Resultats de la cerca

Dels orígens a la fi de la guerra dels Cent Anys L’interès de les obres més antigues en llengua d' oïl , que els clergues componien per a l’edificació dels fidels, és més filològic que no literari Cantilène de Sainte-Eulalie , segle IX Vie de Saint-Léger , segle X Passion de Clermont , en una llengua provençalitzada Vie de Saint-Aléxis , mitjan segle XI Hom coneix la poesia èpica primitiva gràcies a la Cançó de Rotllan, a la cançó de Guillem i, més tard, a Li coronemenz Loois Durant el període clàssic de la literatura francesa medieval 1120-1270 l’epopeia servà un caràcter de simplicitat i…

Estudià enginyeria civil i sociologia El 1988, al Saló del Llibre de París, rebé el premi Gutenberg i és considerat el novellista francès més internacional La seva obra, influïda per les novelles d’aventures, policíaques i d’espionatge, construeix una intensa geografia humana Le méridien de Greenwich  1979, Cherokee 1983, premi Médicis,  L’équipée malaise 1987, L’occupation des sols 1988,  Lac 1989, European Literary Prize,  Nous trois 1992,  Les grandes blondes  1995,  Un an 1997, Je m’en vais premi Goncourt 1999, Jerôme Lindon 2001,  Au piano 2003, Ravel 2006, premi François-Mauriac, …

De família cristiana, però educat en l’agnosticisme, estudià sociologia a la Universitat Francesa de Beirut Posteriorment, exercí el periodisme al diari An Nahar El 1976, arran de la guerra del Líban, emigrà a París on fou redactor en cap de la revista Jeune Afrique i posteriorment es dedicà a escriure La seva obra té com a epicentre les relacions entre identitats i cultures i les seves derivacions sovint conflictives, en particular entre l’islam i occident El 1983 publicà Les croisades vues par les arabes 1983, que tingué un notable ressò per la perspectiva inhabitual a Occident que donà d’…

Estudià a l’École des Arts Décoratifs i s’incorporà a la Marina 1936 Membre de la Resistència 1940, fou empresonat pels nazis 1943 En acabar la guerra fou condecorat amb la Legió d’Honor, i començà a fer collaboracions periodístiques a L’Aurore i Le Figaro Escriví molts llibres, de marcada preocupació catòlica La maison des otages 1946, Les Greniers du Vatican 1960, Dieu existe, je l’ai rencontré 1969, Il y a un autre monde 1976, Les Trente-Six Preuves de l’existence du Diable 1978, Le chemin de la croix 1986, Portrait de Jean-Paul II 1988, Les Grands Bergers 1992, Défense du Pape 1993, Les…

S'educà a França i es llicencià a la Sorbona en psicologia social La seva narrativa explora tant el desarrelament de l’emigració magribina com l’impacte d’Occident en el món de tradició islàmica Ha publicat les novelles Harrouda 1973, La réclusion solitaire 1976, Moha le fou, Moha le sage 1978, La prière de l’absent 1981, La nuit sacrée 1987, premi Goncourt, Jour de silence à Tanger 1988, L’angle aveugle 1992, La nuit de l’erreur 1997, L’auberge des pauvres 1999, Cette aveuglante absence de lumière 2000, premi Impac de Dublin, Sur ma mère 2008 i Au Pays 2009, els assaigs Le racisme expliqué à…

A París es relacionà amb Max Jacob i Jean Cocteau Les seves obres més importants són Le Diable au corps 1923, amb elements autobiogràfics, i sobretot Le bal du comte d’Orgel 1924, obra pòstuma on continua la tradició de la novella d’anàlisi psicològica

Orfe des de quatre anys, fou educat pels grups jansenistes de Port-Royal des Champs Pensà en els estudis eclesiàstics 1661, però en tornar a París 1663 es decantà pel teatre Si bé no començà amb gaire èxit, el 1667 inicià la sèrie d’obres cabdals Andromaque 1667, Les Plaideurs 1668, Britannicus 1669, Bérénice 1670, Bajazet 1672, Mithridate 1673, Iphigénie 1674 i Phèdre 1677 Racine es convertí així en el millor dramaturg de l’època i assolí el favor del rei Lluís XIV, però també nombroses enemistats La conjuració contra Phèdre l’afectà profundament, i per aquesta raó i potser també pel seu…

Comte de Bussy Lluità a Flandes i a Catalunya durant la guerra dels Segadors participà en el setge de Lleida 1647 i en la invasió de l’Empordà del príncep de Conti 1654 S'apartà de la vida militar per diferències amb Turenne i fou empresonat un any pel fet d’haver atacat en una poesia la duquessa de La Vallière, amant de Lluís XIV Es retirà als seus dominis de Borgonya, on escriví unes Mémoires publicades el 1696 i des d’on sostingué una extensíssima correspondència amb intellectuals com la marquesa de Sévigné, cosina seva, publicada el 1697 i reeditada més de quinze vegades