Resultats de la cerca

Ha estat una de les entitats que més ha divulgat els ballets populars catalans, sovint en versions actualitzades Suposà l’aparició d’una línia divergent que mirava més per l’adopció de nous llenguatges d’expressió, amb uns treballs coreogràfics i escènics sovint molt interessants que donaren als esbarts un caràcter equiparable als grups de dansa contemporanis Ha actuat en moltes ocasions als Països Catalans i a l’estranger

Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla material…

Fill natural d’un noble italià i d’una polonesa, cursà estudis incomplets a causa de la vida atzarosa i viatgera de la seva mare, amb la qual, el 1899, s’installà a París El 1903 fundà la revista Le Festin d’Esope , on publicà les primeres proses de L’enchanteur pourrissant 1909 El 1904 conegué Picasso i Max Jacob a través dels seus amors amb Marie Laurencin s’integrà al món artístic El 1909 rebé l’encàrrec de dirigir dues colleccions de texts satírics i llibertins — ocupació que mantingué fins a la fi de la seva vida — , on reedità Sade, en aquells moments completament oblidat Publicà…

Tot i que durant la joventut passà angúnies econòmiques a París, viatjà fins a Escòcia i Noruega Començà escrivint obres teatrals, sense gaire èxit, i llibrets d’òpera còmica Però el gènere que el consagrà fou el de la novella científica Hereu en certa manera dels ideals romàntics el capità Nemo n'és un exemple, en les seves obres reflectí un concepte moralista de la ciència i el progrés, en tant que duen l’home a la felicitat Alhora, la seva obra contribuí a despertar un interès científic en amplis sectors de públic L’èxit li arribà amb l’aparició de la novella Cinq semaines en…

Tradició popular antiga, que interessà també artistes famosos, sobretot a la fi del Barroc, el mot aparegué escrit per primera vegada en el Diario de Barcelona el 1805 Al s XIX, i fruit del Romanticisme, sorgiren unes entitats que agruparen els afeccionats La primera associació que es constituí fou la de Barcelona, que ja existia abans del 1863, però que fou aprovada per disposició governativa aquell any durà uns deu anys i desaparegué, però deixà un pòsit que provocà l’aparició de la segona associació el 1921 Juntament amb la construcció de pessebres, hi ha la fira barcelonina…

Fou catedràtic de música a la Sorbona 1904-12 i fundà diverses revistes musicals, en les quals collaborà Escriví una Histoire de l’opéra en Europe avant Lulli et Scarlatti 1895, les biografies de Beethoven 1903 i Haendel 1910, Musiciens d’autrefois 1908 i Musiciens d’aujord’hui 1908 i un estudi monumental sobre Beethoven, les grandes époques créatrices 7 volums, 1928-45, profunda anàlisi musical i psicològica del compositor En literatura, escriví drames històrics i filosòfics, que reuní després en dos cicles Le théâtre de la Révolution 1909 i Les Tragédies de la foi 1913 Però la seva obra…

Educat severament, manifestà aviat una rebellia i un inconformisme totals Dotat d’una rara precocitat intellectual, a 14 anys componia poemes de gran perfecció inspirats en Victor Hugo i Baudelaire, els quals admirà sempre Contrari a Napoleó III, celebrà la caiguda del II Imperi i l’aparició de la Commune 1871, i fugí de casa amb intenció d’arribar a París En aquesta època començà la seva revolució poètica, caracteritzada per la ruptura formal amb qualsevol concepte de moral tradicional, amb la religió i amb la literatura El fruit serà un dels seus poemes més colpidors Bateau…

Vida i obra Impressor d’ofici Coincidí al Diario de Ibiza  amb Isidor Macabich, amb qui fermà una estreta amistat Fou processat per un article crític amb la Guàrdia Civil publicat a El Obrero Balear  1932 i hagué d’installar-se a Palma Com a copropietari de la Impremta Alfa, publicà trenta-cinc números d’ El Pitiuso  1945-79, almanac bilingüe que incloïa treballs de recerca i de creació És autor d’un seguit de guies turístiques d’Eivissa i Formentera de gran rigor documental entre el 1946 i el 1959 i de nombrosos estudis d’aspectes populars com Supersticiones ibicencas 1952 i Bon profit El…

Acabats els estudis de filologia 1963, anà a París, on estudià amb Roland Barthes  i es doctorà el 1970 El 1968 s’incorporà al CNRS, on fins el 2005 treballà al Centre de Recerca sobre les Arts i el Llenguatge entre el 1983 i el 1987 com a director També fou professor visitant a Yale, Colúmbia, Harvard i en altres universitats Fins els anys vuitanta es dedicà a la crítica i la teoria de la literatura des de l’ estructuralisme  i per la  semiòtica Codirector amb Gérard Genette  de la revista Poétique , introduí en el món occidental el formalisme rus  amb Théorie de la littérature Textes des…

Després de la seva adolescència i joventut, a Ais de Provença, on conegué Cézanne, i d’estudis de grau mitjà, fou cap del servei de publicitat de l’editorial Hachette, feina que abandonà per a consagrar-se totalment al periodisme i a la literatura Des dels primers articles de crítica literària mostrà una gran admiració per Hde Balzac i G Flaubert, i pregonà un tipus de literatura analítica que tingués en compte els principis científics i que, alhora, tractés de representar tots els aspectes de la realitat Després de la publicació de certes obres encara inspirades per una concepció romàntica…