Resultats de la cerca

Caigué pres en l’expedició d’Almansor contra Barcelona 985 i fou dut a Còrdova El 989 tornava a ésser a Barcelona, car havia pogut pagar el rescat Hom creu que és el cap de la família Marcús de mercaders barcelonins

Fill de Simó IV de Montfort Comte de Montfort El 1226 cedí els drets paterns del comtat de Tolosa a Lluís VIII de França, i fou nomenat gran conestable del regne del 1238 al 1241 Combaté valerosament a Palestina i caigué presoner dels musulmans Morí quan, alliberat, tornava del Llevant mediterrani

Amb el seu germà i amb elements d’Alcover i de la comarca ribagorçana actuà pels volts de Prades i formà una bandositat, dita dels morells , que atacava la facció rival dels voltors Processat el 1610, fou perdonat pel lloctinent Manrique en canvi de servir a l’exèrcit d’Itàlia Hi accedí, però el 1613 tornava a actuar per la zona de Lleida

Net d’Antígon Monòftalmos i fill de Demetri I Fundà una dinastia que es mantingué durant un segle en el domini de Macedònia Vencé Pirros de l’Epir quan tornava d’Itàlia També s’hagué de defensar d’una guerra organitzada per Ptolemeu II, que tenia por del poder que havia aconseguit Morí molt vell, després de portar a terme una gran obra cultural a Macedònia

Intervingué amb el seu pare en l’aixecament de la baronia d’Arenós contra Joan II S'escapà de la presó i des de Castella passà a Catalunya al servei de Pere de Portugal Presidí una ambaixada enviada per aquest al duc de Borgonya 1465 Rendida Barcelona, s’aixecà de nou perquè el monarca no li tornava la baronia, però fou sotmès pel governador de València, condemnat a mort i executat a Barcelona

Pel primer tractat 5 d’abril de 1795, Prússia atorgava a França, provisionalment, la vora esquerra del Rin Pel segon 22 de juliol de 1795, França es retirava de la zona fronterera de l’Empordà i tornava als límits fixats pel Tractat dels Pirineus, posant fi a la Guerra Gran Intentà, però, de fer-se cedir la Vall d’Aran, i se'n retirà només a canvi de la cessió de la part castellana de l’illa de Santo Domingo

Es casà vers el 1455 amb una pubilla, Beatriu de Salt Home bellicós, resolgué en un combat les seves diferències amb Pere de Rocabertí el 1458 Durant la guerra contra Joan II figurà al bàndol reialista i es distingí en la defensa de Palau-saverdera 1464-66, que pertanyia a la seva germana Elionor, muller de Bernat de Vilamarí, malgrat trobar-se la seva dona, la seva filla i el seu sogre en poder dels enemics El 1466 caigué presoner de Pere IV, bé que el 1468 tornava a ésser en llibertat Joan II el premià amb rendes confiscades

El 1312 el rei Jaume II, per les seves coneixences i relacions amb l’Àfrica del Nord, el nomenà cònsol de Bugia, substitut de Bernat Dessoler, que es trobava a Barcelona, amb la finalitat de renovar el pacte fet el 1309 Entre els anys 1312 i 1344 desplegà una gran activitat i una sèrie de viatges entre Bugia, Barcelona i Mallorca que conclogueren amb un nou tractat entre el soldà Abū Bakr i el rei Jaume II signat a València el 7 de gener de 1314 i pel soldà entre el març i el juliol del 1314 quan Poculull tornava a trobar-se a Bugia

Fou aconsellat pel ministre d’afers estrangers francès Hug de Lionne i, segons aquest tractat, França, sota la pressió de la Triple Aliança, de la Haia Anglaterra, les Províncies Unides i Suècia, tornava el Franc Comtat a Espanya, i aquesta, representada pel diplomàtic comte de Peñaranda i el plenipotenciari i governador de Flandes marquès de Castel Rodrigo, cedia a França les següents places fortes de Flandes Furnes, Bergues, Armentières, Menin, Lilla, Douai, Kortrijk, Audenarde, Tournai, Ath, Binche i Charleroi Posteriorment, en trencar-se aquesta pau a causa de les ambicions…

Representà una treva en la política expansionista de Napoleó Gran Bretanya tornava els territoris conquerits —entre ells Menorca— però es quedava Trinitat i Ceilan França abandonava Roma, Nàpols i Portugal, i hom garantia la independència de les illes Jòniques i de Portugal Com a conseqüència del tractat, el 16 de juny de 1802, Joan Miquel Vives, capità general de Mallorca, prengué possessió de l’illa de Menorca en nom de Carles IV d’Espanya, amb la qual cosa s’acabà la tercera i darrera dominació britànica de l’illa Tanmateix, gran part dels acords no foren duts a terme i el…