Resultats de la cerca

Fill d’obrers El seu pare, que morí a la Primera Guerra Mundial, era oriünd d’Alsàcia, i la seva mare, Caterina Sintes, era menorquina Passà una infantesa plena de privacions a Alger A disset anys li fou declarada una afecció d’origen tuberculós, de la qual no es guarí mai del tot Es doctorà en filosofia amb un tesi sobre Plotí i Aureli Agustí i es distingí en el periodisme i en el teatre Feu campanyes contra el règim colonial i milità un temps al partit comunista Escriví, en collaboració, Révolte dans les Asturies sobre els fets d’octubre del 1934 Publicà dos breus conjunts d’…

El 1954 li fou encarregada per la UNESCO una missió a Colòmbia per a reformar-hi l’ensenyament És autor de diverses obres de teatre, com Trencavel , fresc líric, Le sol commande , drama rural, i de la novella Jep le Catalan 1928, premiada pel Cercle Littéraire Français, sobre la vida imaginària d’un català exiliat per la Dictadura de Primo de Rivera

Passà una part de la seva vida a l’Àfrica negra i a Amèrica Publicà reculls poètics, com Guyanes 1941, i de les seves collaboracions a periòdics es destaquen els articles a favor de Francesc Macià Dirigí les revistes La Lyre i L’Éveil Catalan

Tingué un paper destacat en la preparació de la pau de Rijswijk 1697 i esdevingué secretari de Lluís XIV Entre els seus escrits, restà com a model de tractat diplomàtic De la manière de négocier avec les souverains 1716

Estudià a l’École Normale Supérieure Fundador de l’institut francès de Buenos Aires i director de la Croix du Sud —collecció d’autors iberoamericans—, dirigí també la revista internacional de filosofia i ciències humanes “Diogène” Fou membre de l’Académie Française des del 1971 La seva obra destaca per la diversitat de temes tractats, entre els quals cal esmentar l’antropologia, la mitologia, el joc i la crítica, tant literària com la d’art Els seus llibres més importants són Le mythe et l’homme 1938, Méduse et Compagnie 1960, Au Coeur du fantastique 1965, L’écriture des Pierres 1970, La…

Fill d’un menestral boter, es doctorà en dret i s’afilià al carbonarisme Intervingué en la revolució del 1830, ocupà després un càrrec oficial a Còrsega i fou diputat a l’assemblea nacional Forçat a exiliar-se 1834, passà a Bèlgica i a Anglaterra, on estudià les experiències d’Owen Sintetitzant-les amb el babovisme francès construí el seu ideari, caracteritzat per un comunisme integral, que difongué a través de Voyage en Icarie 1839, Le Vrai Christianisme 1846 i el periòdic Le Populaire  i que assolí una popularitat superior a la de les altres teories utòpiques del segle XIX Els anys 1848-49…

Exercí d’advocat Les seves novelles, plenes de claredat, precisió i lirisme, s’agrupen en dos cicles el primer L’âge ingrat format per cinc títols, entre els quals figuren L’âge ingrat 1952, Le fils 1956 i Les mariages de raison 1958 el segon, dividit en dues sèries, Le bonheur du temps, que comprèn Le bonheur du jour 1960 i Les cartes du temps 1962, i Les jardins de la nuit , que inclou Les jeux de la nuit 1964, La bataille de Toulouse 1966, premi Renaudot i Des jardins en Espagne 1969 Fou autor també d’assaigs sobre literatura, d’estudis històrics i d’un diari Journal 1940-1943 1981

Estudià filosofia i filologia a la Sorbona, i durant els anys universitaris fou secretari de Jean Wahl , el qual exercí una gran influència sobre ell Posteriorment fou professor de llengua i literatura franceses a Egipte, la Gran Bretanya i Grècia Establert a París, fou assessor literari de l’editorial Gallimard Del 1975 al 1991 fou professor de literatura francesa a la Universitat de Ginebra Bé que la seva obra comprèn diversos gèneres, obtingué renom en la novella En particular, La Modification 1957, premi Renaudot, el convertí en un dels principals exponents del Nouveau Roman  per les…

Estudià a Alger i exercí com a periodista El 1947 fundà el diari “Forge”, que intentà l’acostament entre les cultures francesa i nord-africana De la seva obra cal destacar L’action 1938, Travail d’homme 1943, Les hauteurs de la ville 1948, premi Femina, Cela s’appelle l’aurore 1952, portada al cinema per LBuñuel, Saison violente 1974, L’arbre invisible 1979 i Venise en hiver 1981 Fou membre de l’Académie Goncourt 1973

És autor del cicle Roman de l’Estoire dou Graal escrit entre el 1183 i el 1199, integrat pròpiament per tres poemes Joseph d’Arimathie, Merlin i Perceval En aquesta obra l’autor fusiona la història sagrada amb la llegenda profana del Graal