Resultats de la cerca

Els seus partidaris el volgueren nomenar califa de la Meca i Kufa en morir Mu'āwiyya, però fou mort pels de Yazīd I a Karbalā Considerat màrtir pels xiïtes, la seva tomba és objecte de veneració

El govern dels seus set successors, elegits democràticament pel poble i molt tolerants envers altres religions, convertí la ciutat en un florent centre comercial i cultural, refugi de nombrosos immigrats, perses sobretot La dinastia fou anorreada pels berbers kutama, de creences xiïtes

Militar incompetent, destacà per la liberalització del seu govern extensió dels conreus, millores en el sistema de regs, considerable reducció dels imposts i per la seva ortodòxia afavorí les conversions i perseguí xiïtes i hindús Fundà les ciutats de Fīrūzābād i Jaunpur i féu construir nombroses mesquites i escoles

D’origen persa, fou governador de Qayrawān durant l’ocupació dels berbers harigites 758 Expulsat per l’exèrcit califal, es dirigí a l’oest, i el 761 fundà la ciutat de Tāhert, des d’on consolidà un regne harigita independent de Bagdad, regit per la dinastia rustemita fins el 908, any en què fou destruït per berbers xiïtes

Fill i successor de Baiazet II Decidit partidari de la sunna, perseguí els xiïtes dels seus estats i dels veïns victòria, a l’Azerbaidjan, el 1513, sobre el xa Ismā'il I de Pèrsia S'annexà el Kurdistan, Síria derrota mameluca a Alep, 1516, Mesopotàmia i Egipte 1517 Mantingué bones relacions amb l’Europa cristiana tot prolongant els privilegis comercials dels venecians a Istanbul

Alguns dels representants, els més importants dels quals són al-Ḥasan, Ḥusayn ibn ‘Alī ibn Abī Ṭalib i Muḥammad ibn al-Ḥanafiyya, esdevingueren caps de secta —Ismā'īl, descendent de Ḥusayn, fou cap dels ismaïlites i, possiblement predecessor dels fatimites d’Egipte— o aconseguiren el govern de determinades regions, com la dels idríssides del Marroc Els immans alides són considerats pels xiïtes com a hereus espirituals, religiosos i polítics de Mahoma

Rep el nom del ministre d’Afers Estrangers britànic Mark Sykes i el francès Georges Picot, artífexs i signataris dels acords A grans trets, la divisòria entre els territoris d’ambdues potències recorria des de la costa mediterrània, a l’actual frontera entre el Líban i Israel, fins aproximadament la meitat del territori situat entre Kirkuk i Mossul Iraq França exercia un control directe o indirecte al nord de la línia bàsicament el Líban, Síria, el nord-est de l’actual Iraq i el sud-est de l’actual Turquia, mentre que la Gran Bretanya controlava, al sud, Jordània, la part nord de l’Aràbia…

Rebé aquest nom per l’emblema un moltó negre de llur estendard Independitzats al territori de Mossul 1375 i Tabriz 1387, el seu emir Qara Yūsuf es negà a reconèixer la sobirania de Tamerlà i hagué de refugiar-se a Egipte 1403 Mort Tamerlà, reconquerí Tabriz 1406 i derrotà la confederació rival dels Ak Koyunlu 1418 El seu fill i successor 1420 Iskandar resistí amb èxit els atacs del timúrida Shāh Rūkh, que concedí el govern de l’Azerbaidjan al germà d’Iskandar, Jahān Shāh 1434 Aquest amplià considerablement els seus dominis Pèrsia i Iraq, però morí 1467 lluitant contra l’horda del moltó blanc…

Bé que fou fundada pel seu epònim Selǧūq ibn Duqāq , la dinastia no es consolidà fins que Togrïl Beg no vencé els gaznèvides, s’establí a Coràsmia 1038 i es féu reconèixer soldà 1055 pel califa de Bagdad Després dels esplendorosos governs d' Alp Arslān i de Malik Šāh , ajudats ambdós per llur visir Niẓām al-Mulk , l’imperi seljúcida, dividit entre fills i germans, inicià la seva davallada i disgregació els atabegs s’independitzaren i aparegueren diverses dinasties locals, de vida molt heterogènia, a Síria, Mesopotàmia, Armènia i Pèrsia De la branca principal, anomenada dels seljúcides majors…

La prehistòria és representada pels vestigis de Zagros, al sud de la mar Càspia, i de l’Hindūkush, de 80000 anys d’antiguitat, pels testimonis de sedentarització —collita de blat i d’ordi, domesticació d’animals, ceràmica, etc— del Mesolític 11000 aC i per l’expansió vers l’interior i el SE, la irrigació i l’explotació del coure al Neolític 7000 aC A partir del 6000 la cultura mesopotàmica exerceix ja la seva influència sobre les altres poblacions disperses del país El descobriment de la tècnica de fosa del coure 4000 aC representa un pas important en el seu impuls colonitzador exporta l’or,…