Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors del Mercure de France Autor d’estil sec i punyent, amb un humor sovint cru i realista, escriví nombroses obres, entre elles Poil de carotte 1894, Histoires naturelles 1896, La maîtresse 1896 i Ragotte 1898 Escriví també peces teatrals de notable èxit, com Le plaisir de rompre 1897, La bigote 1909, algunes inspirades en les novelles, com Poil de carotte 1900 i Monsieur Vernet 1903

El 1919 publicà el primer recull de poemes — Mont de Piété — i fundà amb Louis Aragon i Philippe Soupault la revista Littérature , òrgan del dadaisme, on publicà Les champs magnétiques El 1924 dirigí la revista La révolution surréaliste  i publicà Manifeste du surréalisme , en els quals, influït per Freud, es lliurà a experiments d’escriptura hipnòtica Légitime défense 1926 i Second manifeste du surréalisme 1930 foren la reacció enfront de la tendència inicial a una socialització del surrealisme i al control marxista en poesia, reacció que el 1935 li feu rompre tot lligam amb el partit…