Resultats de la cerca

Les emulsions ràpides i els papers contrastats donen un gra més gros que les emulsions lentes i els papers suaus

Els factors que cal tenir presents per a aquest procés són els mateixos que per al positivat per contacte, afegint-hi els que provenen del grau d’ampliació mesurat en diàmetres directament proporcional a la distància entre el focus del llum de projecció i la superfície de l’emulsió sensible L’original pot ésser un negatiu, una diapositiva o un arxiu digital Per a ampliar un negatiu o una diapositiva es projecten sobre una emulsió fotogràfica —adequada a l’original que s’utilitzi— mitjançant una ampliadora Per a ampliar arxius digitals s’utilitzen impressores…

Primer s’obtenen els valors per una interpolació cúbica horitzontal, i amb els valors obtinguts es calcula una nova interpolació vertical La interpolació bicúbica és la més indicada quan cal ampliar imatges digitals per tal d’evitar l’aparició d’artefactes no desitjats i, també, per a obtenir gradacions de color més suaus Té l’inconvenient que necessita més temps de procés

Ingressà en la Companyia de Jesús i estudià filosofia a França, ciències exactes a Barcelona i a Madrid i teologia a Àustria El 1934 fou destinat a l’Observatori de l’Ebre del 1939 al 1970 en fou director i es dedicà a reconstruir-lo i a ampliar-lo Fou numerari de l’Acadèmia de Ciències de Madrid i corresponent de les de Barcelona, Coïmbra, Lisboa, Colòmbia, etc Presidí el Patronato AlfonsoX el Sabio del CSIC Cap del Servei Internacional de Variacions Magnètiques Ràpides des del 1954, publicà més d’un centenar de treballs científics Fou delegat de la seva província a la…

També s’anomena multiplicador, ja que el resultat és equivalent a multiplicar la distància focal La seva utilització implica que arribi menys llum a la pellícula Se'n construeixen amb dos factors de multiplicació diferents X14, que multipliquen per 14 la distància focal de l’objectiu i provoquen una pèrdua de llum d’un pas de diafragma, i X2, que dupliquen la distància focal i provoquen una pèrdua de llum de dos passos

Rep també el nom de cosmografia Fins a arribar a la invenció del telescopi, la descripció del cosmos, en sentit estricte, hagué de limitar-se, ultra a les constellacions, a les fases de la Lluna i de Venus i als eclipsis del Sol A partir de Galileu, l’estudi dels objectes resolubles avança amb rapidesa sistema solar, estels dobles, cúmuls El mateix Galileu observà per primera vegada les taques del Sol i les muntanyes de la Lluna a partir del segle següent la descripció de la Lluna es convertí en una branca particular la selenografia En el sistema solar, a part els progressos en l’estudi dels…