Resultats de la cerca

Entre aquests escrits cal esmentar Unto This Last 1862 sobre els principis de l’economia política Però és en el camp de la teoria i la crítica de l’art on tingué més transcendència i repercussió Defensor, des del 1851, dels prerafaelites —grup amb el qual mantingué una relació estreta—, revalorador de l’obra de William Turner, escriví alguns dels texts fonamentals de la segona meitat del segle XIX Modern Painters 1843, The Seven Lamps of the Architecture 1849 i The Stones of Venice 1851, text que acabà gairebé amb el neohellenisme de l’Amèrica del Nord i d’Europa substituint-lo pel…

Així en el sistema censatari s’amplià el sistema de participació de l'aristocràcia a altres classes riques

Diputat 1784 i ministre de finances 1786, fou nomenat governador general de l’Índia 1797-1805, on eliminà la influència francesa, i amplià les possessions britàniques Tornà a la Gran Bretanya, i fou ambaixador a Madrid 1808-09, ministre d’afers estrangers 1809-12 i lord lloctinent d’Irlanda 1821-28 i 1833-34 Impulsà una política liberal

En formaren part Estat Català, ERC, PSC, el PSUC i independents, i presentà a les quatre circumscripcions dotze figures de reconegut prestigi intellectual o cívic JBenet, FCandel, FSolé Sabarís, JSobrequés, PPortabella, JABaixeras, etc, que assoliren totes el triomf i constituïren grup parlamentari propi El 1979, els intents de mantenir l’aliança es frustraren i, mentre el PSUC i el PTE impulsaven una candidatura “Per l’Entesa” que només obtingué un escó Benet, el PSC i ERC crearen una “Nova Entesa” que resultà vencedora amb 10 senadors electes

Després de collaborar amb els Bonaparte, el 1814 féu costat als Borbó i esdevingué l’home de confiança de Lluís XVIII, que el nomenà ministre de policia i de l’interior Pel seu moderantisme suavitzà la censura, amplià el nombre d’electors, etc fou objecte dels atacs dels ultrareialistes i hagué de dimitir l’endemà de l’assassinat del duc de Berry 1820 Creà el nucli industrial de La Sala Avairon

Fou governador de Massachusetts 1918 En les eleccions del 1920 arribà a la vicepresidència amb Harding, i el succeí quan morí 1923 Candidat republicà el 1924, obtingué una àmplia majoria sobre el demòcrata John WDavis En un període de reactivació industrial, preconitzà la no-ingerència en els afers de les grans companyies i la reducció fiscal i de pressuposts A l’exterior, continuà la ingerència politicoeconòmica a l’Amèrica Llatina Nomenà la comissió que elaborà el pla Dawes

Competí amb la Unió Atlètica Nurmi, el RCD Espanyol, el FC Barcelona i el Club Natació Barcelona i destacà en les curses de fons Abans de la Guerra Civil, fou campió de Catalunya de 5000 m 1936 El 1941 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya de 1500 m i establí els rècords catalans dels 3000 i els 5000 m Posteriorment, excellí com a escriptor Guanyà el premi Salvador Espriu de poesia 1987 i deixà una àmplia obra poètica

Membre del partit comunista des del 1921, fou elegit membre del comitè central 1927 i del Poliburó 1942 El 1949 fou designat vicepresident de la República Popular de la Xina, i el 1959, president D’àmplia formació humanística, fou el principal teòric del partit, ensems amb Mao Zedong , del qual fou el principal rival Les seves crítiques a les comunes populars li costaren, a conseqüència de la Revolució Cultural , la despossessió de tots els càrrecs 1968, sota l’acusació de revisionisme Morí en captivitat

Formà part de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona i del Club Esportiu Júpiter L’any 1931 aconseguí el rècord de Catalunya, que establí en 6,60 m, marca que amplià a 7,21 m el 1932, que restà vigent fins el 1963 Fou cinc cops campió d’Espanya 1931-35 i sis de Catalunya 1931-36 Participà en la IV Olimpíada Obrera celebrada a Anvers 1937 A la dècada dels anys quaranta es convertí en entrenador del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona

Diputat per Extremadura a les corts de Cadis, es distingí pel seu liberalisme en tornar Ferran VII fou empresonat a Melilla, fins a l’inici del règim constitucional 1820, durant el qual presidí les primeres corts, redactà el codi criminal 1822 i fou ministre de gràcia i justícia 1823 Amb el retorn de l’absolutisme s’expatrià però després de l’aixecament de La Granja 1836 fou nomenat president del govern i dugué a terme una àmplia obra de restauració de la legislació liberal dimití després de la rebellió de Pozuelo de Aravaca