Resultats de la cerca

L’origen immediat en fou l’oposició al rellançament de l’aventura colonial marroquina, promoguda pels interessos miners al Rif el 9 de juliol d’aquell any una operació de policia per a protegir el ferrocarril miner prop de Melilla encengué un veritable conflicte bèllic, i el ministre de la guerra del govern d’ Antoni Maura i Montaner , general Linares, decidí de trametre a l’Àfrica un cos expedicionari de més de 40000 homes, reservistes casats i amb fills en llur majoria, i —potser com a “mesura punitiva"— trets en bona part del Principat Aquests fets, sentits per la ciutat com una provocació…

Eren descendents de Batos I Báttos , fundador de la colònia de Cirene, esplendent sota els quatre primers reis Els libis motivaren la tràgica fi dels batíades Els reis s’anomenaren alternativament Batos i Arcesilau

Conegut orador del lerrouxisme a Barcelona, organitzà les damas rojas del partit radical En el procés pels fets de la Setmana Tràgica 1909 intentà de culpar Francesc Ferrer i Guàrdia com a principal promotor Desterrat a Mallorca, a Manacor, hi creà el partit radical i fundà i dirigí el setmanari “Justícia” 1909-12

Membre del Partit Republicà Nacionalista Català, durant la Setmana Tràgica fou el cap de la rebellió a Sant Andreu dirigí en especial l’assalt a les casernes de la guàrdia civil i l’incendi de l’església parroquial Fou el primer executat en la repressió que seguí aquests fets 17 d’agost de 1909

S'uní a Ruiz Zorrilla el 1873 i lluità contra els carlins Contribuí al finançament del Centre Republicà de Caldes, d’on fou regidor durant 24 anys i alcalde en 1897-98 El 1903 ingressà a Unió Republicana, i posteriorment al Partit Radical Fou empresonat per la seva participació en la Setmana Tràgica del 1909

Formà part de la Unió Republicana des del 1903 i, després de crear el grup de Fraternitat Republicana 1903 a Cornellà de Llobregat, organitzà el partit a Lloret, on també impulsà una escola horaciana El 1909, implicat en els fets de la Setmana Tràgica, s’exilià a l’Argentina Fou regidor de Lloret en 1914-17

Combaté els carlins, amb el grau de tinent metge, però, restaurada la monarquia borbònica 1875, abandonà la carrera militar A Barcelona fou un dels dirigents dels republicans radicals i destacat lerrouxista, amb forta influència a la Casa del Poble Es mostrà intransigent amb Solidaritat Catalana i, després de la Setmana Tràgica, amb el seu testimoniatge comprometé greument Francesc Ferrer i Guàrdia, que fou afusellat

Morta aquesta, Agripina , la madrastra, la concedí en matrimoni a Neró 53, al qual assegurà d’aquesta manera un títol per a la successió El 62 Neró la repudià adduint que era estèril però, davant la simpatia del poble envers ella, l’acusà d’adulteri i, després de relegar-la a l’illa Pandatària, la feu occir Figura tràgica, inspirà diverses obres literàries entre altres, les d’Alfieri i del duc de Brunsvic

Usà el pseudònim de Leopoldo Bonafulla Fou director d’ El Productor  1901-04, intervingué en la Setmana Tràgica de Barcelona i participà en el congrés regional obrer del 1910 que decidí la constitució de la CNT És autor de La Revolución de Julio 1910, obra bàsica per al coneixement dels fets del juliol del 1909, i de texts de propaganda ideològica, com, entre d’altres, Criterio libertario 1905 i La justicia libre sd

Es llicencià en dret a València, i fou diputat del partit conservador 1908 El 1909, després de la Setmana Tràgica, fou nomenat governador civil de Barcelona Emprengué una repressió arbitrària, amb un desconeixement total de la situació, i clausurà, entre moltes altres entitats, el Centre Excursionista de Catalunya La seva actuació motivà protestes de Francesc Cambó i d’Amadeu Hurtado prop del ministre Juan de La Cierva, sense resultat El 1910 fou destituït del càrrec