Resultats de la cerca

El veredicte condemnà a ésser penjats Göring, que se suïcidà la vigília de l’execució 16 d’octubre, Ribbentrop, Rosenberg, Frank, Frick, Streicher, Sauckel, Seyss-Inquart, Kaltenbrunner, Keitel i Jodl RLey se suïcidà per l’octubre del 1945, el cas de Krupp fou examinat a part, i Bormann, fugitiu, fou condemnat per contumàcia foren sentenciats a presó Dönitz, Raeder, Kvon Neurath Funk, Speer, Bvon Schirach i Hess Foren absolts Schacht, Fritsch i Fvon Papen Quatre organitzacions foren condemnades el partit nazi, la Gestapo, les SS i el SD Servei de Seguretat El veredicte permeté a l’ONU de…

Companya de Martí Borràs, un dels introductors de l’anarcocomunisme a Espanya i director de La Justicia Humana i Tierra y Libertad , que se suïcidà a la presó el 1894 Després s’uní, successivament, a Tomàs Ascheri, afusellat com a principal implicat en el procés de Montjuïc 1897, i a Francesc Callís, també implicat i que, boig, se suïcidà Llavors emigrà i residí a Buenos Aires, els Estats Units i Mèxic De nou a Barcelona 1923, mantingué estretes relacions amb Teresa Claramunt Hom la presentà com el prototipus dels sacrificis de moltes dones dels militants anarquistes

Se suïcidà en descobrir-se que planejava una revolta contra els perses

Propretor de la Gàllia 67, es rebellà contra Neró 68 i reconegué Servi Sulpici Galba Perseguit per Virgili Ruf, se suïcidà

Fundador del front dels sudets alemanys, afavorí l’annexió del territori al Reich 1938 i fou gauleiter dels sudets i comissari del protectorat de Bohèmia i Moràvia Condemnat a mort el 1945, se suïcidà

Suprimí els sindicats i organitzà el Deutsche Arbeitsfront Front alemany del treball Durant la Segona Guerra Mundial dirigí el servei de deportació d’obrers estrangers a Alemanya Detingut pels aliats, se suïcidà quan l’anaven a jutjar

Procònsul d’Àfrica, fou elegit pels grans propietaris i compartí l’imperi amb el seu fill homònim El senat n'aprovà l’elecció, però Capellià, legat de Maximí, hi intervingué i vencé el fill Gordià I se suïcidà

Muller de Pramtag, rei dels icenis, poble de l’est d’Anglaterra, en dirigí la revolta contra els romans quan el seu marit els havia obert les portes del país Derrotada per les tropes romanes dirigides per Suetoni Paulí, se suïcidà

Mort Pèrtinax 193 fou proclamat emperador per les legions de Britània i de la Gàllia, mentre Pescenni Níger ho era a Síria i Septimi Sever a la Pannònia Després de vèncer Pescenni, fou derrotat per Septimi Sever a Lugdunum, i se suïcidà

Segons la llegenda, era nebot de Tarquini, l’últim rei de Roma, i amic de Collatí, la muller del qual, Lucrècia, fou violada per Tarquini, i se suïcidà Brut alçà el poble en armes, enderrocà la monarquia i fou el primer cònsol de la República