Resultats de la cerca
Es mostren 203 resultats
la Querimònia
la Querimònia Ratificació d’Alfons IV realitzada el 1328 (el document original del 1313 es troba perdut des d'antic i des de sempre s’ha considerat la ratificació de 1328 com la veritable Querimònia)
Xarxa d’Arxius Comarcals
Història
Privilegi concedit el 1313 per Jaume II a la Vall d’Aran, en retornar al domini de la corona catalanoaragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d’assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l’adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d’importants franqueses i nous privilegis.
S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua tant per a regar com per a moure molins i la llibertat de pescar i de caçar l’exempció de tot dret de barra i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria…
baronia de Sendes
Història
Títol concedit el 1764 al notari de Castellbò Josep Gramunt i Navarro.
Es troba vacant
ducat de Sedaví
Història
Títol concedit, amb la grandesa d’Espanya, el 1802, al tinent general Antoni de Barradas i Baeza, senyor de Sedaví, natural de València.
Es troba vacant
baronia de Sarraí
Història
Títol concedit el 1770 a Francesc Jeroni de Prats-Mates i Ruiz de Llano, senyor de Sarraí i secretari de l’Audiència de Barcelona.
Es troba vacant
comtat de Santa Clara
Història
Títol concedit al regne de Nàpols el 1746 a Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane
.
Es troba vacant
marquesat de la Quadra
Història
Títol concedit per beneficiar, el 1757, el monestir de jeronis de Santa Engràcia de Saragossa, i adjudicat al tinent coronel Lluís de Carbonell i de Ferràs (mort el 1795), baró de Guia Reial, regidor degà i capità del port de Barcelona, cavaller de Sant Jaume i senyor de la quadra de Sant Agustí de Lluçanès.
Passà als Oliveres i es troba vacant
comtat de Montagut
Història
Títol concedit el 1599 sobre la senyoria de Montagut (Garrotxa) a Guerau de Cruïlles de Santapau i de Cabrera, baró de Castellfollit, Mosset i Llagostera.
Passà als Negrell, als Margarit i als Bou Actualment es troba vacant
filhel·lenisme
Història
Moviment polític, d’arrel religiosa (cristiana) i cultural (herència clàssica), que cercava la independència grega contra el domini turc.
Iniciat al començament del s XIX, el filhellenisme trobà ressò entre destacades personalitats europees d’aquella època Byron, Th Cochrane, V Hugo, E Delacroix, etc
marquesat de Sotelo
Història
Títol concedit el 1791 al valencià Felip Amorós i Darder (mort el 1806) en representació de la seva muller Teresa Sotelo, morta el 1805.
Passà 1892 als Sousa i es troba vacant El cinquè marquès, el contraalmirall Carles Sousa i Álvarez València 1862 — 1937, fou alcalde de València durant la Dictadura
comtat de Toralla
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1708 a Alexandre de Palau i d’Aguilar (nascut a Conques el 1671), castlà de Talarn i senyor de Fígols.
Únic titular, tingué una actuació militar en la frontera d’Urgell i les muntanyes de Tremp i la Segarra i el 1713 es trobà a la defensa de Barcelona