Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Luiz Inácio da Silva
![](/sites/default/files/media/FOTO/253253.jpg)
Luiz Inácio da Silva
© Marcello Casal Jr/ABr
Política
Polític brasiler, conegut per Luiz Inácio Lula da Silva.
El 1956 la seva família emigrà a São Paulo, on fou obrer metallúrgic Des del 1969 ocupà càrrecs en el sindicat metallúrgic de São Bernardo do Campo, organització propera a la dictadura brasilera Des de la presidència del sindicat 1975, participà en un nou moviment sindical independent que el 1980 culminà en la fundació del Partido dos Trabalhadores PT, del qual fou el principal dirigent fins l’any 1994, i pel qual fou diputat des del 1986 i candidat a la presidència de la República els anys 1988, 1994 i 1998 En les eleccions presidencials del 2002 encapçalà una candidatura conjunta que…
Aníbal Cavaco Silva
Política
Polític portuguès.
Professor de política econòmica i director d’estudis i estadística del Banco de Portugal 1977-79 i 1981-85 Membre del Partido Social Democrata , en 1980-81 fou ministre de Finances en el govern de centredreta de Francisco Sá Carneiro , el 1983 esdevingué president del seu partit i el 1985, després de la victòria electoral socialdemòcrata a les eleccions generals, fou successivament reelegit com a cap de govern fins el 1995, en què renuncià a la candidatura de les legislatives per a presentar-se a les presidencials de l’any següent, en les quals fou derrotat pel socialista Jorge Sampaio Els…
Arturo de Costa e Silva
Història
Militar
Política
Polític i militar brasiler.
Participà en el cop d’estat del 1964, i fou ministre de la guerra en el govern del mariscal Castelo Branco Fou elegit president de la república en les eleccions del 1966, a les quals es presentà com a candidat únic, i assumí el càrrec l’any següent
Luis Alves de Lima e Silva
Història
Militar
Política
Militar i polític brasiler, duc de Caxias (1870).
Participà en la lluita per la independència Ministre de la guerra 1885 i posteriorment cap del govern, dirigí la guerra contra el Paraguai 1866-69
Baltasar de Zúñiga-Guzmán y Sarmiento de Silva
Història
Militar
Política
Militar i polític castellà.
Segon marquès de Valero i primer duc d’Arión 1725 Fill segon del novè duc de Béjar Fou virrei de Sardenya 1704-06 al servei de Felip V, a favor del qual lluità durant la guerra de Successió Acabada aquesta, fou recompensat amb el càrrec de virrei de Nova Espanya 1716-22, des del qual impulsà la colonització de Texas 1720, urbanitzà la ciutat de Mèxic i reprimí la insurrecció dels indis de Nayarit 1722 Havent tornat a la península Ibèrica, fou president del Consell d’Índies
Ruy Gómez de Silva y Teles de Meneses
Història
Política
Polític portuguès al servei de la corona castellana.
S'educà amb el futur Felip II, sobre el qual tingué un gran ascendent aquest, el 1559, li concedí el principat d’Èboli Sicília i el marquesat de Diano Nàpols El 1568 participà en el consell reial que determinà el confinament del príncep Carles Conseller d’estat, fou cap de la facció contrària a la del duc d’Alba propugnà una política moderada i negociadora als Països Baixos i una solució federalista aragonesa que respectés els furs i els costums dels diferents regnes integrants de la monarquia hispànica
Jorge Fernando Branco de Sampaio
Política
Polític portuguès.
Llicenciat en dret 1962 i activista contra la dictadura salazarista en l’àmbit acadèmic, en caure el 1974 aquest règim fou un dels fundadors del Movimento de Esquerda Socialista, que abandonà el 1978 per ingressar al Partido Socialista PS, del qual esdevingué secretari general el 1989, càrrec que ocupà fins el 1991 Diputat a l’Assemblea els anys 1980-96 i alcalde de Lisboa en 1990-96, el 1996 fou escollit president de Portugal i reelegit el 2001 fins el 2006, que fou succeït per Aníbal Cavaco Silva
Santiago Udina i Martorell
Política
Dret
Advocat i polític, germà de Frederic Udina i Martorell.
Catòlic i conservador, fou detingut durant la guerra civil de 1936-39 Des del 1955 hom el designà successivament regidor i tinent d’alcalde de Barcelona, comissari del Pla de Desenvolupament 1962, sotssecretari d’obres públiques 1965-70, procurador en corts i delegat del govern al Consorci de la Zona Franca barcelonina a més, presidí el Cercle Català de Madrid El 1976 encapçalà la Unió Catalana, grup polític lligat a la Unión Democrática Española, de Silva Muñoz, i el 1977 intentà, sense èxit, d’obtenir un escó per Alianza Popular
Marcelo Rebelo de Sousa
Política
Polític portuguès.
Llicenciat en dret per la Universitat de Lisboa, d’on fou professor, exercí també des de molt aviat el periodisme, fou cofundador d’alguns diaris, i a través dels seus articles i de les aparicions en els mitjans de comunicació ha esdevingut una important influència en l’opinió pública portuguesa de les darreres dècades Afiliat al Partido Social Democrata PSD, pel qual fou regidor a Lisboa, fou secretari d’estat 1981-82 i ministre per als Afers Parlamentaris 1982-83 en el govern de Francisco Pinto Balsemão Els anys 1996-99 fou president del PSD Elegit president de Portugal en les eleccions…
Gonzalo Fernández de la Mora y Mon
Política
Polític.
Estudià filosofia i lletres i dret a Madrid El 1946 acabà la carrera diplomàtica, que exercí en diverses ciutats europees El 1969 fou nomenat sotssecretari de política exterior, i del 1970 al 1973 ocupà el ministeri d’obres públiques El 1975, creà, amb Antonio Mde Oriol y Urquijo i altres polítics, la Unión Nacional Española, de caràcter reaccionari i continuista, que entrà el 1976 en la federació d' Alianza Popular Diputat per Pontevedra el 1977 i vicepresident d’AP el 1978, al final del mateix any se'n separà per desacord amb el reformisme de MFraga, i el 1979 integrà, amb Silva Muñoz, el…