Resultats de la cerca

Ambaixador rus a Polònia 1763-69, aconseguí convertir Polònia en un protectorat rus dieta del 1768 Participà en les guerres contra Turquia 1771 i en el tractat de Küçük-Kaynarca 1774 Fou governador d’Estònia i Livònia 1794

Fill d’una estoniana i un rus d’origen neerlandès fugits d’Estònia arran de l’annexió soviètica 1940 i establerts a Àustria, es graduà 1966 i es doctorà 1970 en economia a la Universitat d’Innsbruck, on treballà com a assistent de recerca i docent 1971-76 Posteriorment exercí a l’Acadèmia Federal d’Administració 1977-80 i a la Universitat 1980-1999 de Viena, dedicat a la planificació i les finances del sector públic Militant socialista fins els anys vuitanta, el 1994 fou elegit diputat pel partit ecologista Reelegit fins el 2008 i portaveu del grup a la cambra des del 1997, el…

Es llicencià en dret el 1974 a Leiden Fou funcionari de l’ambaixada de Ghana 1976-78, delegat a l’OTAN fins el 1980 i, fins el 1986, adjunt al ministeri d’afers estrangers Aquest any fou elegit diputat al parlament per l’Aliança Democratacristiana Membre de l’Assemblea del Consell d’Europa, de la Unió Europea Occidental 1986-94 i de l’Assemblea de l’OTAN 1994-97, en 1997-2001 fou cap dels democratacristians holandesos, i del juliol del 2002 al desembre del 2003, ministre d’afers estrangers El 2003 ocupà la presidència rotatòria de l’OSCE Al gener del 2004 substituí George Robertson com a…

Amb seu a Brusselles, fou creat el 1965 i anomenat fins al 1994 Consell de Ministres És el principal responsable en la presa de decisions, generalment a partir de les propostes formulades des de la Comissió Europea Els seus integrants un per estat són ministres dels governs dels estats i són designats segons els àmbits de discussió El càrrec màxim del Consell de la Unió Europea és la presidència de la Unió Europea , exercida fins al 2006 rotativament durant sis mesos per cadascun dels estats membres i recau en el ministre d’Afers Exteriors corresponent Des del semestre del gener al juny del…

Objectius i membres Fou creada amb l’objectiu de contrarestar l’expansionisme de la Unió Soviètica  arran de la partició d’Europa en zones d’influència, que comportà el sorgiment d’estats satèllit d’aquesta superpotència a l’Europa central i oriental En el seu origen, doncs, constitueix una organització de caràcter defensiu collectiu La seu és a Brusselles i les llengües de treball són el francès i l’anglès A partir dels dotze membres fundadors, l’organització ha passat a trenta-un membres fins el 2023 i ha anat augmentant el seu radi d’acció, alhora que els seus objectius s’han anat…

Bé que el nom Unió Europea com a denominació oficial de l’organització no començà a vigir fins al novembre del 1993, l’estructura, el procés i els objectius que comprèn, encara en curs de desenvolupament, s’iniciaren ja després de la Segona Guerra Mundial, a partir d’un nucli d’estats europeus que s’associaren en diverses organitzacions sectorials de tipus econòmic, progressivament consolidades i ampliades amb la incorporació d’altres estats europeus Al mateix temps, l’organització ha creat les seves pròpies institucions, les quals han obert el camí per a la consolidació d’un futur poder…

Té com a principals finalitats mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària i garantir la seguretat dels estats damunt la base dels principis d’igualtat i d’autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans Successora de la  Societat de Nacions , les primeres passes cap a la seva creació foren la conferència de Dumbarton Oaks 1944 i la conferència de Jalta 1945 El 25 d’abril de 1945 cinquanta-un estats es reuniren a San Francisco, on elaboraren i signaren, el 26 de juny, la Carta de les Nacions Unides L’ONU entrà en funcionament el 24 d’octubre d’…

Com a conseqüència, però, de la impossibilitat de reduir, històricament, la nació, a un concepte unívoc, les manifestacions variades que aquesta actitud política ha tingut obliguen a parlar de nacionalismes , més que no pas de nacionalisme No és el mateix contingut de nacionalisme el que hom pot detectar quan l’observa en les seves manifestacions immediatament anteriors a la Revolució Francesa i immediatament subsegüents, o quan, avui, hom el contempla en acció als països poc abans sotmesos a dominació colonial Tampoc no és el mateix el nacionalisme que manifesta i estimula l’estat nació d’…