Resultats de la cerca
Es mostren 73 resultats
baronia de Castalla
Història
Jurisdicció senyorial vinculada el 1364 per Ramon Vilanova i Lladró.
baronia de Terrateig
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, amb prèvia facultat reial, el 1353, per Guillem de Bellvís.
Passà als Mercader pel casament de la baronessa Maria de Bellvís amb Vicent Mercader, als Eslava, als Cucaló de Montull i als Manglano
marquesat d’Alginet
Història
Títol concedit, el 1910, a Manuel Escrivà de Romaní i de la Quintana, desè comte de Casal, senyor d’Alginet.
La senyoria fou vinculada el 1549 per Jeroni de Cabanyelles, governador de València i ambaixador a França
comtat de la Vilanova
Història
Títol concedit el 1628 a Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles, baró de Torres-Torres, de Canet i de Vilanova, senyor de Castellmontant, Montanejos, la Font de la Reina, Algímia i Alfara.
Passà als Castellví, marquesos de Làcon La baronia de la Vilanova havia estat vinculada, amb prèvia facultat reial per l’avi cinquè del primer comte, Joan de Vallterra
comtat de Faura
Història
Títol senyorial concedit el 1647 a Carles de Vila-rasa i Mercader.
La senyoria de Faura havia estat vinculada pel seu avi Joan Llorenç de Vila-rasa i d’Anglesola El títol passà als Vives de Canyamars i als Orbe
baronia de Torres Torres
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, prèvia facultat reial, el 1466 pel cavaller valencià Joan de Vallterra.
Comprenia, a més de Torres Torres Camp de Morvedre, Alfara de la Baronia i Algímia de la Baronia Passà als Montsoriu i als Castellví, marquesos de Làcon
marquesat de Campofranco
Història
Títol concedit el 1717 al regidor de la ciutat de Mallorca Antoni Pueyo i Dameto, senyor de Campofranco (Sicília) i de Planícia (Mallorca).
La senyoria havia estat vinculada el 1650 pel seu avantpassat Joan Sunyer de Joan Passà als Gual i als Rotten El seu net i tercer marquès fou l’escriptor Josep de Pueyo i Pueyo
draper
Història
Antiga dignitat de l’orde de Malta vinculada al piler de la llengua d’Aragó.
Posteriorment prengué el nom de gran conservador
tractat de Llívia
Història
Acord signat entre els representants de Lluís XIV de França (Hyacinthe Cerrong, bisbe d’Aurenja) i Felip IV de Castella (Miquel de Salvà i de Vallgornera), a Llívia, el 12 de novembre de 1660.
L’acord completava el tractat dels Pirineus i consumava la separació d’una part de la Cerdanya, que era atribuïda al rei francès la vall de Querol i el territori que la unia al Capcir Miquel de Salvà aconseguí que Llívia restés vinculada al Principat en forma d’enclavament dins la zona que passà a França
llengua d’Aragó
Història
Circumscripció de l’orde de l’Hospital, creada el 1462 pel gran mestre de Rodes, Pere Ramon Sacosta, amb el gran priorat de Catalunya, la castellania d’Amposta, la batllia de Mallorca i el gran priorat de Navarra, com a escissió de l’antiga llengua d'Espanya
.
De fet, la llengua d’Aragó fou considerada la continuadora de la vella llengua d’Espanya i sovint mantingué aquest nom a més, la batllia de gran conservador o draper de l’orde, tradicionalment vinculada a cavallers de la llengua d’Espanya, fou conservada pels de la nova llengua d’Aragó Malgrat la separació, els cavallers de les dues llengües continuaren reunint-se a Rodes al mateix alberg, l’antic alberg d’Espanya