Resultats de la cerca

Comte de Manchester Cap de l’oposició de la cambra dels lords, fou acusat de traïció 1642 Durant la guerra civil comandà l’exèrcit parlamentari de l’est i dirigí la batalla de Marston Moor 1644 En desacord amb Cromwell, abandonà el comandament militar 1645 i inicià negociacions amb el rei

Comte de Halifax Deixeble i amic de Newton i financer expert, fou diputat, canceller i primer ministre 1697 Ideà el primer fons d’amortització del deute públic i, seguint el projecte de WPaterson, fundà el Banc d’Anglaterra 1694 També creà 1698 i tornà a ordenar 1708 la Companyia de les Índies Orientals Els seus escrits poètics i els seus discursos parlamentaris foren publicats el 1715

Formà part de la junta de defensa de Barcelona durant el setge del 1697 Botifler, fugí de Barcelona arran de la instauració del règim austriacista El 1714 entrà a la ciutat amb l’exèrcit de Felip V i fou membre de la junta administradora del municipi barceloní

Vida i obra Fill del banquer Francesc Monsalvatje i Fossas  i pare del músic  Xavier Montsalvatge i Bassols El 1896 s’establí a Girona i fou un dels impulsors del modernisme a la ciutat i un dels fundadors de L’Enderroch , Lletres , Cultura  i Ploma i Llapis També collaborà a Joventut , Lo Geronés ,  El Poble Català i L’Esquella de la Torratxa , entre d’altres Participà en la creació dels Jocs Florals de Girona i de la societat cultural Athenea Escriptor modernista, publicà el recull de proses i narracions decadentistes Ombres 1906, a més del volum Terra de gestes i de beutat Girona 1917 —…

De família acabalada, en la joventut es dedicà al comerç a Osuna Andalusia, on la seva família tenia un establiment dedicat a la fabricació i la venda de teixits i altres gèneres De nou a Olot, milità en el partit conservador i formà part del Centre Catalanista Dirigí El Olotense 1881-83 i El Eco de la Montaña 1892-98 Fou delegat per la Unió Catalanista d’Olot a l’assemblea de Manresa del 1892 L’any 1896 es traslladà a Girona, on regentà una sucursal de casa de banca familiar, constituïda tres anys abans sota el nom de Fills de Jordi Monsalvatje a Olot Fou regidor i alcalde de Girona per la…

Elegit diputat per Virgínia 1782-86, fou senador 1790, ambaixador a París 1794-96 i governador de Virgínia 1799-1802 El 1803 Jefferson li encarregà la compra de la Louisiana Secretari d’estat 1811-17, candidat pels republicans, fou elegit president 1817-21 i reelegit 1821-25 Obtingué la Florida de la monarquia hispànica 1819 i intentà d’oposar-se als estats esclavistes del sud en limitar llur expansió compromís de Missouri, 1820 Reconegué les repúbliques sud-americanes i preconitzà la denominada doctrina Monroe, que proclamava el tancament d’Amèrica a la colonització europea i que fou…

Duc d’Albemarle Dirigí un regiment contra els irlandesos revoltats 1642-43 Durant la guerra civil s’uní als parlamentaris i a l’exèrcit de Cromwell contra els escocesos 1650 Entrà amb el seu exèrcit a Londres 1660, restablí la monarquia i el Parlament Llarg i obtingué de Carles II d’Anglaterra la declaració de Breda Par del regne, prengué a càrrec seu l’almirallat durant la segona guerra angloholandesa

Arran de la liberalització empresa per Maria Cristina de Borbó, regent durant la malaltia de Ferran VII, fou nomenat 1832 ministre de la guerra Tot seguit féu cessar el sanguinari capità general de Catalunya, comte d’Espanya, però, considerat massa liberal per Zea Bermúdez, fou obligat a dimitir per aquest 1833

Fabricant tèxtil, el 1893 adquirí les accions de la colònia tèxtil de l’Ametlla de Casserres que també fou coneguda durant el segle XX com colònia Monegal, que el 1900 tenia 300 treballadors Fou vocal de la junta de la Cambra de Comerç de Barcelona 1886-90, que presidí 1902-03 i 1927-30 Fou alcalde de Barcelona 1902-03 i senador 1905-07 vitalici des del 1908 El 1928 fou novament president de la Cambra de Comerç de Barcelona El seu germà Ramon Monegal i Nogués Barcelona ~1860 ‒ 1920, també industrial, creà una fàbrica de perfums que el seu fill, Esteve Monegal i Prat , convertí en la fàbrica…

Ministre de finances en els governs del comte d’Ofalia 1837-38, Narváez 1844-46, Istúriz 1846 i Narváez 1849, posteriorment fou cap de govern d’un gabinet de la Unión Liberal febrer-setembre del 1864 La seva importància es deu a la reforma tributària, coneguda com a reforma de Mon , que implantà el 1845 Consistia en un sistema eclèctic d’imposts directes contribució d’immobles, conreu i ramaderia, la de la indústria i el comerç i indirectes drets de consums i de portes, monopoli fiscal de salines i tabac, etc en els seus trets fonamentals, es mantingué durant més d’un segle