Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Teglatfalassar II
Història
Rei d’Assíria (967-935 aC).
El seu regnat clogué un període de gairebé un segle i mig de decadència assíria 1076-934 Hom sap molt poc del seu govern, tret que els arameus ocuparen Gidara, a mig camí de Harran i Assíria
Faustina
Història
Emperadriu romana.
Muller d’ Antoní Pius Les seves representacions iconogràfiques tenen com a tret més característic el pentinat Li fou dedicat, juntament amb l’emperador, un temple al fòrum romà Hom n'ha trobat un retrat prop de la muralla romana de Barcelona
Pere d’Antist
Esgrima
Història
Mestre d’esgrima d’Alfons el Benigne, de Pere el Cerimoniós i dels fills d’aquest, Joan i Martí; fou també porter reial.
El 1336 fou enviat pel rei Pere a Utiel amb altres consellers seus a fi de parlamentar amb el noble rebel Pere de Xèrica els missatgers foren empresonats per aquest, tret d’Antist, que pogué fugir i avisar el rei de la trampa preparada contra ell mentre esperava, desprevingut, en terres de Pere de Xèrica, llur retorn
Rodolf II de Borgonya
Història
Rei de Borgonya (912-937) i d’Itàlia (924-926).
Fill i successor de Rodolf I, lluità contra Berenguer I, rei d’Itàlia i emperador d’Occident, el derrotà 923 i el féu assassinar 924 El succeí en el tron italià, però en fou tret per Hug d’Arle, que li cedí en canvi una bona part dels seus territoris de Provença 933 hom formà així el regne de Borgonya-Provença, dit també regne d'Arle
Alfons III de Tolosa
Història
Comte de Poitiers (1241), d’Alvèrnia (1241) i de Tolosa (1249).
Fill de Lluís VIII de França i de Blanca de Castella En virtut del tractat de París 1229, esdevingué comte de Tolosa, pel seu matrimoni 1237 amb Joana, filla del comte Ramon VII Prengué part en les dues croades que organitzà el seu germà Lluís IX 1250 i 1270, i fou fet presoner amb ell En morir sense descendència, els seus estats, tret del sud de Saintonge, retornaren a la corona
Dodecasqué
Història
Antiga regió de la Baixa Núbia que s’estenia des d’‘Aswān fins a Hierasykaminos.
Resta de la dominació egípcia a Núbia, formava una mena de tap entre l’estat meroític i l’Egipte dels Ptolemeus, els quals la conservaren sempre en llur poder, tret d’algun cas especial Els romans, que incorporaren Egipte a l’Imperi el 30 dC, s’hi mantingueren fins el 297, any que Dioclecià renuncià el Dodecasqué a causa dels atacs dels blemis, poble nubi Del 407 al 425 blemis i nobates, també nubis, es repartiren el domini de la regió
Concino Concini
Història
Aventurer italià, marquès d’Ancre.
Fill d’un notari florentí, passà a França en el seguici de Maria de Mèdici quan aquesta es casà amb Enric IV 1600 Mort el rei 1610, aviat escalà el poder desbancà Sully 1611, es féu nomenar mariscal de França 1613 i lloctinent reial de Picardia 1611 i de Normandia 1616 La seva avidesa i els seus intents de limitar el poder de la noblesa li concitaren l’odi general Lluís XIII, aconsellat per Charles d’Albert, el féu arrestar, i en l’acte de la detenció morí d’un tret de pistola
festa de la Conquista
Història
Commemoració anyal de la conquesta de Mallorca per Jaume I (1229), que hom celebra el 31 de desembre a Palma.
La festa gira entorn de l’estendard és anomenada també festa de l’Estendard de la Conquista, que és tret solemnement de la casa de la ciutat i exposat a la plaça de Cort Pere III de Catalunya-Aragó manà, el 1358, que l’acompanyessin els cavalls armats A la façana de l’ajuntament és exposat, també, el retrat de Jaume el Conqueridor L’antiga processó medieval a les portes de la murada, descrita pintorescament pel poeta Pere d’Alcàntara Penya, en versió barroca, en La colcada , ha estat reduïda al solemne ofici de la seu, amb el tradicional sermó de la Conquista
Arrigo Della Rocca
Història
Noble cors de la Cinarca, cap de la facció favorable a la corona catalanoaragonesa, heretada del seu pare Guglielmo Della Rocca (mort el 1358).
El 1372 amb tropes catalanes ocupà Còrsega, tret de Bonifaci i de Calvi, places fortes genoveses, i la comarca del Cap Cors, i es proclamà comte de Còrsega En 1378-80 derrotà els governadors de la Maona, addictes a Gènova Les hostilitats amb els genovesos es renovaren el 1391 Arrigo els derrotà en qualitat de lloctinent de Joan I el 1393, però per manca de reforços els genovesos recuperaren el control de l’illa el 1398 Morí, segons sembla, emmetzinat El seu fill natural Francesco no seguí la seva política i se sotmeté a Gènova El partit català a Còrsega fou capitanejat llavors…
Companyies Navarreses
Història
Exèrcit mercenari format pels soldats navarresos i gascons contractats pel príncep de Navarra, Lluís d’Évreux, per conquerir Durazzo, possessió titular de la seva muller Joana de Sicília.
Mort el príncep i abandonada l’empresa tot just iniciada 1376, els navarresos passaren al servei de Jaume dels Baus, emperador titular de Constantinoble i príncep titular d’Acaia i Morea Comandats per Juan de Uturbis, saquejaren els ducats catalans d’Atenes i Neopàtria i s’apoderaren, bé que per poc temps, de Tebes, Livàdia i Atenes, tret de l’Acròpolis 1379 S'establiren després a la Morea 1380, i en difícil equilibri entre grecs i turcs organitzaren un principat, governat de primer per Maiotto Coqueral i després per Pere de San Superano mort aquest 1402, desaparegueren a poc a…