Resultats de la cerca

Fou fourierista i republicà durant la seva joventut El 1852 publicà els Poèmes antiques , veritable manifest de l' escola parnassiana en el pròleg rebutjà les tendències romàntiques i propugnà la inspiració mitològica i la ciència del vers Posteriorment publicà els Poèmes barbares 1862 i els Poèmes tragiques 1886 La seva poesia palesa un pessimisme similar al de Vigny, un hellenisme que és una forma de lluita contra la seva obsessió nihilista i un sentit precís de la descripció

Procedent d’una família emigrada al s XVIII a l’illa Maurici que posteriorment retornà a França, en 1948-50 visqué a Nigèria, on el seu pare havia estat destinat com a metge, estada que tingué una influència determinant en la seva obra En 1958-59 estudià a la Universitat de Bristol i, en tornar a Niça feu estudis a l’Institut d’Études Littéraires, on es diplomà el 1963 Posteriorment es llicencià a la Universitat d’Ais de Provença 1964 i es doctorà a la Universitat de Perpinyà el 1983 Ha estat professor en diverses universitats d’arreu del món Es revelà com a novellista el 1963 amb Le procés-…

Publicà l’antologia Poètes d’aujourd’hui 1900, Le théâtre de Maurice Boissard 1927, Passe-temps 1929, la novella Le petit ami 1903 i el Journal littéraire 1954-61 Collaborà en el “Mercure de France”, amb el nom de Maurice Boissard Manifestà un esperit independent, irònic i allunyat de qualsevol ideologia

La seva primera novella, L’enfant noir 1953, és autobiogràfica i narra la seva infància en la societat malinke Altres obres Le regard du roi 1954, Dramouss 1966 i Le maître de la parole 1978

Periodista, es llicencià en lletres 1939 i durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb el règim de Vichy Utilitzà molts pseudònims, el més famós dels quals, Cécil Saint Laurent , l’emprà per a signar llargues novelles històriques, com el seu best-seller Caroline chérie 1947 Publicà, a més, violents libels Paul et Jean-Paul , 1951, contra Sartre, féu crítica teatral, pintura, guions de cinema, assaigs històrics, etc Amb el seu nom autèntic és autor de Les corps tranquilles 1948, Le petit canard 1954, Les bêtises 1971, premi Goncourt, Histoire égoïste 1976, itinerari intellectual Roman du…

La totalitat de la seva obra és d’inspiració religiosa i de sentit catòlic La quête de joie 1933, La Genèse 1945, Une somme de poésie 1946, Contemplation errante 1948, Le second jeu 1959, Une lutte pour la vie 1970 i Psaumes de tous mes temps 1974

Participà en les guerres de religió entre hugonots i catòlics Reclamà la pau en el seu tractat Le Prince nécessaire , on hom veu la influència de Maquiavel És autor de dues tragèdies bíbliques, Saül furieux 1572 i La Famine ou les Gabéonites 1574, la primera de les quals té com a pròleg l’assaig L’art de la tragédie , veritable tractat d’estètica teatral on ja enunciava les regles del teatre clàssic del segle següent

Secretari i preceptor de molts membres de l’alta noblesa, escriví moltes obres didàctiques i una divertida novella de costums, Histoire du petit Jehan de Saintré És més dubtós que fos també, com ha estat dit, l’autor del recull de novelles curtes, imitades del Decameró, Les cent nouvelles nouvelles

En les seves obres poètiques Les poésies de AO Barnabooth , 1923 i en la novella Fermina Marquez 1911 revela la seva passió pel món modern i per la felicitat humana dins aquest món En Amants, heureux amants 1923 introdueix el procediment del monòleg interior de Joyce

Ha publicat assaigs Bonjour Monsieur Zola , 1954, poesia Le Colporteur , 1953 i, sobretot, novelles La nef des fous, 1947 Les lézards dans l’hortage , 1953 Quand la mer se retire , 1963, premi Goncourt Adieu la vie, adieu l’amour , 1977, etc Fou elegit membre de l’Académie Goncourt el 1969