Resultats de la cerca

A París es relacionà amb Max Jacob i Jean Cocteau Les seves obres més importants són Le Diable au corps 1923, amb elements autobiogràfics, i sobretot Le bal du comte d’Orgel 1924, obra pòstuma on continua la tradició de la novella d’anàlisi psicològica

Estudià i practicà també la medicina Fou conegut també com a Peletarius És autor de Algebra 1554, De constitutione horoscopi, De peste compendium 1563, etc Edità els Elements d’Euclides 1559, amb diversos comentaris Escriptor del grup de la Pléiade, es relacionà amb PRonsard i Jdu Bellay i publicà, entre d’altres, unes Oeuvres poétiques 1547, L’amour des amours 1555, diverses traduccions i un tractat d’ortografia

El 1910 anà a París, on es relacionà amb Picasso, Matisse, Braque, Jacob i Apollinaire i escriví una poesia considerada com a precursora del surrealisme La lucarne ovale 1916, La guitare endormie 1919, Les épaves du ciel 1924 El 1925 es retirà prop de l’abadia de Solesmes i es dedicà a l’oració i la poesia Fruit d’aquesta etapa són Écumes de la mer 1926, Gant de crin 1927, Ferraille 1937, Plupart du temps 1945, Le chant des morts 1948 i Main d’oeuvre 1949

Publicà articles i novelles curtes, fundà la Revue comique 1849 i creà un taller de fotografia en el qual perfeccionà la tècnica fotogràfica inventada per JN Niepce i LJM Daguerre Realitzà la primera fotografia aèria des d’un baló 1858 i en proposà la utilització per a aixecaments topogràfics Interessat per l’aeronàutica féu construir el baló Le Géant 1863 Publicà Les Mémories de “Le Géant” 1864, Les ballons en 1870 1871, Quand j'étais photographe 1900, etc Es relacionà amb els pintors impressionistes, als quals cedí el seu estudi del boulevard des Capucines per a la primera exposició del grup

De família de la petita noblesa empobrida, a la caiguda de l’Imperi es féu militar 1814, i en el tedi de la vida de guarnició començà a escriure, es relacionà amb la resta de la generació romàntica i féu el poema simbòlic Éloa ou la soeur des anges 1824 Ja dedicat a la literatura, publicà la novella històrica Cinc-Mars 1826, renuncià a l’exèrcit i, els anys trenta, temptat pel republicanisme i les idees socialistes, assolí el màxim triomf en la novella Stello , 1832, en el teatre Chatterton , 1835 i en les reflexions de Servitude et grandeur militaires 1835, tractant el mateix tema del…

Es donà a conèixer amb Élégies nationales 1826 i una traducció del Faust , de Goethe 1827 Romàntic, es relacionà amb Gautier, Dumas i altres literats, amb els quals collaborà en algunes obres Viatjà per Itàlia Octavie , Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i la Gran Bretanya Loréley i fundà la revista Le Monde Dramatique , dedicada sobretot a exalçar l’actriu Jenny Colon, amant seva Arruïnat, escriví cròniques teatrals, adaptacions dramàtiques, assaigs i narracions per als diaris i les revistes Anà al Pròxim Orient Le voyage en Orient , 1851 El 1841 tingué el primer atac de bogeria…

Estudià lletres a la Universitat de Lausana, on es llicencià l’any 1946, any que s’installà a París i es relacionà intensament amb els cercles literaris i intellectuals Començà també a collaborar a la premsa de manera assídua Establert definitivament a Grinhan Droma el 1953, aquest any publicà L’effraie et autres poésies , el primer recull que no rebutjà i que el 1956 rebé el premi Rambert, un dels premis literaris més importants de Suïssa La seva extensa obra poètica reuneix influències del Romanticisme i l’idealisme alemany i del món grecoromà, que assimilà a través de Hölderlin, Rilke,…

De jove entrà en contacte amb Aimé Césaire , que l’influí profundament L’any 1946 anà a París becat, on féu estudis d’etnologia al Musée de l’Homme i cursà filosofia a la Sorbona, d’on obtingué el doctorat el 1980 Proper a l’anticolonialisme de Frantz Fanon , el 1961 creà a la capital francesa l’independentista Front Antillanoguianès Com a resultat, Charles De Gaulle li impedí el retorn al seu país Posteriorment evolucionà cap a posicions autonomistes i el 1965 li fou permès retornar a la Martinica, on fundà el Centre d’Estudis Martiniquesos Del 1982 al 1988 fou director del Correu de la…

Del 1728 al 1740 visqué a Chambéry sota la protecció de la baronessa de Warens, la qual influí en la seva conversió al catolicisme, bé que el 1754 tornà amb els calvinistes Preceptor a Lió, el 1742 arribà a París, on es relacionà amb els enciclopedistes i tingué cinc fills de Thérèse Lavasseur Es donà a conèixer amb l’obtenció del premi que l’Acadèmia de Dijon atorgà, el 1750, al seu Discours sur les sciences et les arts , en què refusava l’optimisme dels enciclopedistes, confiats en la força de progrés de la cultura, i afirmava que les arts i les ciències no sols no han contribuït a la…

Vida Considerat el músic més important de la seva època, possiblement s’educà a Reims Cap al 1323 ingressà al servei de Joan de Luxemburg, rei de Bohèmia, de qui fou secretari La seva primera composició datable, el motet Bone pastor Guillerme/Bone pastor qui pastores , dedicat a Guillem III de Trie, en aquell moment arquebisbe de Reims, és de l’any 1324 Recorregué Europa amb el seu patró, acompanyant-lo en les múltiples accions militars que emprenia Per recomanació del rei, el papa Joan XXII li concedí una canongia en expectativa a Verdun Lorena el 1330, una altra a Arràs Artois…