Resultats de la cerca
Es mostren 100 resultats
orientalística
Art
Geografia
Història
Literatura
Branca d’estudis sobre temes de llengua, història, art, etc, dels pobles orientals.
L’orientalística comprèn els pobles de la costa septentrional de l’Àfrica, Egipte, Etiòpia, Turquia i tots els pobles asiàtics, des de les costes orientals de la Mediterrània fins al Japó Es divideix en branques que comprenen grups més homogenis de matèries semitística, turcologia, sinologia, etc Hi ha també divisions de caràcter més religiosocultural que no pas lingüístic judaisme, islamologia, etc
tema
Història
Cadascuna de les províncies bizantines, ordenades militarment.
En realitat, en un principi foren coneguts amb el nom de temes els diversos cossos d’exèrcits estacionats a les províncies Vers la fi del s VIII i al començament del IX, fou fet un nou ordenament provincial, tot el poder es concentrà en l’autoritat militar i la paraula tema passà a indicar la província Els temes variaren en nombre i extensió al llarg del temps i, segons llur essència —continental o marítima—, foren governats per un strategós estrateg o un drungàrios contraalmirall, respectivament L’obra De thematibus de Constantí Porfirogènit registra un total de 14…
catacumba

Catacumbes de San Genaro, a Nàpols
Història
Religió
Cementiri subterrani d’inhumació compost de galeries i cambres.
El seu ús és anterior al cristianisme Seguint la llei romana que prohibia els enterraments a l’interior de les ciutats, els primers cristians construïren, amb tota llibertat, diversos cementiris subterranis, que només foren utilitzats esporàdicament com a lloc de culte, durant les persecucions Arribaren a tenir bastants quilòmetres de longitud i diversos pisos superposats Els difunts eren dipositats en nínxols loculi cavats a les parets, molts d’ells decorats amb pintures, que forneixen les principals fonts sobre l’art cristià dels primers segles Els temes emprats fan sovint…
Mabinogi
Història
Col·lecció de contes medievals gal·lesos coneguts a través de dos importants manuscrits anomenats Llyfr Gwyn Rhyddench (‘Llibre blanc de Rhyddench’, entre el 1300 i el 1325) i Llyfr Coch Hergest (‘Llibre vermell de Hergest’, entre el 1375 i el 1425).
Aquest floriment del geni celta, obra mestra de prosa medieval europea, es basa en relats cantats de temps immemorial, sobre temes mitològics, esdeveniments dels segles V i VI l’edat heroica gallesa i contes populars
Manuscrits
Història
Revista d’història moderna fundada el 1985 pel departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Des de la seva aparició publica números de caràcter monogràfic i altres que tracten temes diversos d’història moderna La revista també ha promogut colloquis i conferències amb la presència de destacats especialistes francesos, italians i britànics, fonamentalment
Bernardo José Alderete
Història
Erudit castellà.
Coneixedor de les llengües clàssiques i orientals, s’ocupà, entre d’altres temes, d’arqueologia i de lingüística, especialment a Del origen y principio de la lengua castellana o romance que hoy se usa en España 1606 i a Varias antigüedades de España, África y otras provincias 1614
Nicolau Mayet i Perelló
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Ingressà en l’orde augustinià, i fou lector de filosofia i de teologia al convent de Sant Agustí de la Seu d’Urgell El 1799 ingressà en l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs sobre temes històrics i una Censura de la reseña histórica de los idiomas que se hablan en Cataluña
Josep Fucilla
Història
Hispanista nord-americà.
Catedràtic a la Northwestern University, és autor de notables estudis de literatura comparada, centrats sobretot en temes dels s XVI i XVII ha publicat treballs a la Nueva Revista de Filología Hispánica i a Publications of the Modern Language Association of America Entre els seus llibres cal esmentar Relaciones hispanoitalianas 1953 i Estudios sobre el petrarquismo en España 1960
François-Vincent Raspail
Història
Política
Polític i químic francès.
D’idees republicanes, participà en les revolucions del 1830 i el 1848 i fundà els periòdics Le Réformateur 1834-35 i L’Ami du Peuple 1848 La seva militància política el portà a l’exili en diverses ocasions 1832, 1849 Elegit diputat 1869, 1876-78, defensà sempre la república És autor de diverses obres de temes químics i sanitaris
Celestí Mas i Abat
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Es llicencià en lleis a la Universitat de Barcelona, on exercí Fou alcalde d’Igualada i milità en la Unión Liberal Escriví obres sobre temes de l’administració oficial, com Guía de alcaldes y ayuntamientos 1844, Manual del juez de paz 1855, Diccionario jurídico administrativo 1858-64 i Legislación de la época revolucionaria de España 1871
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina