Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
sereno
Història
Funcionari encarregat de la vigilància nocturna en les poblacions petites i, per sectors, a les ciutats.
A l’Estat espanyol, foren establerts inicialment només a les capitals de província per un decret del 1834 actualment, però, aquesta vigilància és exercida per altres cossos de seguretat Les seves missions eren la d’evitar robatoris al veïnat que tenien assignat, la d’avisar en cas d’incendi, la d’anar a cercar metges o sacerdots en cas de malaltia greu d’un veí, etc A les poblacions importants el cos de serenos coexistia amb el de vigilants vigilant Antigament cantaven l’hora i el temps que feia d’aquí prové, en castellà, llur nom
Josep Puig i Pujades
Història
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Fou fundador del Casal Català de París 1902 i animador de les relacions literàries catalanooccitanes durant els anys vint Exercí diversos càrrecs polítics durant els anys de la República com a president de la Federació Republicanosocialista de l’Empordà i cònsol de la República Espanyola a Lió i a Perpinyà S’exilià el 1939 Collaborà a Joventut , Illustració Llevantina , L’Autonomista i l’ Empordà Federal Publicà els llibres de narracions Tragèdies de veïnat 1923, Besllums 1923, La fi de Don Joan 1929 i Contes de la viu-viu i de la xiu-xiu 1936 És autor de dues novelles — La…
,
revolta de les Quintes del 1870
Història
Revolta popular d’oposició a la crida del govern espanyol a l’abril del 1870 que obligava els mossos a servir dins l’exèrcit.
La revolta popular es produí en diversos pobles del pla de Barcelona i el Baix Llobregat Al final del s XIX, l’Estat espanyol estigué en guerra de forma gairebé constant pel control de les colònies americanes, i les classes populars foren les que portaren les càrregues més feixugues La decisió dels ajuntaments municipals de lliurar els mossos a l’exèrcit i la crida a files de les quintes fou l’espurna que encengué els ànims de les classes populars La revolta tingué un especial ressò a les viles de Gràcia i de Sants Una vegada feta efectiva l’ordre de les primeres quintes, els graciencs foren…
municipi
Història
Dret administratiu
Associació natural, reconeguda per la llei de persones i de béns, determinada per les necessàries relacions de veïnat, dintre el terme o el territori sotmès a la jurisdicció d’un ajuntament.
A la Roma republicana, el municipium era la ciutat subjecta a Roma, obligada a certes contribucions, que no participava dels drets polítics de l’urbs Però, amb motiu de la concessió de la ciutadania als aliats itàlics 90 aC, el règim municipal s’estengué a les ciutats federades A l’època imperial, mentre es feu la fusió dels municipis pròpiament dits i les colònies sota el nom comú d’ universitates , l’autonomia municipal decaigué progressivament i augmentà la ingerència del poder central Aquest despotisme imperial tendí a disminuir arran de la concessió de la ciutadania romana a tots els…
exèrcit
L’exèrcit català, en un mural gòtic (fi del segle XIII) del Palau Reial Major de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Militar
Conjunt de les forces armades d’un estat.
Hom en pot enfocar la història des del punt de vista tècnic de l’armament, de l’art de la guerra estratègia, tàctica, batalles, de les relacions entre organització militar i organització social, de la influència de l’exèrcit en l’estat militarisme, pretorianisme, servei militar, guerra o bé de la seva influència en la història general De fet, la història d’un exèrcit es confon amb la de l’estat corresponent No hi ha exèrcit que no depengui d’un estat o sobirà, ni estat o sobirà mancat d’exèrcit, perquè la possessió de forces armades és condició de tota sobirania, del grau de cohesió de la…