Resultats de la cerca

Novellista i poeta, la seva continuada oscillació entre el real i el fantàstic, una predilecció particular pel joc barroc de les imatges i la barreja de sensacions diverses fan que la seva obra ofereixi una problemàtica de catalogació crítica Es destaca, però, amb Dans les années sordides 1943, Le musée noir 1946, Le lis de mer 1956, Feu de braise 1960 La motocyclette 1963, La marge 1967, Sous la lame 1976, Le deuil des roses 1983, etc

Novellista, historiador, biògraf, crític d’art, assagista És, bàsicament, un gran divulgador i un dels millors coneixedors de la cultura romàntica Romantic art, 1958 L’Allemagne romantique , 1963 i de les manifestacions artístiques de caire fantàstic o imaginatiu L’art fantastique , 1961 Seguí aquesta tendència en les obres de creació La folie Céladon 1935, Un enfant de la terre et du ciel 1943, La chanson de l’oiseau étranger 1958, La fête de la tour des âmes 1974, Villa des hasards 1984, etc

Enginyer, treballà a Àsia 1936-44 i es donà a conèixer com a novellista d’ambients exòtics Le sortilège malais 1951, Le pont de la rivière Kwaï 1952, portada al cinema el 1957 per D Lean, Les oreilles de la jungle 1972 i altres En el vessant fantàstic, obtingué gran èxit amb La planète des singes 1963, també filmada, per FJ Schaffner el 1967 Altres obres són Contes de l’absurde 1953, E = mc 2 1957, Les vertus de l’enfer 1974, Les coulisses du ciel 1979 i L’énergie du désespoir 1980 L’illon 1990 és de caràcter autobiogràfic

Hom només sap de la seva vida el que ella en diu “Em dic Maria i soc de França” potser residí a Anglaterra —cal remarcar el caràcter dialectal del seu llenguatge—, on Elionor d’Aquitània havia creat un centre de cultura francesa Totes les seves obres conservades són escrites en versos apariats de vuit síllabes Traduí del llatí una sèrie de faules isòpiques Ysopet , ~1170 i una narració sobre el purgatori de sant Patrici Espurgatoire Saint Patrice , ~1190 La seva obra més important i personal són dotze Lais ~1167, narracions en vers, de caràcter amorós i fantàstic, sobre les…

Fill d’emigrants piemontesos, aprengué de manera autodidacta el francès i el 1955 anà a Europa Després de viure a Roma, a Nàpols i a Espanya, s’installà a París el 1961 i treballà, primer, com a lector de literatura estrangera a Gallímard  i, a partir del 1969, com a crític literari, especialment a Le Nouvel Observateur des del 1973, i posteriorment a Le Monde des del 1986 Del 1982 al 1989 fou membre del Comitè de Lectura de Gallimard Comencà a publicar en castellà novelles de caire fantàstic Los desiertos dorados 1967, Detrás del rostro que nos mira 1969, Ritual 1973 i La busca…

Procedent d’una família emigrada al s XVIII a l’illa Maurici que posteriorment retornà a França, en 1948-50 visqué a Nigèria, on el seu pare havia estat destinat com a metge, estada que tingué una influència determinant en la seva obra En 1958-59 estudià a la Universitat de Bristol i, en tornar a Niça feu estudis a l’Institut d’Études Littéraires, on es diplomà el 1963 Posteriorment es llicencià a la Universitat d’Ais de Provença 1964 i es doctorà a la Universitat de Perpinyà el 1983 Ha estat professor en diverses universitats d’arreu del món Es revelà com a novellista el 1963…