Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Solidaritat Obrera

Capçalera de Solidaritat Obrera (segona època)
Història
Denominació aplicada l’any 1907 a la unió local de societats obreres de Barcelona.
Sembla haver estat una mena de resposta a la formació de la Solidaritat Catalana En tot cas, en la seva organització prengueren part tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans La reorganització de la Unió Local de Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel juny del 1907, i el 25 de juliol hom publicà un manifest —programa signat per 36 societats que aviat havien d’ésser prop de 60— Sobresortí especialment la proclamació d’una neutralitat envers les concepcions polítiques dels possibles adherents, per a possibilitar la unió de tots els…
Solidaritat Catalana
Història
Primer moviment unitari català creat a partir del fet nacional, l’any 1906.
Arran dels incidents del Cu-cut es creà un ampli moviment d’oposició al projecte de llei de Jurisdiccions , que aplegava des del carlisme fins a una bona part dels republicans Organitzà com a primer acte públic la festa de l’homenatge als diputats que votaren contra la llei de Jurisdiccions 20 de maig de 1906 En formaren part dels carlins, la Lliga Regionalista, el Centre Nacionalista Republicà, la Unió Catalanista, els republicans federals i una part de la Unió Republicana Salmerón, Eusebi Coromines, Junoy, Layret, Bastardas, etc Només en restaren fora els partits monàrquics centralistes i…
pactes d’Unió i Solidaritat
Història
Nom que reberen els pactes de cooperació signats per un sector de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola amb grups anarquistes independents de Barcelona i València, els anys 1886 i 1887.
Solidaritat d’Obrers de Catalunya
Història
Central sindical fundada en la clandestinitat l’any 1958, com a confederació de sindicats d’activitats (arts gràfiques, tèxtil, metall, etc), amb estructuració territorial, a partir de plataformes obreres cristianes.
El seu camp d’acció és el Principat de Catalunya, si bé cerca la coordinació amb altres centrals dels Països Catalans Present a l’Organització Internacional del Treball des del 1964 i membre de la Confederació Mundial del Treball des del 1959, alguns dels seus membres, juntament amb independents, crearen el curs 1964-65 l’Escola Professional del Clot, a Barcelona, la primera dels Països Catalans Nacionalista i socialista autogestionària, però independent de qualsevol opció política concreta, ha tingut com a secretari general Xavier Casassas i Miralles, i una implantació considerable en el…
Balbina Pi i Sanllehy

Balbina Pi i Sanllehy
© Família Barcena
Història
Anarcosindicalista.
Obrera del tèxtil, començà a destacar com a organitzadora sindical el 1917 dins el sindicat del ram fabril i tèxtil i la federació local de Sabadell Collaborà després regularment a Solidaridad Obrera i en 1920-21 fou una activa propagandista en les campanyes de protesta en solidaritat amb els sindicalistes deportats a la Mola S’allunyà de la militància activa el 1936 Posicionada a favor de la Federació Anarquista Ibèrica FAI durant la Segona República, el 1936 formà un grup femení propi i anticlerical, La Agrupación Feminista Anticlerical, arran de les discrepàncies amb alguns…
Miquel Junyent i Rovira
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Fou cap dels carlins a Catalunya, director d’"El Correo Catalán”, diputat a corts per Vic i senador S'adherí a la Solidaritat Catalana i formà part del seu consell directiu
lerrouxisme
La mútua animadversió entre el catalanisme i el lerrouxisme féu d’Alejandro Lerroux el blanc preferit dels atacs de les revistes satíriques catalanistes (“Cu-cut!", 1909)
© Fototeca.cat
Història
Política
Denominació aplicada especialment al confús ideari que presidí la reorganització del republicanisme empresa per Lerroux els anys 1901-09 des de Barcelona.
Les seves principals característiques foren l’anticlericalisme, la propaganda antimonàrquica, l’espanyolisme i una peculiar demagògia obrerista, sovint enfrontada a l’anarquisme El lerrouxisme significà una superació de les antigues famílies republicanes i facilità, juntament amb la Lliga Regionalista —bé que des d’un angle diferent—, l’enfonsament del sistema polític dels partits dinàstics al Principat, després de desfer, el 1901, el caciquisme electoral de la Restauració Aconseguí per al republicanisme una renovació del suport obrer i es fonamentà organitzativament en la multiplicació dels…
Manuel Verni i Puig
Història
Política
Polític republicà.
Fou regidor de la seva ciutat natal en diverses ocasions 1895, 1915 Milità en la Unió Republicana de Salmerón i seguí aquest en la Solidaritat Catalana, i ingressà després a la Unió Federal Nacionalista Republicana Fou diputat provincial per Lleida el 1909
Francesc de Paula Roqué
Història
Política
Polític republicà.
Diputat federal per Puigcerdà el 1873, s’uní al partit castelarista el 1876 i es mantingué molt relacionat amb Eusebi Corominas Signà pel febrer del 1901 el manifest d’unió republicana catalana i el 1906 s’adherí a Solidaritat Catalana Fou diputat provincial
Pelai Vilanova i Massanet
Història
Política
Polític republicà i metge.
Afiliat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, l’abandonà en morir aquest i s’adherí, el 1903, a la Unió Republicana contrari, però, a la Solidaritat Catalana, passà al reformisme de Melquíades Álvarez, i fou finalment, el 1915, un dels dirigents del Bloc Republicà Autonomista
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina