Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
via Àpia
La via Àpia al seu pas per Roma
Bert Kaufmann (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Camí romà que portava de Roma a Càpua.
Porta el nom d’Api Claudi, que n'inicià la construcció el 312 aC Després del 268 aC fou prolongada fins a Bríndisi Prop de Roma encara se'n conserva un bon tros Als seus costats foren erigits nombrosos monuments fúnebres
via Càssia
Via romana
Via romana que anava de Roma a Florència per Bolsena, Chiusi i Arezzo.
fluviòmetre
Hidrologia
Aparell que registra automàticament els canvis de nivell d’un riu, d’un embassament, d’un llac, etc.
Consisteix en un estilet que, accionat per un flotador, dibuixa una gràfica sobre un tambor que es mou per mitjà d’un aparell de rellotgeria Avisa també d’una manera automàtica quan el nivell arriba a un valor determinat
la Via Augusta
L’arc de Berà, elevat sobre la Via Augusta
calafellvalo (CC BY-NC 2.0)
Via romana
Nom que prengué durant l’Imperi la carretera romana que enllaçava Roma amb la zona de l’estret de Gibraltar (Cadis).
En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró, Baetulo…
via Flamínia
Pont dels Tres Arcs, a Cantiano (les Marques)
Carole Raddato (CC BY-SA 2.0)
Via romana
Antiga carretera romana que, procedent de Roma, travessava l’Úmbria i, a partir de Fano, seguia la costa adriàtica, fins a Rímini.
Fou feta construir per Gai Flamini, i fou restaurada per August i per Vespasià
banquisa
Geomorfologia
Hidrologia
Banc de glaç que es forma per congelació de l’aigua superficial dels oceans polars.
A l’hivern, en baixar la temperatura uns quants graus centígrads sota zero, l’aigua de la mar es comença a glaçar, de primer en petites capes d’uns 5 a 20 cm de gruix, que amb els moviments de la mar es trenquen i se sobreposen les unes a les altres fins que, bo i soldant-se, arriben a assolir un gruix d’uns quants metres La superfície, a causa del procés de formació, és irregular i caòtica Les banquises de l’oceà Antàrtic arriben fins a 10 m de gruix altrament, les de l’Àrtic solament arriben fins a 3 m
gel de fons
Hidrologia
Geomorfologia
Gel situat sota la superfície de l’aigua, independentment del seu procés de formació, que es troba adherit al fons o a un cos submergit, especialment a la vegetació aquàtica.
gel en crosta
Hidrologia
Geomorfologia
Gel en forma de capa llisa, mat, prima i elàstica, de menys de 10 cm de gruix, que es forma en aigües tranquil·les a partir del gel greixós, la qual sura a la superfície de l’aigua i s’ondula fàcilment amb les onades sense trencar-se.
Sota pressió, les capes de gel en crosta poden formar un patró de dits entrecreuats Es pot distingir entre el gel en crosta fosc , de menys de 5 cm de gruix i d'aspecte molt fosc, i el gel en crosta clar , de més de 5 cm de gruix i d'aspecte més clar
gel en galetes
Hidrologia
Geomorfologia
Conjunt de fragments de gel de forma aproximadament circular, d’entre 30 cm i 3 m de diàmetre i 10 cm de gruix, amb les vores aixecades pel xoc constant d’aquests fragments entre ells, que es formen en aigües marines o continentals agitades a partir de gel granulat agregat.
gel en prismes
Hidrologia
Geomorfologia
Capa de gel podrit en un llac o al mar, formada per prismes de gel orientats perpendicularment a la superfície de l’aigua.
Fa un so molt característic quan se separen els prismes de gel que el conformen i repiquen entre ells