Resultats de la cerca

Fill del delfí Lluís, succeí el seu avi Lluís XV Es casà amb Maria Antonieta, filla de l’emperadriu Maria Teresa d’Àustria Durant els primers anys de regnat sorgiren certes esperances en els medis progressius del país, per les mesures de tipus humanitari a què el rei féu costat i per l’esperit de reforma dels seus ministres Turgot, Necker, que foren frustrades per la resistència dels privilegiats i la indecisió del monarca En esclatar la Revolució, la seva resistència passiva li féu perdre popularitat, tot i jurar la constitució 1790 Decidit a no prestar suport a l’ordre revolucionari i…

Fill del príncep Gustau Adolf mort el 1947 i de Sibilla de Saxònia-Coburg-Ghota, el 1973 succeí el seu avi Gustau VI Adolf Proclamat príncep hereu 1950, l’any 1976 es casà amb Sílvia Sommerlath, filla d’un empresari alemany de Munic El matrimoni ha tingut tres fills Victòria —princesa hereva—, Carles Felip i Magdalena

Com a representant del lloctinent de Mallorca a l’època de les Germanies , concertà la pau, juntament amb Antoni Verí, entre els refugiats a Alcúdia i els agermanats 1521 El 1522 fou nomenat lloctinent de Mallorca

Baró de Sant Boi Fill d’Antoni de Cardona i Enríquez Lluità contra els turcs en defensa de les illes de Gerba 1560 i de Malta 1565 i, sobretot, a Lepant 1572, on fou del consell privat de Joan d’Àustria i comandà les set galeres que constituïen l’avantguarda Participà en la lluita contra els moriscs de Granada 1569-70 Es casà amb una dama sarda, que aportà als seus descendents la baronia de Galtelli

Lloctinent de Boffillo del Giùdice i de Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, governadors dels comtats de Rosselló i de Cerdanya durant el domini de Lluís XI i Carles VIII de França Quan, el 1492, semblava que els comtats serien tornats a Ferran II, procurà de crear un ambient favorable a l’adhesió a França forçant l’elecció dels cònsols de Perpinyà, els quals nomenà personalment Anullà les noves eleccions celebrades a causa de la protesta dels ciutadans, i calgué que Joan d’Ax, veguer de Carcassona, entrés a Perpinyà amb forces reials i hi restablís els veritables cònsols Ferran II el…

Fou director de l’obra de les muralles de la vila d’Eivissa D’allí anà a Maó 1555, on dirigí les obres del castell anomenat més tard de Sant Felip De Maó passà a Barcelona, on continuà les obres del baluard de les Drassanes

El 1581 entrà a la Cerdanya i amenaçà la Seu d’Urgell amb un cos armat El bisbe, Hug Ambròs de Montcada, l’excomunicà Batut a Lles Baixa Cerdanya, es refugià a França, però tornà a Catalunya 1582 per acollir-se a l’amnistia concedida pel lloctinent, duc de Terranova, gràcies a la qual ell i els seus bandolers passaren a Itàlia a servir l’exèrcit

La seva banda arribà a constituir una mena de govern que exigia tributs locals, fins que fou desarticulada pel virrei de Nàpols, Pedro Afán de Ribera