Resultats de la cerca

Membre del Front d’Alliberament Nacional des de l’adolescència, el 1988 fou nomenat general en cap de l’estat major algerià Dimití el càrrec per discrepàncies amb Chadli Bendjedid El 1993, la junta militar colpista el nomenà ministre de defensa Al gener del 1994 assumí la presidència del país, i es destacà en la dura repressió contra el moviment integrista Renovà mandat en guanyar les eleccions presidencials de novembre del 1995 El 1996 fou aprovada la seva proposta de reforma constitucional, però la violència, la corrupció i la crisi econòmica persistiren Al setembre del 1998, anuncià la…

Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Catòlica de Friburg Suïssa el 1967, es dedicà a l’activitat empresarial El 1982 inicià la carrera política com a cònsol menor de Sant Julià, que continuà com a secretari personal del cap de govern Josep Pintat 1984-85 De 1986 a 1991 fou conseller general i en 1995-97 ambaixador al Benelux i a la UE Ministre de relacions exteriors 1997-2001 i ambaixador a Suïssa i a la Gran Bretanya 2001-2004, a l’abril de 2005 guanyà, al front del Partit Liberal, les eleccions generals i esdevingué cap de govern d’Andorra, càrrec que ocupà fins el 2009,…

Enginyer tècnic, el 1946 ingressà al partit comunista Ocupà càrrecs tècnics en diversos ministeris, i entre 1983-85 fou ministre d’indústria Alcalde de Xangai del 1985 al 1989, impedí que s’hi estenguessin les revoltes que aquest any es produïren en altres ciutats de la Xina Cap de les forces armades i secretari general del PCX des del 1989, el 1993 fou designat president de la República Esdevingué l’home fort del règim a la mort de Deng Xiaoping 1998, i continuà l’orientació d’aquest, mantenint la coexistència entre liberalització econòmica i autoritarisme polític El novembre del 2002 cessà…

La seva família fugí a Gaza arran de la guerra araboisraeliana del 1948 En la seva joventut un accident el deixà cec i tetraplègic malgrat tot, cursà estudis islàmics a la Universitat Al-Azhar del Caire, on entrà en contacte amb els Germans Musulmans El 1987, durant la primera intifada  fundà, amb Abdel Aziz al-Rantissi, l’organització Hamàs El 1989 fou condemnat a cadena perpètua per instigació a cometre atemptats contra Israel, però el 1997 fou excarcerat en canvi de l’alliberament de dos agents del Mossad Amb la segona intifada féu noves crides a perpetrar atemptats suïcides i a la…

Llicenciat en lletres 1941 i en dret 1946, aquest any entrà a la Banca d’Itàlia, de la qual fou cap dels serveis d’estudis 1970-78 i governador 1979-93 El 1993 inicià la seva carrera política president del consell de ministres 1993-94, ministre d’hisenda en els governs de Romano Prodi 1996-98 i de Massimo d’Alema 1998-99, el 1999 fou elegit president de la República italiana, càrrec que ocupà fins al maig de 2006, en què fou substituït per Giorgio Napolitano Ocupà també càrrecs en institucions internacionals president del comitè de governadors de la CEE 1982-87, vicepresident del…

Cenetista, en 1922-23 aportà al grup “La Batalla” el nucli tarragoní Posteriorment figurà en els primers comitès centrals i comissions executives del BOC i de la Federació Comunista Catalanobalear, amb especials tasques d’organització i de direcció de grups de xoc i d’autodefensa Amb una personalitat discutida i amb fama de pinxo —fou conegut com El Manquet , perquè li faltava part d’un braç—, el 1935 no acceptà la creació del POUM i passà a la USC i després s’integrà al PSUC Al desembre del 1936 fou nomenat comissari d’ordre públic i el seu enfrontament amb Dionisio Eroles, cap de les…

Estudià dret a Marburg 1959 i fou professor de dret a Alemanya 1971-75 després d’exiliar-se 1970 per la seva oposició al règim dels coronels Integrat al PASOK, fou ministre d’agricultura 1981-85, d’economia 1985-87 i d’educació i afers religiosos 1989-90 Ministre d’indústria 1993, dimití el 1995 a instàncies de Papandreu, però en les eleccions del 1996 fou elegit primer ministre, càrrec que revalidà el 2000 President del PASOK des del 1996, s’ha distanciat de la línia més socialitzant del seu predecessor per tal d’apropar Grècia a la resta dels estats de la UE i ha millorat les relacions amb…

El 1968 acabà els estudis d’administració empresarial a la universitat nord-americana de Georgetown Durant els anys setanta esdevingué un important terratinent cafeter i home de negocis El 1979 creà la Fundación Salvadoreña para los Estudios Económicos y Sociales, i el 1984 ingressà a l’Alianza Republicana Nacionalista ARENA, formació que un any després començà a presidir Es presentà com a candidat d’ARENA en les eleccions del març del 1989 i guanyà Napoleón Duarte, del Partido Demócrata Cristiano Partidari de negociar amb el Frente Farabundo Martí de Liberación Nacional FMLN, la seva gestió…

Llicenciat en dret per la Universitat Catòlica d’Asunción 1984 i en filosofia per la Universitat Nacional d’Asunción 1989, s’uní al Partido Colorado i fou ministre d’educació durant els governs de Juan Carlos Wasmosy 1993-98 i de Luis Ángel González Macchi 1999-2003 L’any 2003 aconseguí la presidència del país El seu mandat estigué marcat per un intent d’apropament als governs d’esquerra de Bolívia i Veneçuela L’any 2006, la decisió d’ocupar simultàniament la presidència del partit i del país cosa que la constitució no permetia, avalada per una sentència del Tribunal Suprem, li reportà una…

Graduat per la facultat lliure de teologia el 1975, el 1979 fou ordenat pastor de l’església luterana noruega Diputat pel partit democratacristià des del 1979, en fou secretari general 1983-95 Ministre d’educació 1983-86 i d’afers estrangers 1989-90, en 1997-2000 fou primer ministre al capdavant d’un govern de coalició format per democristians, liberals i centristes Fou revalidat en el càrrec a l’octubre del 2001 en una altra coalició en la qual el partit de centre fou substituït pels conservadors i amb el suport de l’ultradretà Partit del Progrés En les eleccions generals del…