Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
immunitat parlamentària
Política
Dret
Dret constitucional
Prerrogativa dels membres d’una cambra legislativa segons la qual no poden ésser detinguts (si no és en acte de delicte flagrant) ni inculpats ni processats sense una autorització prèvia (concessió del suplicatori) de la cambra respectiva.
La seva finalitat principal és protegir la llibertat dels representants elegits d'expressar les seves opinions polítiques a les cambres A l’Estat espanyol, els membres dels parlaments autonòmics gaudeixen de forma molt limitada d’aquesta prerrogativa
llei
Política
Dret
Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals o autonòmics als quals la Constitució i els estatuts d’autonomia atribueixen el poder legislatiu.
La llei constitueix la font més important del dret en la major part de les societats, i té per funció de regular la vida política, social i econòmica de la comunitat La facultat de legislar ha estat diversament atribuïda a una sola persona règims en què la sobirania nacional resideix en una sola persona, monarca o dictador o tot el poble a través dels representants democràticament designats règims parlamentaris en què la sobirania nacional resideix en el poble En el sistema parlamentari hom estableix un sistema jeràrquic de normes basat en una llei fonamental constitució on són definits els…
galleguisme
Història
Política
Literatura
Corrent literari i polític sorgit a Galícia al segle XIX.
El galleguisme polític s’inicià en un grup d’intellectuals que actuaren a partir del 1840 a través de periòdics com El Porvenir , El Recreo Compostelano i El Idólatra de Galicia En fou una figura destacada Antolín Faraldo , que a l’assemblea federal de Lugo 1843 reclamà la independència de Galícia Faraldo, Añón i Rua Figueroa foren els inspiradors ideològics de la revolució gallega del 1846, però, quan aquesta fracassà, s’hagueren d’exiliar El 1855 aparegué a la Corunya el periòdic de signe regionalista El Clamor de Galicia , dirigit per Benito Vicetto Però la formulació del galleguisme del…
autonomia
Política
Dret constitucional
Condició juridicopolítica d’aquelles entitats o d’aquells organismes que, dins l’estructura constitucional d’un estat, tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.
Suposa una valoració integradora de les comunitats intrastatals i, per tant, infrastatals L’autonomia permet d’exercir unes facultats de plena llibertat legislativa dins el marc establert per una llei, generalment d’ordre constitucional, de l’estat dins el qual actua l’entitat autònoma Aquesta disposa de la potestat legislativa i de la de caràcter reglamentari D’altra banda, perquè hi hagi autonomia cal que aquestes potestats legislativa i reglamentària puguin ésser exercides sense tutela ni vigilància d’òrgans de l’estat, car, si les decisions de l’entitat o l’òrgan autònom poguessin ésser…
basquisme
Història
Política
Afermament i defensa de les peculiaritats etnicoculturals del poble basc.
En aquesta actitud han coincidit diversos moviments polítics que propugnen l’autonomia més o menys àmplia del conjunt territorial habitat pel poble basc Les regions basques, cadascuna pel seu cantó, des dels temps medievals i fins a la Revolució Francesa, reeixiren en llur defensa aferrissada dels furs autonòmics, que equivalien a una quasi plena independència Però, malgrat que el poble basc des de temps remots ha tingut consciència de la seva peculiaritat ètnica, el conreu literari de l’èuscar s’inicià tardanament, al segle XVI, i la tendència a la unitat i el procés de…