Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
gramicidina
Farmàcia
Antibiòtic polipèptid ciclopeptídic produït pel Bacterium bacillus; existeix en diverses varietats: la gramicidina D, la J1 la J2 i la S, les quals es diferencien pel distint contingut en aminoàcids de la cadena polipeptídica.
És emprat en aplicacions tòpiques, a causa de la seva acció bacteriostàtica sobre els bacteris grampositius
barbital
Farmàcia
Barbitúric que es presenta en forma de pólvores blanques, cristal·lines, inodores, de tast lleugerament amarg.
Les seves aplicacions en clínica són les pròpies d’un barbitúric d’acció prolongada És administrat generalment per via oral
teïna
Bioquímica
Farmàcia
Cafeïna present en el te en una proporció d’entre el 2,5% i el 5,5% de l’extracte sec
.
Al marge del seu efecte estimulant, la cafeïna té una influència notable en el gust Es presenta combinada amb l’àcid tànnic No té aplicacions
rescinamina
Farmàcia
Alcaloide obtingut de l’espècie Rauwolfia vomitoria
.
És una substància que es presenta en forma de pólvores groguenques, inodora i sensible a la llum És soluble en cloroform, però insoluble en l’aigua Té les mateixes aplicacions que la reserpina
quàssia
Botànica
Farmàcia
Arbret de la família de les simarubàcies, d’escorça prima, de color groc cendrós en el tronc i vermellós en les branques, de fulles pinnaticompostes i esparses, i de fruits formats per núcules.
És originari de l’Amèrica del Sud, però també és conreat en altres regions tropicals La fusta conté quassina , un principi amarg d’aplicacions farmacèutiques, sobretot en el tractament de dispèpsies i de la malària
efecte Kirlian
Fotografia
Tècnica fotogràfica inventada per l’enginyer soviètic Sem’on Kirlian, que consisteix en la col·locació de l’objecte a fotografiar en el si d’un camp elèctric d’alt voltatge, de manera que apareix una mena de corona o aurèola al llarg del perfil de l’objecte.
Aquest efecte és especialment palès en els éssers vius la qual cosa ha fet que hom l’impliqués en la parapsicologia, per tal com evidenciaria l' aura descrita pels espiritistes i hom n'estudia les aplicacions tecnològiques, com la detecció d’esquerdes als metalls, bé que, físicament, l’efecte no ha estat encara suficientment explicat
pera de goma
Pera de goma
Farmàcia
Aparell auxiliar de cura, format per una esfera de goma, buida, allargada per un pol (d’on li ve el nom de pera) on hi ha un forat o conducte en el qual hom insereix un tub o cànula de plàstic rígid.
En les petites, la cànula sol ésser del mateix cautxú N’hi ha de moltes mides i aplicacions petites per a nas i orelles, mitjanes per a rentar ferides i més grosses per a l’aplicació d’ènemes rectals o rentatges vaginals Cal rentar-les curosament i esterilitzar-les al vapor abans d’emprar-les en ferides obertes o mucoses
bacitracina
Biologia
Farmàcia
Antibiòtic de molècula polipeptídica produït per algunes soques de Bacillus licheniformes, i de B. subtilis.
Es presenta en forma de pólvores blanquinoses, amargues, higroscòpiques, molt solubles en aigua i alcohol de 96° Presenta un ampli espectre microbià, però no pot ésser emprada per via parenteral, puix que produeix trastorns renals, ni per via oral, perquè es destrueix en l’aparell digestiu Altrament, és molt emprada en aplicacions tòpiques sobre ferides, afeccions de la pell, ulls, etc
nistatina
Farmàcia
Antibiòtic antifúngic produït per fermentació de soques de Streptomyces noursei
.
Fou aïllat per ELHazen i els seus collaboradors el 1950 Es presenta en forma de pólvores microcristallines, d’un color groc clar, insolubles en els dissolvents orgànics habituals i solubles en l’alcohol metílic D’estructura poc definida, presenta un espectre d’absorció a l’ultraviolat característic d’un tetràedre conjugat És molt emprada en la teràpia d’una gran varietat d’infeccions fúngiques activa contra les colònies de Candida i Aspergillus , és inactiva contra els bacteris En medicina, la nistatina és administrada per via bucal, i és emprada també en pólvores en aplicacions…
sensibilitat
Fotografia
Rapidesa amb què és formada la imatge latent o la imatge visible en una emulsió fotosensible sotmesa a l’acció de la llum o d’altres radiacions actíniques.
En una emulsió cal distingir la sensibilitat pròpiament dita o sensibilitat òptica i la sensibilitat cromàtica La sensibilitat òptica depèn de la composició de l’emulsió i és indicada generalment en graus ASA o en graus DIN , o en altres escales, com la ISO , la HD , la Scheiner o la Weston La sensibilitat cromàtica és l’aptitud de l’emulsió a deixar-se impressionar igualment per totes les radiacions de l’espectre De fet, una emulsió sempre és més sensible a uns colors que a uns altres, la qual cosa no té importància més que en algunes aplicacions científiques, puix que l’ull…