Resultats de la cerca

Fou lloctinent de València 1642, on contribuí a l’organització de les mílicies valencianes trameses al Principat de Catalunya per defensar la causa de Felip IV de Castella Fou protector de literats, entre els quals Quevedo

Fou un dels tres caps de les Companyies Blanques de Bertrand Du Guesclin que el 1366 es posaren al servei del rei Pere III de Catalunya-Aragó i d’Enric de Trastàmara per a fer la guerra a Pere I de Castella S'uní, però, al Príncep Negre en intervenir aquest a favor de Pere el Cruel Formà part d’algunes ambaixades trameses pel Príncep Negre 1367, i més tard pel duc de Lancaster, prop del rei Pere III, i aconseguí d’evitar la invasió de Catalunya-Aragó per l’exèrcit anglès, el 1367 fou recompensat per Pere III amb la donació dels castells de la Mola i d’Elda, al Vinalopó Es casà…

Milità a les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana Emigrà a l’Argentina per evitar el servei militar 1913 i s’installà a Buenos Aires, i, en arribar-hi, es féu soci del Casal Català de la ciutat, del qual més tard fou president Collaborà al setmanari “Nación Catalana” i a les revistes “Ressorgiment” i “Galeuzca” Fou president i fundador del Comitè Llibertat, grup polític creat durant la Dictadura de Primo de Rivera el 1928 féu entrar Francesc Macià i Ventura Gassol clandestinament de l’Uruguai a l’Argentina Home emprenedor en el camp econòmic, el 1931 creà una indústria de…

Fou cinc vegades conseller de Barcelona entre el 1406 i el 1427, i conseller en cap en 1418-19 i 1427-28 En 1407-08 patronejà una de les galeres trameses per Barcelona al papa Benet XIII per a traslladar-lo a Cotlliure El rei Martí I l’Humà sojornà el 1408 a la seva torre de Sarrià, i l’any següent Fiveller fou un dels parlamentaris que demanà al rei que designés un successor per al cas de morir sense fills El 1413, regnant Ferran d’Antequera, fou requerit pel rei per a decidir la repressió per la força del comte Jaume d’Urgell El 1416, essent conseller segon de Barcelona,…

Segons una tradició conservada pels autors antics, la fundació d’aquestes ciutats italiotes coincidí amb el gran moviment colonitzador de la Grècia dels segles VIII i VII aC, i possiblement fou deguda a aquest moviment Al costat d’aquesta tradició, històrica, una altra tradició, mítica, feia remuntar l’origen d’aquestes ciutats als temps heroics de la guerra de Troia, i fins i tot a èpoques més remotes talment com Ulisses, el retorn del qual havia esdevingut popular gràcies als poemes homèrics, també els altres herois tingueren llurs “retorns” i anaren a parar a les costes del sud d’Itàlia o…