Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Jean Cocteau
Portada de la primera edició del poema Traduit d’avance , de Jean Cocteau , publicat per “Dau al Set” (1953), amb dibuixos de l’autor
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Cinematografia
Literatura francesa
Escriptor, dibuixant i director cinematogràfic francès.
La seva obra, tota la qual ell considerava com a emanació de la poesia, començà sofrint l’impuls del futurisme i del cubisme Potomac, 1914 Les mariées de la Tour Eiffel 1921, i oferí, més endavant, una desconcertadora i gairebé equívoca barreja d’avantguardisme i d’academicisme Escriptor nat, conreant l’ellipsi amb un gust potser excessiu a través de les seves acrobàcies atenyé els gèneres més diversos Cal situar entre les dues guerres mundials el millor moment de la seva obra PleinChant poemes, 1922, Le secret professionnel crítica, 1922, Les enfants terribles novella, 1929, La voix humaine…
Alain Chartier
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fou secretari de Carles VI i de Carles VII, canonge de París i canceller de Bayeux, i exercí missions diplomàtiques a Alemanya, Itàlia i Escòcia És autor d’algunes poesies líriques en una de les quals s’inspirà, en un cert moment, Ausiàs Marc, del curiós poema Livre des quatre dames , a propòsit de la desfeta francesa a Azincourt 1415, de Le quadriloge inventif 1422, en prosa, interessant debat entre França, el Cavaller, el Poble i la Clerecia, síntesi de la societat medieval, i del poema La belle dame sans merci ~ 1424, on dramatitza el més usual i cortesà tema amorós de l’època…
Pierre Chastellain
Literatura francesa
Poeta francès, conegut amb el nom de Vaillant
.
Relacionat amb Carles d’Orleans, Renat d’Anjou i Alain Chartier, que l’influí Autor dels poemes Mon temps perdu, Mon temps recouvré i Cornerie des anges , poema burlesc sobre el Judici Final
Jean Chapelain
Literatura francesa
Escriptor francès.
Fou un dels fundadors de l’Académie Française Tenen gran interès els seus treballs de crítica literària tanmateix, fracassà en el seu poema èpic La Pucelle 1656 Traduí al francès el Guzmán de Alfarache 1619
Marc-Antoine Saint-Amant
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Marc-Antoine Girard, senyor de Saint-Amant, poeta francès.
Freqüentà els salons parisencs, especialment el de Mmede Rambouillet, i restà al servei de notables personatges de l’època Fou autor, entre altres, dels poemes rabelaisians Les goinfres i Le melon i del poema satíric Rome ridicule 1643
Évariste-Désiré Parny
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Évariste-Désiré de Forges, vescomte de Parny, poeta francès.
Després de seguir la carrera militar a França, tornà a la seva illa nadiua, on escriví Poésies érotiques 1778, La guerre des dieux 1799, poema satíric extens que parodia la Bíblia contestat per Chateaubriand a Le génie du christianisme i altres obres
Bertrand de Bar-sur-Aube
Literatura francesa
Poeta èpic francès.
Escriví el poema de 4708 decasíllabs Aymeri de Narbonne, pertanyent al cicle carolingi És autor de la famosa classificació dels poemes èpics en tres cicles el de la geste du roi, el de la geste de Doon de Mayence i el de la geste de Garin de Monglane Hom li atribueix també la redacció de Girart de Vienne
Jean Regnault de Segrais
Literatura francesa
Escriptor francès.
Secretari de la duquessa de Montpensier 1648, collaborà en algunes obres d’aquesta, com la Relation de l’Isle imaginaire 1659 Més tard ho féu amb Mme de La Fayette en La Princesse de Montpensier 1662 i Zaïde 1670-71, obres que aparegueren sota el nom d’ell Conreà també la poesia, com el poema Athis 1653 i les Églogues 1723
Georges de Scudéry
Literatura francesa
Escriptor francès.
És autor de nombroses obres teatrals i d’escrits contra Le Cid de Corneille en el marc de la polèmica que s’originà el 1637 Publicà també amb el seu nom bastants novelles escrites en collaboració amb la seva germana Madeleine A ell exclusivament sembla pertànyer Almahida 1660-63 Conreà també la poesia publicà un poema èpic, Alaric ou Rome vaincue 1654 i les Poésies diverses 1649
Antoni Jaume Carbonell
Literatura francesa
Escriptor en llengua francesa.
És autor d’una novella pastoral, Daphné 1808, a la manera de Salomon Gessner, de diverses poesies publicades en revistes locals i recollides, el 1817, amb el títol Essais, opuscules divers, d’una oda, Mailly ou le tribut de la reconnaissance 1820, i d’un poema en tres cants sobre el departament dels Pirineus Orientals Amb Pere Puiggarí publicà Sur l’inscription des “Decumani Narbonenses” de Saint André de Sorède 1814