Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Miquel Solsona
Història
Erudit.
Vestí l’hàbit benedictí a Montserrat el 1585 Dedicat a investigacions històriques, treballà, ultra en el de Montserrat, d’on fou arxiver, en diversos arxius del país, dels quals transcriví i extractà nombrosos documents Entre les seves obres manuscrites, avui desaparegudes, figuraven un Apparatus historicus Montisserrati i un De rebus notabilibus Principatus Cataloniae
Antonio Amico
Història
Literatura
Cronista sicilià del rei Felip IV de Castella.
Es distingí per la seva labor d’arxiu efectuada a l’Escorial, a Barcelona, al Vaticà i a Nàpols, on transcriví i catalogà molta documentació relacionada amb la història de Sicília de l’època dels sueus, els normands, els àrabs i els catalans Entre les seves obres cal destacar la Chronología de los virreyes, presidentes y de otras personas que han gobernado el Reyno de Sicilia , publicada a Palerm el 1640, de la qual fou feta una edició en italià el 1687
Bartomeu de Canals
Història
Cronista.
Monjo de Santes Creus, actuà com a notari el 1327 i el 1333 Escriví un Opusculum, en llatí, el fragment conservat del qual abasta del 1282 al 1344, però sembla que l’original començava amb Ramon Berenguer IV, a judicar pel Compendium de Bernat Mallol, que en bona part el transcriví fidelment No semblen de Canals, tanmateix, les notícies afegides a l' Opusculum , escrites probablement entre el 1347 i el 1359 La informació utilitzada és gairebé sempre independent de les cròniques més conegudes d’aquí ve el seu interès malgrat algun error L’autor podria ésser identificat amb un…
Marco Polo
Història
Viatger venecià.
Acompanyà el seu pare Niccolò i el seu oncle Matteo a l’ambaixada prop del gran kan mongòlic Khublai Kan , encarregada per Gregori IX Fets a la mar 1271 a Laiazzo l’actual Ayas, al golf d’Alexandreta, travessaren l’Armènia i, per Acre, Täbrīz i Kermān, arribaren al golf Pèrsic Des de Pèrsia, passaren per Pamir i el desert de Gobi —regions ignorades pels europeus— i arribaren, a través de les vastes estepes mongòliques, als confins de Catai Xina i, finalment, a Pequín 1275 Protegits pel gran kan, durant els setze anys de sojorn els foren confiades missions importants al Yunnan, al Tibet, a l’…
Miscel·lània Pasqual
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Aplec manuscrit ordenat en vint volums, fet per Bartomeu Pasqual i Arrom.
Es conserva a l’Arxiu del Regne de Mallorca Els volums són d’unes set-centes pàgines de mitjana, i, a més, hi ha una carpeta amb materials que havien de formar el volum XXI Contenen textos literaris molt diversos, dades i documents de tota mena, biografies, noticiaris, investigacions històriques i científiques i altres obres històriques senceres En són exemple el volum desè, que és ocupat totalment pel Noticiari de Maties Munt, del segle XVIII els volums compresos del dotze al quinze, que constitueixen els Anales de la Isla y Reyno de Mallorca de Guillem Terrassa dels segles XII al XIV el…
tokhari | tokhària
Història
Individu d’un antic poble, d’origen indoeuropeu, de llengua tokhària, que residí entre els segles V i X al Turquestan xinès i que cal no confondre amb els habitants del Tokharestan iranià (confusió feta ja per Estrabó, que transcriví per tókharoi el nom indígena tuyre).
Pau Ignasi de Dalmases i Ros
Història
Política
Erudit i diplomàtic.
Vida Destacà tant per la seva erudició com pel seu protagonisme polític en el preludi i en el transcurs de la guerra de Successió Fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, també conegut per Pau de Dalmases i Ros, de qui heretà la senyoria de Vilallonga i al qual havia estat atorgat 1685 el privilegi de cavaller Es doctorà en arts i filosofia el 1688 El 1689 comprà la baronia de Pierola El 1692 Carles II li concedí igualment el privilegi de cavaller Feu un viatge per Castella i França, que aprofità per a posar-se en contacte amb els erudits de l’època Fou aleshores quan descobrí la segona…
Història general del Regne de Mallorca
Història
Primera història de Mallorca, obra de Joan Binimelis.
Descripció bibliogràfica L’original en llengua catalana fou escrit el 1593, i l’any 1601, que l’acabà, el mateix autor en feu una traducció al castellà, versions de les quals es conserven còpies posteriors La còpia més antiga i més completa en català és la de Jordi Fortuny de Ruescas 1640-53, que es troba a la Biblioteca Municipal de Palma Porta el títol de Varias coses tocants a la ciutat y regna de Mallorca, recullides de diversos autors per D Jordi Fortuny de Roescas y Garcia en la granga las Primaveres de 1640, 1641 y 1642 Subjectes a la correctió de tots Té un total de 606 folis en…
Josep Sanchis i Sivera

Josep Sanchis i Sivera
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Cristianisme
Història
Art
Historiografia catalana
Escriptor, historiador i eclesiàstic.
Vida i obra Sacerdot 1890, doctor en teologia 1892 i doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art de la Universitat de València, fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Durant els anys de formació ja manifestà la seva vocació per la història de l’Església, redactant nombroses veus d’aquesta matèria per al Diccionario de Ciencias Eclesiásticas de N Alonso Perujo i J Pérez Angulo Collaborà en diverses publicacions i, durant molts anys, escriví al diari Las Provincias , on publicà cròniques de viatges, que més tard aplegà en diversos llibres Dos meses…
, ,
humanisme
Erasme , retrat que féu el pintor Hans Holbein, el Jove (1497-1543), de l’humanista holandès
© Corel Professional Photos
Història
Literatura
Mot que, en sentit propi, designa el fet històric del renovellament dels estudis clàssics que arrelà en la literatura italiana del s. XIV i s’imposà per tot Europa els dos següents, contemporàniament a una nova valoració de l’home i del seu paper en el món: el Renaixement.
L’any 1428, el florentí Leonardo Bruni compongué una oració fúnebre per a Nanni degli Strozzi on apareix, en un context revelador, la paraula humanitas , la història i el sentit de la qual constitueixen una dada imprescindible per a la comprensió de l’humanisme renaixentista Humanitas és un mot llatí que tradueix el grec φιλανϕρωπια, que significa ‘amor a la condició humana’ i que fou usat per primera vegada per Èsquil, que l’aplicà a la benevolència de Prometeu envers els homes A l’època hellenística i romana era una qualitat desitjable en un monarca, i sant Pau l’atribuïa a Crist El llatí…