Resultats de la cerca

És autor de La semaine 1578 i de Seconde semaine 1585, poemes sobre la creació i la història de la humanitat Deixà també poemes en occità

Novellista de gran imaginació i riquesa descriptiva Le maître de Milan 1950, Les jardins et les fleuves 1954 i Les tombeaux ferment mal 1964 D’entre la seva poesia, torrencialment retòrica, cal destacar Race des hommes 1937, Toujours 1944 i Ange aux entrailles 1964 El seu teatre, barroc i imaginatiu, d’una gran riquesa lírica, denota influències avantguardistes el llenguatge esdevé una de les seves grans preocupacions Le mal court 1947, La Fête noire 1948, Les femmes du boeuf 1950 i Le cavalier seul 1958

Des de la seva primera novella, Lady Black 1971, el tema de l’homosexualitat fou una constant en la seva obra Evolène 1972, Les loukoums 1973, Le coeur qui cogne 1973, Killer 1975, Kurwenal 1977, Je vis où je m'attache 1978, Portrait de Julien devant la fenêtre 1979, Le jardin d’acclimatation 1980, premi Goncourt, Romances sans paroles 1983 i L’espérance de beaux voyages 1984-85 Publicà també tres volums de Théâtre 1974-75, 1976 i 1981

Membre del cos diplomàtic, les seves novelles —algunes de les quals obtingueren èxits lligats a escàndols— denuncien les tares dels ambients freqüentats en la seva joventut o a l’època de la seva carrera Es destaquen Les amitiés particulières 1945, Les ambassades 1953, Les clés de Saint-Pierre 1955, Les Chevaliers de Malte 1957, Les fils de la lumière 1961, Notre amour 1967, Un musée de l’amour 1972, Roy 1979, La soutane rouge 1983, etc També escriví algunes obres de teatre Le prince des neiges , 1947 Le spectateur nocturne, 1960, etc

Protegit de Fouquet, fou empresonat a la Bastilla quan aquest darrer caigué en desgràcia Historiador de Lluís XIV, es dedicà a la publicació de tractats de teologia Traité de l’Eucharistie 1694

Fou amic de Rimbaud i de Verlaine Escriví poesia lírica alhora ingènua i sensual Valentines 1886, Doctrine de l’amour 1911 Professor a França i en altres països, fou internat al sanatori de Bicêtre —on compongué Aux saints , la millor de les seves poesies— a causa de les crisis depressives, que, a través d’un misticisme exacerbat, el portaren cap al catolicisme A la darreria de la seva vida esdevingué captaire

Fou magistrat del secretariat general de la presidència del senat, a París Publicà l’antologia Le Roussillon et ses poètes 1923, el recull de poemes L’éternelle chanson 1906, l’assaig Le néoclassicisme et la littérature contemporaine 1910 i obres jurídiques i històriques, com Les Ministres 1911, Les Parlements i Henri II et la naissance de la société moderne obra guardonada per l’Académie Française

Llicenciat en lletres a Montpeller, començà publicant poesia Diadumène , 1914, que passà desapercebuda La quarantena d’obres que escriví —entre les quals L’Atlantide 1919, Le lac salé 1921, Mademoiselle de La Ferté 1923, La Châtelaine du Liban 1924, Lunegarde 1942, Fabrice 1956— mostren imaginació i propensió a l’efecte teatral, i assoliren una gran popularitat Situa els personatges, d’una psicologia simple, en un fons exòtic o històric, sovint moguts per forces inexplicables i misterioses

Vinculat als moviments d’avantguarda, sobretot al surrealisme, la seva obra poètica palesa aquestes influències Cruautés de la nuit Fou un dels creadors del teatre surrealista amb peces com Les mystères de l’amour 1917, Les demoiselles du large 1938, Le loup-garou 1946 i altres

Diputat el 1791, féu causa comuna amb els girondins i arribà a ésser condemnat a mort En teatre assolí un gran èxit amb Les Templiers 1805 Però és conegut sobretot pel seu Choix des poésies originales des Troubadours 1816-21, sis volums, que contribuí fortament a restituir a la llengua d’oc la seva dignitat El primer volum del Choix és una Grammaire de la langue romane , llengua que serví, segons l’autor, d’intermediària entre el llatí vulgar i les llengües que en deriven