Resultats de la cerca

Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella

Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser

Porta el nom d’Api Claudi, que n'inicià la construcció el 312 aC Després del 268 aC fou prolongada fins a Bríndisi Prop de Roma encara se'n conserva un bon tros Als seus costats foren erigits nombrosos monuments fúnebres

En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…

Jugà al CB Aismalíbar de la seva població natal fins el 1964 i competí diverses temporades a la Lliga El 1964 s’incorporà al CB Ripollet, on feu tasques de jugador entrenador i arribà a disputar dues promocions d’ascens a la primera divisió La temporada 1967-68 fitxà pel CD Manresa, amb el qual assolí l’ascens a la primera divisió estatal Retornà aleshores al CB Ripollet com a jugador entrenador, i la temporada següent exercí ja només de tècnic Posteriorment entrenà el CB Santa Coloma, el Ripollet 1984-90 i les categories inferiors del CB Elvira Cuyàs, fins el 2012 Fou internacional absolut…

Fou fundat l’any 1966 per la fusió de l’Antorcha i el Sícoris de Lleida, amb l’objectiu de formar una entitat de qualitat que tingués aspiracions d’ascens a primera divisió La primera temporada es classificà per disputar la fase d’ascens, però no aconseguí l’objectiu final La temporada 1969-70 perdé la categoria i la falta de suport econòmic provocà que es desfés la fusió i l’Antorcha i el Sícoris tornessin a competir de manera independent

L’any 2012 celebrà la seva edició número trenta-sis El disputen els equips de les comarques gironines i serveix per a obrir la temporada És un homenatge a Mateu Pell, una de les persones que més va treballar pel desenvolupament del bàsquet a Girona durant la segona meitat del segle XX

Fou fundat el 1982, fruit de la fusió de diverses entitats del municipi –el CB Masnou, el CB Ocata i l’Olímpia–, recollint la tradició iniciada els anys quaranta del segle XX pel CD Masnou i per un equip del Frente de Juventudes, que els anys cinquanta fou rellevat pel Casino del Masnou i, finalment, els anys seixanta, pel CB Masnou Destacà l’equip sènior femení, que l’any 1984, després de la desaparició del Comansi, incorporà bona part de la seva plantilla i jugà a la màxima categoria estatal durant sis temporades Aconseguí una Lliga 1990, una Copa de la Reina 1985 i tres Lligues Catalanes…

Es formà als clubs Club Petanca Lloreda, Masnou Basquetbol i Universitari, en el qual debutà a la Copa Catalunya la temporada 1997-98 Posteriorment jugà a l’Associació Esportiva Centre Sanfeliu l’Hospitalet 1999-2000, Bàsquet Femení l’Hospitalet 2000-01, Sedis-Cadí 2001-02 i 2003-04, Club Bàsquet Puig d’en Valls 2002-03 i 2004-09 i Club Bàsquet Olesa 2009-10 La temporada següent retornà al Puig d’en Valls Internacional en categories inferiors, fou medalla de bronze als Jocs del Mediterrani amb la selecció B