Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Vuk Branković
Història
Feudatari serbi, senyor de Pristina.
Segons tradició, traí el seu país a la batalla de Kosovo Polje 1389 Fou mort pels turcs El seu nom perdurà com a símbol d’ignomínia en el folklore serbi Fou cap de la dinastia implantada a Sèrbia en la persona del seu fill Jordi
Rainulf I d’Aversa
Història
Primer comte d’Aversa (1030-45).
De la família normanda dels Drengot, ajudà Sergi IV de Nàpols a reconquerir el seu territori, per la qual cosa aquell creà i li cedí el comtat d' Aversa Casat amb la germana de Sergi, més tard el traí en aliar-se amb el príncep de Càpua Morí en guerra contra els bizantins
Marc Cassià Latini Pòstum
Història
Usurpador de l’imperi Romà (259-269 dC).
General de Valerià i de Galliè, traí aquest darrer i li assassinà el fill, alhora que es feia proclamar emperador A la Gàllia obtingué victòries importants contra els bàrbars i, a Magúncia, vencé el rebel Ulpi Corneli Lelià Però fou ajusticiat pels seus soldats, que no suportaren la dura disciplina que els imposava
Enric Stuart
Història
Rei consort d’Escòcia (1565-67), duc d’Albany i comte de Darnley i de Ross (1565), fill de Matthew Stuart i de Margaret Douglas.
Catòlic, es casà 1565 amb Maria I d’Escòcia , parenta seva Cobejà de regnar per dret propi si moria la seva muller, i participà en la conjura que assassinà el secretari d’aquesta, Rizzio 1566, però traí els seus còmplices en permetre que la reina fugís Odiat pel seu orgull i la seva arrogància, fou víctima d’un complot i morí assassinat
Cola Gambatesa di Monforte
Història
Condottiere,
comte de Campobasso i de Termoli.
Governador de la província dels Abruços 1459, traí Ferran I de Nàpols pel duc de Calàbria, Joan d’Anjou Durant el regnat de Renat d’Anjou a Catalunya participà, amb èxit, en la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó L’any 1472 passà al servei de Carles el Temerari, duc de Borgonya, i, enemistat amb aquest 1477, lluità contra els turcs al servei dels venecians
Junta de Perpinyà
Història
Comitè revolucionari creat a Perpinyà el 1848 per tal d’organitzar un moviment republicà al Principat.
Entre els seus membres figurà Victorià d’Ametller i Vilademunt, que organitzà un alçament a l’Empordà La Junta tenia un comitè a Barcelona un dels membres del qual traí la conspiració, que avortà i homes a les guarnicions de Figueres, la Seu d’Urgell, Lleida i Hostalric El capità general Fernández de Córdoba feu afusellar dos comandants i un tinent implicats, a la Ciutadella 9 d’octubre de 1848
gens Papíria
Història
Llinatge romà conegut per les seves aportacions al corpus legislatiu.
Entre els seus membres es destaquen Sext o Publi Papiri , contemporani, segons la tradició, de Tarquini el Superb Gai Papiri Carbó , tribú de la plebs 131 aC i cònsol 120 aC Partidari dels Gracs, abandonà el seu fervor democràtic i els traí Gneu Papiri Carbó , tribú de la plebs 92 aC, cònsol amb Cinna 85 i 84 aC i amb Mari el Jove, lluità contra Metel i Pompeu en un intent d’alliberar Mari Capturat per Pompeu a Sicília, fou ajusticiat També cal esmentar el cònsol Luci Papiri Cursor , probablement autor de la Lex Poetelia-Papiria , en favor dels deutors
sorianisme
Història
Denominació popular del moviment polític de la fracció valenciana del Partido Republicano Radical, escissió (1903) del blasquisme, centrada en la figura de Rodrigo Soriano y Barroeta-Aldamar
.
Conjunturalment aconseguí d’aplegar una bona part dels republicans de València, insatisfets amb la política de Blasco i Ibáñez En les eleccions del 1903 assolí una clara victòria sobre la Unió Republicana, en part pels vots no republicans, i la mantingué en les del 1907 i el 1908 en què traí l’intent de crear una Solidaritat Valenciana, però en les del 1910 aliat amb el PSOE començà el seu declivi, que perdurà fins que, amb la dictadura de Primo de Rivera 1923, s’extingí el partit En els comicis del 1914 sota el nom de Partit Radical Conjuncionista es mantingué la crisi, en part…
Alcibíades
Alcibíades Còpia romana d’un bust grec
© Fototeca.cat
Història
General i polític atenenc.
Fill de Clínies i nebot de Pèricles Deixeble de Sòcrates Durant les guerres del Peloponès i després de la pau de Nícies ~421 fou el cap del partit radical que volia la continuació de la guerra Els atenencs rebutjaren Alcibíades com a general el 418, però foren vençuts pels espartans a Mantinea Amb una nova maniobra, tornà a ésser elegit general i dirigí una expedició contra l’illa de Mēlos, que fou arrasada L’obsessió de la victòria sobre Esparta el portà a una expedició contra Sicília, on Leontins, aliada d’Atenes, era amenaçada per Siracusa El 415 partí contra Siracusa una flota de cent…