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Garcia I d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~820 - 833).
Fill de Galí Belascotenes Casat amb Matrona, filla del comte Asnar I d’Aragó, problemes familiars o discrepàncies polítiques amb el seu sogre, francòfil, el portaren a repudiar la seva muller, a tornar-se a casar amb una filla d’Ènnec I de Pamplona, i a expulsar Asnar I del comtat amb l’ajut del seu nou sogre i dels Banū Qasī ~820 Més tard derrotà una expedició francesa tramesa per Lluís el Piadós 823 Segurament el succeí el seu fill Galí I
Ramon de Canet
Història
Senyor de Canet.
Fill de Guillem I, senyor de Canet, i de Cerdana de Rodés, de la qual heretà, el 1225, les senyories de Rodés, Domanova, Mosset i Mascarda El 1229 signà, amb el seu sogre Bernat Hug de Serrallonga, l’acta de cessió de la Fenolleda a Nunó, comte de Rosselló i de Cerdanya, amb el consentiment de Pere, vescomte de Fenollet Participà 1229 amb Nunó en la conquesta de Mallorca El 1238, juntament amb la seva muller, Ramona de Serrallonga, atorgà als habitants de Canet una carta de franquesa, que confirmà per testament el 1241 i fou ampliada 1244 pel seu sogre, Bernat Hug de…
Boccus I de Mauritània
Història
Rei de la Mauritània oriental (118-81 aC).
Sogre de Jugurta, de primer l’ajudà contra els romans 108-107, però, més tard, el féu presoner i el lliurà a Sulla
Eugène de Beauharnais
Història
Príncep imperial francès (1805), príncep de Venècia (1807) i gran duc de Francfort (1810), fill d’Alexandre de Beauharnais i de Josefina Tascher de la Pagerie.
Adoptat el 1807 per Napoleó I, contragué matrimoni 1809 amb Augusta de Baviera Quan caigué l’imperi es refugià prop del seu sogre, Maximilià I de Baviera, que li concedí 1817 el principat d’Eichstätt i el landgraviat de Leuchtenberg, convertit en ducat
Abū Bakr al-Ṣiddīq
Història
Primer califa àrab (632).
Sogre i successor de Mahoma, hagué de consolidar la seva posició a Aràbia, on, a la mort de Mahoma, es palesà la precarietat de la unió aconseguida pel profeta Començà la conquesta de Síria i Pèrsia A la seva mort, la península Aràbiga era políticament unificada
Teró d’Agrigent
Història
Tirà d’Agrigent.
De la família dels Emmènides, s’ensenyorí de la ciutat 488 i, aliat amb Geló de Siracusa, sogre seu, vencé Terille d’Himera i el cartaginès Amílcar 480 i estengué els dominis fins a Selinunt, Gela, Himera i Siracusa Fou cantat per Simònides i per Píndar
Rodolf IV d’Àustria
Història
Duc d’Àustria (1358-65).
Des del 1357 ja s’havia encarregat del govern de l’Àustria Anterior en vida del seu pare el duc Albert II Perseguí la total independència dels seus territoris respecte a l’Imperi mitjançant documents falsejats Privilegium maius , però el seu sogre, l’emperador, no accedí Fundà la Universitat de Viena 1365
Nuno Álvares Pereira
Història
Comte de Barcelos.
Fill d’un prior d’hospital, entrà al servei de la reina Elionor Teles de Meneses Nomenat conestable, lluità a les ordres del mestre d’Aviz, a Valverde i a Aljubarrota 1385 Comte de Barcelos, senyor de Braga i sogre d’Alfons —fundador de la casa de Bragança—, el 1423 es retirà a la vida conventual
Amalric I de Jerusalem
Història
Rei de Jerusalem (1162-74).
Fill de Folc d’Anjou Successor del seu germà Balduí III, per tal d’impedir que l' atabeg turc de Síria, Nūr al-Dīn, s’apoderés de l’Egipte fatimita, pactà amb el seu sogre, l’emperador de Bizanci, Manuel I Comnè Malgrat aquesta aliança, Amalric no pogué prendre Damiata 1169 Morí el 1174 mentre organitzava una nova campanya
Honori
Història
Emperador d’Occident (395-423), el primer després de la divisió de l’Imperi.
Fill de Teodosi I Durant la seva minoritat assumí la regència el seu sogre Estilicó La major part del seu regnat es caracteritzà per la lluita amb els bàrbars, que l’obligaren a traslladar la capital a Ravenna Poc després d’haver pacificat la Gàllia morí sense deixar successors, motiu pel qual Teodosi II, emperador d’Orient, governà temporalment
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina