Resultats de la cerca
Es mostren 4340 resultats
provincialisme
Política
Doctrina que propugna les prerrogatives polítiques de la província enfront del poder central de l’estat.
Propi del federalisme i de l' anarquisme , també els regionalistes i nacionalistes l’han considerat un primer pas històric amb vista a l’afirmació de la pròpia autonomia
pròrroga
Política
Dret constitucional
Llei per la qual una assemblea deliberant —parlament, legislatura, etc— pot continuar en certes ocasions en les seves funcions més enllà de la data legal d’expiració dels seus poders.
La Constitució espanyola del 1978 no preveu la possibilitat d’aquesta pròrroga
pronunciament
Militar
Política
Acció que un grup militar executa contra el govern per enderrocar-lo o alterar el sentit de la seva política.
És de menys volum que la rebellió i la guerra civil, sol produir poques víctimes i ha de triomfar o fracassar en un espai molt breu de temps És molt propi de societats amb estructures socioeconòmiques poc desenvolupades Són diferents els pronunciaments comandats per generals o caps importants i els dirigits per oficials o classes Els primers es beneficien del funcionament de l’estructura de la institució militar, els segons necessiten trencar-la i estan destinats al fracàs si no compten amb la possibilitat d’estendre's cap a la població civil o…
progressista
Història
Política
Dit de la persona o grups amb idees o programes socials i polítics avançats, no estancats en el passat, que responen a la convicció que la societat camina de forma progressiva vers una perfecció com més va més gran.
progressisme
programa
Política
Exposició dels propòsits polítics d’una persona o d’un grup o partit polític.
presídium
Política
Dret
A la Unió Soviètica, organisme que exercia col·legiadament o per delegació els poders de la institució de la qual emanava.
El més important era el presídium del soviet suprem, que exercia de forma collegiada les funcions de cap d’estat Cos permanent, entre les sessions del soviet suprem tractava de les principals qüestions de l’administració de l’estat i controlava el treball dels òrgans subordinats Era elegit pels diputats de les dues cambres del soviet suprem i l’integraven el president, el primer vicepresident, quinze vicepresidents un per cada república federada, el secretari i vint-i-un vocals Del 1952 al 1966 el politburó tingué el nom de presídium del comitè central
president del govern
Política
Cap del govern nomenat pel cap de l’estat d’acord amb el resultat de les eleccions.
En els sistemes de gabinet, com a la Gran Bretanya, el líder del partit guanyador és automàticament designat primer ministre per la corona En els sistemes parlamentaris continentals, el cap de l’estat designa, a proposta del partit guanyador a les eleccions, el polític que creu idoni perquè tingui la confiança del parlament
president de la república
Política
El titular que en una república encarna la representació de l’estat.
Exerceix el suprem poder executiu, pel qual nomena i rep ambaixadors, signa els tractats internacionals, promulga les lleis, convoca i dissol les cambres legislatives, nomena cap de govern i els altres alts càrrecs polítics i administratius, té el dret de gràcia i és el cap dels exèrcits A moltes repúbliques amb institucions calcades de les monarquies constitucionals, llur president, políticament irresponsable, no sol ésser elegit per sufragi universal, bé que amb excepcions a l’Alemanya de Weimar, a Àustria i a França a partir del 1962 Sovint es dóna el cas de presidències collegiades a…