Resultats de la cerca

El 1949 cofundà la Lliga Awami —nacionalista—, de la qual fou elegit 1953 secretari general Empresonat sovint pel govern pakistanès a causa del seu nacionalisme bengalí, el 1972 esdevingué primer ministre de Bangladesh Declarà l’estat d’emergència 1974 i l’any següent assumí la presidència de la república, amb poders dictatorials Morí durant un cop d’estat que donà el poder a l’exèrcit

En les primeres eleccions democràtiques del país, el 1993, es presentà com a candidat del Moviment Nacional per a la Societat i el Desenvolupament MNSD, però quedà en l’oposició, davant Mahamane Ousmane L’any 1996, un cop d’estat posà fi al govern i a la vida d’Ousmane i foren convocades unes noves eleccions, que Tandja tornà a perdre Finalment guanyà els comicis del 1999 i esdevingué president, càrrec que renovà en les següents conteses electorals El maig del 2009, el projecte de convocar un referèndum que li permetés presentar-se a un tercer mandat fou rebutjat pel Tribunal Constitucional…

Passà la infantesa a Buenos Aires, i bona part de la joventut a Itàlia Estudià filosofia i ciències polítiques a les universitats de Poitiers on es graduà en filosofia el 1974, Roma i Buenos Aires, i sociologia i economia a la Universitat de Notre Dame d’Indiana EUA, on es graduà 1971 i es doctorà 1974 Posteriorment ha exercit la docència i la investigació en diverses universitats, especialment a la London School of Economics i a la de Columbia És una de les pioneres en els estudis sobre la globalització, en els quals interrelaciona les migracions massives, la internacionalització de l’…

Graduat el 1970 per l’Institut de Tecnologia de Tòquio, treballà en una oficina de patents 1971-75 L’any 1980 obtingué l’acta de diputat per la Federació Socialista Democràtica El 1996 fou ministre de Sanitat durant onze mesos en el govern de coalició del Partit Liberal Democràtic amb el Partit Democràtic del qual formava part i aconseguí un gran renom quan reconegué la responsabilitat del govern en casos de contagi del virus VHI per negligència els anys vuitanta i es disculpà públicament davant les víctimes En guanyar les eleccions el Partit Democràtic 2009, fou successivament ministre de…

Llicenciat en dret per la Universitat La Sapienza de Roma 1988, on posteriorment fou adjunt de les càtedres de dret privat i de dret civil Posteriorment amplià estudis a les universitats de Yale, la Sorbona, Londres i d’altres alguns dels quals han estat qüestionats Del 1997 al 1998 exercí la docència a la Universitat de Florència des del 2001 com a catedràtic de dret privat Després de les eleccions del 4 de març de 2018, els partits populistes M5S  i Lega Nord  negociaren un govern de coalició amb Conte que no pertanyia a cap de les dues formacions i que no havia participat en les eleccions…

Pertanyent a l’ètnia ijaw i de religió cristiana, estudià zoologia a la Universitat de Port Harcourt Posteriorment, treballà com a inspector d’ensenyament, professor i assessor mediambiental L’any 1998 inicià una trajectòria política en l’administració local, i l’any 1999 fou elegit vicegovernador del seu estat natal, Bayelsa En aquest càrrec dugué a terme negociacions amb la guerrilla del Delta per a aconseguir una acord de pau En dimitir el 2005 el governador per un cas de corrupció, ocupà el seu lloc Un any més tard fou inclòs pel president Olusegun Obasanjo com a aspirant a la…

Fill d’un terratinent, quan morí el seu pare 1883 n'heretà l’administració dels béns i les terres L’any 1886 conegué Cipriano Castro , als partidaris del qual s’uní l’any 1892 en esclatar la Revolución Legalista, que enfrontava els reformistes de Raimundo Andueza, partidaris d’un règim presidencialista, i els constitucionalistes del president Joaquín Crespo Arran de la derrota dels reformistes, visqué exiliat a Colòmbia fins el 1899 Aquest any, Castro reprengué l’ofensiva contra el Govern, aleshores molt afeblit, i Gómez encapçalà com a general les tropes insurgents Establert el nou règim,…

Fill de pare cristià i mare musulmana Abans dels vint anys s’incorporà a l’Organització Democràtica del Poble Oromo, un dels grups guerrillers contraris al dictador Mengistu Haile Mariam que integraven el Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop FDRPE Després de l’enderrocament del règim prosoviètic 1991, passà a formar part de l’exèrcit d’Etiòpia, dins del qual arribà a tinent coronel El 1995 participà en la missió de pau de les forces de l’ONU UNAMIR en el conflicte dels grans llacs Posteriorment fou destinat a dirigir una unitat d’intelligència en els combats fronterers contra…

Graduat en economia a Kíev 1984, des dels darrers anys d’existència de l’URSS i els primers del nou estat independent d’Ucraïna construí un imperi econòmic en el sector de l’alimentació, concretament en la branca de la pastisseria, que li valgué el sobrenom de “rei de la xocolata”, i esdevingué l’home més ric del nou estat Posteriorment esdevingué particularment influent amb la compra d’un canal de televisió El 1998 entrà en política com a diputat pel partit de  Leonid Kučma , i el seu paper fou fonamental en la creació del Partit de les Regions, del qual se separà el 2001 per incorporar-se…

Fill d’una família noble, el 1940 emigrà a l’URSS per tal d’entrar a l’exèrcit polonès que s’hi formava Després de la Segona Guerra Mundial lluità contra els grups militaritzats antigovernamentals a l’est de Polònia General i cap del departament polític de l’exèrcit 1960, fou viceministre de defensa 1962-68, ministre de defensa 1968-85, membre del Politburó del Partit Obrer Unificat Polonès POUP 1971-81 i, el 1981, en plena crisi econòmica i política de Polònia, fou nomenat primer ministre El 13 de desembre d’aquell mateix any féu un cop d’estat Decretà la llei marcial, formà un consell…