Resultats de la cerca

Procedent d’una família de propietaris rurals arrelada a la comarca d’Osona i de tradició carlina, el seu avi,  Lluís Vila i d’Abadal Vic 1892 – Barcelona 1937, milità a Acció Catalana i fou un dels fundadors d’ Unió Democràtica de Catalunya  UDC, i el seu pare, Marià Vila d’Abadal i Vilaplana Vic 1921, fou diputat al Parlament de Catalunya per aquest mateix partit dins la coalició Convergència i Unió 1980-84 Enginyer tècnic agrícola, ha estat president del Consorci Forestal de Catalunya 2000-02 i 2006-10 Inicià la trajectòria política a l’Ajuntament de Vic com a regidor de medi ambient i de…

Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Seikei 1977, fou alguns anys executiu a la indústria siderúrgica El 1993 fou elegit diputat a la Cambra de representants pel Partit Liberal Democràtic  PLD, càrrec que revalidà en les eleccions subsegüents Ocupà diversos càrrecs en el partit, i en els governs de Yoshirō Mori i de Junichiro Koizumi El 2003 fou nomenat secretari general del PLD El setembre del 2006 succeí Koizumi com a primer ministre del Japó quan aquest es retirà a mig mandat Després que el PLD perdés la majoria absoluta al Senat, dimití el càrrec 2007, que ocupà Yasuo…

A divuit anys ingressà a la congregació de les dominicanes El 1989 anà a València, on ingressà en una comunitat contemplativa de l’orde, dins la qual romangué fins el 1994, que passà al convent de Santa Clara de Manresa Estudià teologia i es dedicà a activitats solidàries El 2002 fundà SOS Tucumán, organització dedicada a canalitzar ajuts a aquesta província de l’Argentina, especialment castigada per la pobresa i les seves seqüeles El 2008 creà la Plataforma Ciutadana de Solidaritat Manresa, des del 2010 Fundació Rosa Oriol, entitat impulsada econòmicament pel matrimoni Salvador Tous-Rosa…

Té l’origen en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, constituït al Parlament de Catalunya el 26 de juny de 2013 i subscrit per la majoria dels partits polítics amb representació a la cambra CiU, ERC, IC-V-EUiA i CUP i una cinquantena d’entitats, institucions i organitzacions de la societat civil, al qual s’adheriren posteriorment més de 1500 entitats catalanes En el document que en resultà, es reclamava l’exercici del lliure dret a decidir del poble català per mitjà d’una consulta La pregunta i la data de la consulta foren anunciades el 12 de desembre de 2013 pel president de la Generalitat…

Estudià dret i economia a les universitats de Friburg i Hamburg, i es doctorà el 1971 Membre de la Christlich-Demokratische Union  CDU des del 1965, el 1972 fou elegit diputat al Bundestag, on fou secretari del grup parlamentari format pel seu partit i la CSU 1981-84 Des del 1998 fou membre de la presidència de la CDU En els governs presidits per Helmut Kohl  1982-94 fou ministre d’Afers Especials i en 1989-91 cap de gabinet i ministre de l’Interior El 1990 fou víctima d’un atemptat que el deixà paralític L’autor de l’atac fou declarat malalt mental Cap del grup parlamentari CDU/CSU 1991-2000…

Cursà estudis de ciències polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona Periodista, ha collaborat especialment en el setmanari La   Directa , del qual coordinà la secció d’investigació “Estirant del fil” 2009-12 És autor, o coautor, de diverses cròniques vinculades a aquesta activitat Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial 2007, Rastres de Dixan 2009, L’acció política des de la comunitat 2010 i  Les veus de les places 2011 Vinculat a moviments socials, forma part de diverses plataformes i organitzacions solidàries i de l’esquerra alternativa, i entre 2003 i 2012…

Graduat a la Universitat La Sapienza de Roma 1984, fins al principi dels anys vuitanta exercí d’advocat i fou professor universitari, amb una nombrosa producció acadèmica sobre dret constitucional El 1980 la màfia assassinà el seu germà gran, governador de Sicília El 1983 fou elegit diputat al Parlament per la Democràcia Cristiana , partit del qual n’esdevingué dirigent Revalidà el càrrec fins el 2008, i des del 1984 protagonitzà la renovació del partit que el 1994 desembocà en la creació del Partito Popolare Italiano, posteriorment integrat al Partito Democratico Fou ministre per les…

Graduat en enginyeria civil a la Universitat Politècnica d’Atenes, on cursà un postgrau d’urbanisme i planificació regional Activista en organitzacions d’esquerres des dels anys d’educació secundària, entre el 1999 i el 2003 fou secretari general de les joventuts de Sinaspismós, partit de l’esquerra radical, i el 2004 esdevingué membre del comitè central, i el 2008, president Elegit diputat 2009 al Parlament grec i cap del grup parlamentari  Syriza , la coalició d’esquerres on era integrada Sinaspismós, fou reelegit el 2012 i esdevingué cap de l’oposició, posició des de la qual atacà durament…

Llicenciat en dret 2001 i en ciències polítiques 2004, doctorat el 2008 per la Universidad Complutense de Madrid, d’on fou professor titular interí 2008-11 i nomenat professor honorífic 2014 Treballà a la Fundación Centro de Estudios Políticos y Sociales CEPS, i és autor d’articles acadèmics Actiu des de molt jove en els moviments antiglobalització, collaborà en diversos mitjans de comunicació, entre d’altres el diari Público , per a la televisió del qual presentà i dirigí un programa Cap de continguts de la productora Con Mano Izquierda 2010-15, fou tertulià habitual sobre temes…

Orígens i ideari Fou creat el 2004 a Madrid Liderat pel comunicador i professor de la Universidad Complutense de Madrid  Pablo Iglesias , té l’origen en el moviment dels Indignats  i basa el seu discurs en la contestació radical de l’ordre establert Sorgit en el context de la crisi econòmica que afecta sobretot els països del sud de la Unió Europea, els seus blancs més immediats són les polítiques d’austeritat imposades des del govern espanyol i l’anomenada “troica” Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional, les pràctiques corruptes desvelades al llarg d’aquests…