Resultats de la cerca

Era una especialització del canviador, sorgida a la fi del s XIV

El seu nom significa 'Joventut' en àrab Nasqué l’any 2006 a partir de l’escissió de la Unió Islàmica durant el conflicte que enfrontà aquesta organització amb l’exèrcit etiòpic en la incursió progovernamental a Somàlia Manté un enfrontament armat amb el feble govern de Muqdiisho secundat pels Estats Occidentals i la Unió Africana Controla extenses zones del país, i arribà a emparar-se de la capital i de la ciutat portuària de Kismaayo, d’on fou foragitada a l’agost del 2011 i al setembre del 2012, respectivament Als territoris sota el seu domini ha imposat una aplicació estricta de la xaria…

Assolida per Guillem I de Naussau-Orange, hom oferí 1581 la sobirania al duc Francesc Hèrcules d’Anjou, germà d’Enric III de França La unió fou el nucli de la república de les Províncies Unides del Nord, sorgida poc després, bé que no reconeguda fins a la pau de Münster 1648

Posà terme a la discòrdia entre Pere III de Catalunya-Aragó i Enric II de Castella, sorgida arran de l’accés del segon al tron Restà concertat el matrimoni de la infanta Elionor, filla de Pere III, amb l’hereu de Castella, Joan El rei català retornà Molina, que li havia estat lliurada en ésser donada per Enric II a Bertrand Du Guesclin 1369

La província bizantina dels vènets fou administrada, civilment i militarment, per tribuns marítims Durant el segle VI els vènets ajudaren Belisari en el setge de Roma i lluitaren amb Narsès contra els visigots La necessitat de defensa de les invasions longobardes motivà l’establiment d’un dux 697, amb autoritat sobre la federació insular, càrrec que esdevingué definitiu des del 742 i que disposava d’una certa autonomia dins l’imperi bizantí Des d’aquella època es perfilaren les característiques de Venècia com a centre comercial intermediari entre Itàlia i l’Orient, i començà l’armament de…

Fill de Constantinos Ypsilantis Formà part de la guàrdia imperial russa, i prengué part en la guerra contra Napoleó 1814 Comandà després 1820 el grup Heteria societat política sorgida amb vista a l’alliberament nacional grec, i amb un petit exèrcit ocupà Iaşi i Bucarest, amb la intenció de fer aixecar els cristians romanesos Davant la resposta negativa i l’animadversió antihellènica, empresonà i féu occir el líder romanès Tudor Vladimirescu 1821 Derrotat pels turcs a Dragaşani, travessà la frontera hongaresa i fou empresonat per Metternich a Munkács i a Bohèmia 1821-27

Es proposava d’enderrocar l’absolutisme, d’establir una república democràtica i de lliurar les terres als pagesos i les fàbriques als obrers Desenvolupà accions individuals, però no de masses La més important, l’assassinat d’Alexandre II 1881, representà la fi de l’organització Disposava de dos periòdics Narodnaja Vol’a i Rabocaja Gazeta

Fill primogènit de Sanç III i de Múnia Heretà del seu pare el reialme pamplonès, considerablement ampliat la Navarra pròpia, el País Basc no navarrès, La Rioja, La Bureba i els Montes de Oca Bé que collaborà amb el seu germà Ferran I de Castella contra el rei lleonès, Beremund III, la incorporació de Lleó a Castella el posà en situació d’inferioritat El 1043 repellí l’intent de Ramir I d’Aragó d’emparar-se de la Canal de Berdún, Cinco Villas, Egea de los Caballeros i Bárdenas Reales Garcia continuà l’expansió per La Rioja i ocupà Calahorra 1045, que convertí en seu episcopal Més tard, …

Vers el 1067 es casà, sembla que en segones núpcies, amb Letgarda, filla d’Arnau Mir de Tost Ocupà llocs importants a la cort de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona el 1059 fou un dels prohoms que dictaren sentència en la qüestió sorgida entre aquest i el rebel Mir Geribert d’Olèrdola Es declarà vassall del comte de Barcelona 1061 quan aquest morí, prengué partit per Ramon Berenguer II en les dissensions d’aquest amb el seu germà Berenguer Ramon II En un intent d’avinença, fou lliurat a aquest últim com a ostatge Després del fratricidi, fou un dels encarregats de la curadoria…

Era regida per un consell format pels ciutadans principals i per dues assemblees públiques, anomenades thermiká i panaitoliká , que celebraven una reunió anual cadascuna Uns altres estats de Grècia s’afegiren a la coalició l’Acarnània 270 aC, la Lòcrida 260 aC, la Fòcida 255 aC i la Beòcia 245 aC les dues darreres se'n separaren el 224 aC A mitjan s III aC la Lliga assolí la màxima expansió arribà a tenir sortida a la mar Jònica i a l’Egea, on piratejà En provar d’envair el Peloponès, s’enfrontà amb la Lliga Aquea , que la derrotà 243 aC Poc després s’alià amb Macedònia es desuniren, però, el…