Resultats de la cerca

Fou secretari del partit socialdemòcrata i dirigent de la minoria antibellicista durant la Primera Guerra Mundial Condemnat a l’última pena per haver matat 1916 el primer ministre, el comte Stürgkh, fou amnistiat dos anys més tard, en caure la monarquia Arribà a secretari de la Internacional Socialista 1923

Combaté al servei de diferents senyors Fou un dels darrers representants de l’esperit d’independència feudal El 1525 participà en una revolta de camperols Escriví les seves memòries, Lebensbeschreibung 1731, les quals serviren de model a Johann Wolfgang Goethe per a redactar el seu drama Götz von Berlichingen 1773

Estudià antropologia a la Facultat de Filosofia a Munic, on es doctorà el 1935, i el 1936 obtingué el títol de metge en l’examen d’estat Assistent d’Otmar Freiherr von Verschuer, director de l’Institut de Genètica i Higiene Racial de la Universitat de Frankfurt del Main, fou un fervent seguidor de la disciplina pseudocientífica dels estudis racials impulsats a l’Alemanya del Tercer Reich Afiliat des dels primers anys vint a l’organització d’extrema dreta Stahlhelm, el 1933 ingressà a les SA, el 1937 al partit nazi i el 1938 a les SS Després d’esclatar la Segona Guerra Mundial fou designat…

Conquerida Nàpols per Roger II de Sicília 1139, n'esdevingué part del regne, que passà a l’Imperi per mitjà del seu net, Frederic II —Frederic I de Sicília 1198-1250— Els conflictes entre el papat i l’Imperi afectaren el regne, i en morir Conrad V —Conrad I de Sicília 1251-54—, els interessos del seu fill, Conrad V —Conrad II de Sicília 1254-58—, menor d’edat, foren defensats per Manfred fill natural de Frederic II, mentre que el papa sostenia Carles d’Anjou Manfred usurpà el tron sicilià 1258, però fou derrotat i mort 1266 per Carles d’Anjou —Carles I de Nàpols 1266-85—, el qual perdé…