Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Blanca Maria Visconti
Història
Duquessa de Milà.
Filla illegítima de Felip Maria Visconti, duc de Milà, i d’Agnese del Maino Rebé en dot Cremona i Pontremoli en casar-se 1441 amb el condottiere Francesco Sforza Coadjuvà als esforços del seu marit per tal d’aconseguir la successió, obtinguda el 1450, de Felip Maria Visconti Mort Francesc Sforza 1466, es féu càrrec del govern en nom de llur fill Galeazzo Maria
Barnabò (I) Visconti
Història
Senyor de Milà (1354-85).
Fill de Stefano Visconti, senyor d’Arona, i de Valentina Doria Heretà, amb els germans Matteo II i Galeazzo II, la senyoria de Milà de l’oncle Giovanni I, la qual acabà tota a les seves mans El 1355 fou nomenat vicari imperial Lluità contra el papa, que l’excomunicà El 1371 fou destituït del vicariat imperial El 1385 fou capturat pel seu nebot Joan Galeàs I, comte de Vertus, que l’empresonà
Emilio Visconti-Venosta
Història
Política
Polític italià.
Diputat i senador, fou ministre d’afers estrangers en diverses ocasions, entre el 1863 i el 1901, i collaborà en la retirada de les forces franceses de Roma convenció del 1864, en la pau amb Àustria, en la solució de la qüestió Romana i en el millorament de les relacions amb França Participà en la conferència d’Algesires 1906
Matteo (I) Visconti
Història
Senyor de Milà (1291-1302 i 1311-22).
Fill de Teobaldo i Anastasia Pirovano El 1294 fou nomenat vicari imperial de la Llombardia Gibellí, el 1320 fou acusat d’heretgia i excomunicat El 1302 fou destituït i substituït pels Della Torre, però fou restablert per l’emperador, fins que el 1322 renuncià el govern a favor del seu fill Galeazzo I
Luchino (I) Visconti
Història
Senyor de Milà (1339-49) juntament amb el seu germà Giovanni (I), en successió del nebot Azzone (I), i condottiere.
Es dedicà a ampliar els seus dominis Locarno, Asti, Tortona, Alessandria, Alba, etc, en lluita contra els Savoia i els angevins, i el 1346 rebé Parma
Giovanni (I) Visconti
Història
Senyor de Milà (1339-54) juntament amb el seu germà Luchino (I).
Fill de Matteo I i de Bonacossa Borri Destinat a la vida eclesiàstica, l’antipapa Nicolau V el creà cardenal 1329, legat de Llombardia, bisbe de Novara 1329, senyor de Novara 1332 i arquebisbe de Milà 1330 Obtingué Bolonya 1350, i féu la pau amb tots els seus veïns
Galeazzo (II) Visconti
Història
Senyor de Milà (1354-78).
Fill de Stefano i de Valentina Doria Succeí el seu oncle Giovanni I, i el 1355 rebé el vicariat imperial Gibellí, s’alià amb el rei de França i orgnitzà els seus estats d’una manera centralista i burocràtica Fou amant de les lletres i les arts i protegí Petrarca
Galeazzo (I) Visconti
Història
Senyor de Milà (1322-27) i de Piacenza (1311-28).
Fill i successor de Matteo I i de Bonacossa Borri El 1311 fou nomenat vicari imperial de Piacenza, i tot seguit la féu seva Lluità contra els güelfs, i el 1327 l’emperador el desposseí de la senyoria de Milà i fou empresonat a Monza fins que fou alliberat, però morí en el camí de tornada
Valentina Visconti de Milà
Història
Comtessa d’Asti i Vertus, duquessa d’Orleans i Turena, comtessa de Valois.
Filla del duc Joan Galeàs I de Milà i d’Isabel de França Fou desposada el 1386 amb Lluís de França, duc de Turena i comte de Valois i de Beaumont-sur-Oise i després duc d’Orleans, a qui aportà en dot els comtats de Vertus i Asti amb el dret de successió al ducat milanès en el cas que els seus germans morissin sense fills Acusada de sortilegis, es retirà a Blois El 1447 el seu net, el rei Lluís XII de França, feu valer el dret al ducat milanès
Antoni de Vilaragut i Visconti
Història
Literatura catalana
Conseller reial i literat.
Vida i obra Fill de Ramon de Vilaragut i de Grandiana Visconti, heretà possessions a Sicília, on residí de jove, i les perdé en tornar a València Conseller de Pere III, fou alcaid de Xàtiva, i per raó de la seva participació en els bàndols familiars, hagué de restituir el càrrec 1378 i anar-se’n de València Després assistí a la cort de Montsó 1383 Joan I el feu novament alcaid de Xàtiva 1387 i Alaquàs Per la seva segona muller, Joana Mercer i de Sentllir, filla de Mateu Mercer, adquirí la baronia d’Olocau, que vinculà el 1398 Fou un notable literat i, a més d’un tractat de…
,