Resultats de la cerca

Hom les anomena també transparències Poden ésser en color i en blanc i negre Les diapositives en blanc i negre provenen generalment d’un contacte d’un negatiu normal sobre una pellícula especial de baixa sensibilitat que hom revela com el paper fotogràfic Les diapositives en color són obtingudes directament sobre una pellícula especial anomenada inversible Tenen una gran definició, puix que són fetes per a ésser projectades ampliades Hom les presenta amb marc especial de cartó o plàstic per a protegir-les i fer-les adaptables als projectors

El projector cinematogràfic o projector per a pellícules cinematogràfiques és constituït per la font de llum i l’objectiu, per dues bobines la que conté la pellícula i la que la rep, per un mecanisme d’avançament de la pellícula, per un sistema de ventilació, per un obturador i, eventualment, per un lector de sons El projector de diapositives , directament derivat de la primitiva llanterna màgica, sol ésser proveït d’un sistema de ventilació, d’un dipòsit de diapositives circular, recte, alternatiu, etc i dels adequats mecanismes d’avançament i d’expulsió, d’…

Les pantalles poden ésser de concepció i dimensions ben diverses, des de les petites pantalles portàtils, per a projecció de diapositives o de pellícules de 8 mm, fins a les grans pantalles emprades en el cinemascope , en el cinerama i en el vistavisión

Hi ha tres tipus principals de paper fotogràfic en blanc i negre , destinat a positivar negatius en blanc i negre en color per a negatius , destinat a positivar negatius en color, i en color per a diapositives , destinat a fer ampliacions sobre paper de transparències positives El procés de traspàs de les imatges al paper requereix dues etapes l’exposició, que consisteix a projectar el negatiu o la diapositiva sobre el paper mitjançant una ampliadora, i el revelatge Recentment han aparegut en el mercat papers fotogràfics especialment fabricats per a reproduir imatges digitals

Estudià dibuix i pintura a Buenos Aires, els quals compaginà més endavant amb el disseny gràfic i la fotografia Després de fer diverses exposicions de pintura, dibuix i fotografia a l’Argentina, Xile i Colòmbia, el 1968 es dedicà exclusivament a la fotografia Treballà com a fotògraf publicitari fins el 1975, quan s’installà definitivament a Barcelona La seva obra palesa l’interès pel retrat, les natures mortes i el paisatge i destaca per la sobrietat —que no exclou la mirada personal— amb què tracta els seus motius Rebé, entre d’altres, el premi Ciutat de Barcelona d’arts plàstiques 1996, el…

Feu estudis de medicina Exposa a Barcelona des del 1956 Publicà Barcelona, blanc i negre 1964 dins un objectivisme ambiental que defuig la retòrica expressionista, i Costa Brava show 1966, i illustrà, amb retrats espontanis, les Conversaciones en Cataluña 1966 de Salvador Pàniker, Los cachorros  1967 de M Vargas Llosa, El arte prerrománico asturiano 1967, Andalucía Barroca 1978, Catalunya des del mar i Catalunya a vol d’ocell 1982 i 1985 texts de C Barral, Barcelona a vol d’ocell 1987, text de M Roig i L’Empordà 1997, amb text d’A Puigverd, etc El 1992 feu a Barcelona la seva primera…