Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
nitidesa
Fotografia
Qualitat d’una prova fotogràfica, negativa o positiva, la imatge de la qual té netament delimitats els detalls de l’original.
La nitidesa d’una fotografia depèn de l’obertura del diafragma emprat per a impressionar-la, de la qualitat de l’objectiu, de la granulació de l’emulsió i, en general, de les condicions en les quals és efectuat el revelatge
lluminositat
Cinematografia
Fotografia
Qualitat de lluminós d’un objectiu o d’una òptica.
mida d’imatge
Fotografia
Mesura en pícsels de les dimensions d’una imatge digital.
És el factor més rellevant de la seva qualitat
ortocromàtic | ortocromàtica
Fotografia
Dit del material fotogràfic (emulsions, plaques, pel·lícules, etc) sensible a tots els colors de l’espectre compresos entre el groc i el violat, i insensible, per tant, al vermell.
Produeix unes imatges de qualitat discreta, però té l’avantatge que pot ésser revelat en recintes illuminats amb llum vermella
compressió d’imatge
Fotografia
Tècnica matemàtica que permet reduir la mida d’un arxiu de fotografia digital.
Alguns tipus de compressió d’imatge comporten pèrdua de qualitat —com és el cas del JPEG— i d’altres no, com LZW o Lossless
interpolació de pícsels
Fotografia
Operació que modifica el nombre de columnes i/o de files de pícsels d’una imatge digital.
N'altera la mida, però no la qualitat Es pot fer a l’alça crea nous pícsels o a la baixa n'elimina Els tipus més coneguts són bilineal, per aproximació i bicúbica, aquesta darrera amb diverses modalitats També es coneix com a remostreig d’imatge
objectiu normal
Fotografia
Objectiu de distància focal igual, o molt similar, a la diagonal del negatiu, diapositiva o sensor digital.
Els objectius normals són els més senzills de construir, ja que no necessiten gaires correccions òptiques i, per tant, són els que normalment proporcionen imatges de més qualitat Un objectiu es considera normal quan l’angle de visió no s’allunya gaire del propi de l’ull humà, al voltant dels 55º
exposició
Fotografia
Acció d’exposar una pel·lícula o un material sensible a la llum.
Perquè una imatge sigui impressionada sobre una emulsió sensible, la llum que aquesta reflecteix ha de passar per l’objectiu i pel diafragma fins a arribar a l'emulsió El temps durant el qual la llum impressiona l’emulsió és anomenat temps d’exposició Per a les plaques i les pellícules, aquest temps depèn de l’estació de l’any, de l’hora, del temps atmosfèric i de la posició de l’objecte amb referència al de la llum és a dir, de la qualitat i la quantitat de la llum Per a les còpies en paper, depèn de la duresa del paper emprat, del grau de contrast del negatiu i de la distància…
Ingeborg Hermine Morath
Fotografia
Fotògrafa nord-americana d’origen austríac.
Treballà com a traductora abans d’entrar en contacte amb el periodisme L’any 1945 fou designada editora de la revista “Heute” Més tard, gràcies al fotògraf Robert Capa, entrà a l’agència Magnum en qualitat d’editora Installada a Londres, a partir del 1951 s’interessà cada cop més pel món de la fotografia com a mitjà d’expressió i collaborà amb Henri Cartier-Bresson i, a partir del 1955, esdevingué fotògrafa de Magnum Autora d’extensos reportatges arreu del món, publicà, entre d’altres, els llibres Fiesta in Pamplona 1956, From Persia to Iran 1961, In Russia 1969, Boris Pasternak…
Guillem Bestard
Pintura
Fotografia
Artista, fotògraf i pintor.
Membre de l’anomenada Escola Pollencina El seu estudi fou freqüentat per nombrosos artistes La seva pintura, amb predomini d’ocres i de terres, se cenyeix a unes estructures que recorden les de l’argentí Cittadini Fou també un destacat fotògraf, amb estudi a Pollença i, des del 1932, a Barcelona, amb un taller especialitzat en targetes postals Creà un nou tipus de paper fotogràfic que millorà la qualitat dels retrats L’any 1910 obtingué el primer premi de fotografia artística a l’Exposició Internacional de París Fou corresponsal gràfic de The National Geographic Magazine , del…