Resultats de la cerca

Graduat al Centre de Formation des Journalistes CFJ de París, és membre del grup d’experimentació narrativa d’avantguarda Oulipo des del 1992, i president des del 2019 Ha treballat com a editor a l’editorial Le Castor Astral De la seva obra narrativa destaquen Sonates de bar 1991, Le voleur de nostalgie 1992, Les amnésiques n’ont rient vécu d’inoubliable 1998, Quelques mousquetaires 1998, La disparition de Perek 1998, Joconde jusqu’à cent et plus si affinités 1998, Inukshuk, l’homme debout 1999, Joconde sur votre indulgence 2002, Cités de…

Procedent d’una família emigrada al s XVIII a l’illa Maurici que posteriorment retornà a França, en 1948-50 visqué a Nigèria, on el seu pare havia estat destinat com a metge, estada que tingué una influència determinant en la seva obra En 1958-59 estudià a la Universitat de Bristol i, en tornar a Niça feu estudis a l’Institut d’Études Littéraires, on es diplomà el 1963 Posteriorment es llicencià a la Universitat d’Ais de Provença 1964 i es doctorà a la Universitat de Perpinyà el 1983 Ha estat professor en diverses universitats d’arreu del món Es revelà com a novellista el 1963…

Nebot de PCorneille, es féu conèixer a París per la seva lucidesa intellectual i per la seva contribució a l’expansió de l’esperit filosoficoracionalista del s XVIII Publicà Description de l’Empire de la Poésie 1678 i compongué llibrets d’òpera amb força èxit Dialogues des Morts 1683, Entretiens sur la pluralité des Mondes 1686 i Histoire des oracles 1687 manifesten el seu esperit científic El Discours sur l’Églogue 1687 i la Disgression sur les Anciens et les Modernes 1687 el convertiren en membre de l’Académie Française 1691

D’àmplia cultura literària i científica, fou amant de Voltaire, per qui abandonà la família Entre les seves obres destaquen  Traité sur le bonheur i Institutions de physique 1740 Traduí al francès els Principia de Newton

Mestre de capella i canonge, és autor d’una Passion 34 574 versos, escrita en un estil alhora còmic i profund, simbòlic i realista, teològic i místic

Germana de Georges de Scudéry, collaborà amb ell en la redacció de les novelles Ibrahim ou l’Illustre Bassa 1642 i Artamène ou le Gran Cyrus 1649-53 És autora de Clélie 1654 i Célinte 1661 Els darrers anys conreà la literatura moralista, com en les seves Conversations morales 1680-92

És autor de nombroses obres teatrals i d’escrits contra Le Cid de Corneille en el marc de la polèmica que s’originà el 1637 Publicà també amb el seu nom bastants novelles escrites en collaboració amb la seva germana Madeleine A ell exclusivament sembla pertànyer Almahida 1660-63 Conreà també la poesia publicà un poema èpic, Alaric ou Rome vaincue 1654 i les Poésies diverses 1649

Advocat i redactor de la revista Lille universitaire , es consagrà a la literatura en publicar La maison dans la dune 1932 i, després, Le péché du monde 1934, L’empreinte du dieu 1936, premi Goncourt, Corps et âmes 1943 —l’acció de la qual té lloc en ambients mèdics—, que assolí un gran èxit, La petite Sainte Thérèse 1947, etc Normalment la seva temàtica es basa en els problemes socials d’una societat industrial

Defensor del poeta Marot i amic d’Étienne Dolet, fou autor de Cymbalum Mundi 1537, obra que l’enemistà amb Calví, i del recull de contes Nouvelles récréations et joyeux devis 1558, que segueixen la tradició dels fabliaux medievals

Estudià medicina i fou cirurgià d’un vaixell que participà en la batalla de Navarin 1828 De tornada a París, es dedicà a la literatura, començant per novelles d’aventures, que aviat abandonà pel gènere de costums i la novella històrica Latréaumont 1837, Arthur 1838 i Mathilde ou Mémories d’une jeune femme 1841 Més endavant insistí en la descripció dels ambients baixos de París, i assolí un èxit extraordinari amb Les mystères de Paris 1842-43, èxit que Le juif errant 1844-45 superà És autor, també, de Les sept péchés capitaux 1847-49, Le diable médecin 1855-57, etc