Resultats de la cerca

Fou fundat el 1956 per un grup de residents de Sarrià de Dalt i conegut amb les sigles ADC Fitxà jugadors vinguts sobretot de Girona, entre els quals cal destacar el pivot Joan Bouzas, que esdevingué un referent al final dels anys cinquanta El 1962 es construí un complex esportiu i es crearen les seccions de botxes, escacs i teatre L’època de millor joc fou al final de la dècada dels seixanta El 1976 es fusionà amb el Grup Esportiu Nostra Senyora de Montserrat, de Sarrià de Baix, i crearen la Unió Esportiva Sarrià

Ben aviat s’hi adheriren l' Actuació Valencianista d'Esquerra i el Grup Valencianista d’Almussafes L’agrupació Valencianista Republicana, sorgida el 1930, propugnà l’estructura federal d’Espanya i la creació d’un estat valencià integrat per municipis autònoms, el reconeixement de la funció social del treball, la cooficialitat, dins el País Valencià, del català i castellà, l’autonomia universitària i el concert tributari amb l’estat federal Amb la Segona República i a través del seu portaveu Avant intentà l’obtenció d’un Estatut d'Autonomia del País Valencià El 1932 convocà la…

Creada el 1789 a Versalles, tingué diversos noms, però hom la conegué pel de club dels Jacobins pel fet d’haver installat la seva seu, a París, en un convent de dominics, coneguts popularment com a jacobins Inicialment fou un club parlamentari moderat hi figuraren des de Mirabeau fins a Lafayette, però el 1792 el dominaren els republicans radicals, com Robespierre, Saint-Just, Pétion, etc, cosa que provocà la sortida del grup girondí, que des d’aleshores fou el seu enemic declarat no obstant això, a la seva esquerra figurà encara el Club dels Cordeliers La seva línia política preconitzava…

Era integrada per tres sectors els seguidors d’Azaña, els radicalsocialistes i els valencianistes republicans La fusió d’aquests tres corrents es feu amb l’objectiu d’aconseguir l’autonomia del País Valencià El 1935 un sector passà a Izquierda Republicana, i la resta s’integrà a Esquerra Valenciana el 1936

Afiliat al Partit Republicà Radical des del principi, en fou el dirigent per al districte de Santa Coloma de Farners, i collaborà en diverses publicacions republicanes Fou, a més, promotor d’una escola racionalista i de l’Agrupació Lliure Pensadora Pacifista de la seva vila natal

Es traslladà a Barcelona amb la seva família a l’edat de cinc anys obrer d’arts gràfiques, el 1912 ingressà a la Federación Gráfica Española de la UGT, i el 1919, a l’Agrupació Socialista de Barcelona, de la qual fou secretari 1926 S'apartà, tanmateix, de l’Agrupació, atesa la negativa valoració que aquesta féu de la qüestió catalana Fou també secretari de la federació catalana de la UGT 1928-33 Instaurada la Segona República, promogué, des de la federació catalana del PSOE, la unificació de les forces socialistes de Catalunya, i en fusionar-se, el 1933, aquesta…

Intentà d’agrupar elements catòlics, conservadors i tradicionalistes, i es manifestà contrari al catalanisme Fou derrotat en totes les eleccions en què es presentà

Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 per Tarragona Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona 1936-39 Després de la guerra d’Espanya s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra

El 1885 tingué un paper important en la formació del partit obrer belga, que entenia com una agrupació de cooperatives, sindicats obrers, mutualitats, etc, basada en la solidaritat local més que no pas en una autoritat central El 1914 defensà una política d’acció conjunta amb els liberals Fou diputat socialista al parlament 1894 i ministre 1920 1925-27 1930

Fundat el 1977 de la fusió de dues entitats dedicades a la pràctica del handbol el Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat de Sarrià de Ter 1955 i de l’Agrupació Deportiva i Cultural de Sarrià de Dalt 1956 Té equips en totes les categories i escola de base L’equip sènior masculí competeix a la primera divisió estatal Disposen de les installacions del pavelló poliesportiu municipal Sarrià I