Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Oliver de Magny
Literatura francesa
Poeta francès.
Fou secretari d’Hugues Salel i de Jean d’Avanson, conseller del rei Tingué relacions amb la poetessa Louise Labé Les seves obres són d’un lirisme elegant, bé que potser una mica amanerat Les amours 1553, de caire petrarquesc Les Odes 1559 imiten l’estil pindàric de Ronsard
Théodore de Banville
Literatura francesa
Escriptor francès.
Es donà a conèixer com a poeta amb els reculls Les Cariatides 1842 i Les stalactites 1846, que foren ben rebuts pels romàntics però el veritable èxit li arribà amb Odes funambulesques 1857 i Exilés 1867, de construcció virtuosa i gratuïta, que més tard influirien en els simbolistes i que el dugueren a ésser considerat un dels mestres del parnassianisme Teoritzà la seva concepció elegant i artificiosa del poema a Petit traité de poésie française 1872 Escriví peces escèniques en vers —oposant-se al nou corrent burgès del teatre— entre les quals destaquen les fantasies històriques…
Michel Déon
Literatura francesa
Nom pel qual fou conegut l’escriptor francès Édouard Michel.
Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial fins el 1942, durant l’ocupació alemanya fou secretari de redacció d’ Action Française Visqué habitualment fora de França, fins a mitjan anys cinquanta com a corresponsal i, posteriorment, ja dedicat exclusivament a la literatura Després d’alguns anys a Grècia, el 1969 fixà la residència a Itàlia Membre del grup literari anomenat Jove Dreta, la seva narrativa palesa un individualisme aristocràtic i una insolència elegant, pessimista i plena de nostàlgia, amb influències de Stendhal, Montherland i Drieu Je ne veux jamais l’oublier 1950, La…
Marcel Proust
(CC0)
Literatura francesa
Escriptor francès.
De salut molt fràgil, la seva infància es veié sempre envoltada d’atencions Malgrat tot, feu estudis excellents al liceu Condorcet i més tard a l’Escola de Ciències Polítiques i a la Sorbona, on seguí els cursos de filosofia de Bergson, d’influència decisiva sobre la seva problemàtica del temps A la seva sensibilitat malaltissa, s’hi ajuntà, des de l’adolescència, un sofriment moral molt més profund, la seva homosexualitat, que el mantingué en una lluita constant tota la seva vida Proust es convertí aviat per als contemporanis en el personatge diletant i superficial només en aparença, estimat…