Resultats de la cerca
Es mostren 4340 resultats
districte federal
Geografia
Política
Divisió administrativa de primer ordre en el territori de la qual hi ha la capital d’un estat federal.
No pertany a cap estat de la federació i depèn normalment de l’administració directa del govern La seva extensió no coincideix sempre amb l’aglomeració urbana corresponent El districte federal de Washington, per exemple, no és tan extens ni té tants habitants com l’àrea metropolitana, però el de Brasília és molt més extens que l’aglomeració urbana de la capital actual Hi ha districtes federals a l’Argentina, a Austràlia, Àustria, el Brasil, els EUA, l’Índia, Mèxic, Nigèria i Veneçuela
districte
Geografia
Política
Cadascuna de les demarcacions en què és dividida una contrada, una població, un estat, amb finalitats administratives.
Els estats que tenen els districtes com a divisions de primer ordre són Albània, Belize, Bulgària, Guyana, Islàndia, Israel, Jordània, Lesotho, Malawi, Maurici, Paraguai, Romania, Sierra Leone, Sri Lanka, Surinam, Eswatini, Uganda i Xipre Dins una ciutat, els districtes són divisions de primer ordre El concepte és aplicat també a unes altres divisions sense caire administratiu així, hom parla de districtes metropolitans, manufacturers o rurals
teló d’acer
Història
Política
Expressió que indica les fronteres que hi havia entre l’URSS i els altres països comunistes de l’Europa oriental, d’una banda, i el bloc occidental, de l’altra.
Fou popularitzada per WChurchill iron curtain a partir del 1946 En el curs de la guerra freda la propaganda anticomunista la utilitzà amb profusió en titllar de secreta i totalitària la política del bloc socialista Hom ha creat l’expressió teló de bambú , amb idèntiques connotacions, aplicada a les fronteres dels països comunistes asiàtics
tancada
Política
Reclusió voluntària d’una persona i, més sovint, d’un grup en un edifici públic o en el lloc de treball en senyal de protesta i com a forma de pressió.
suspensió de garanties constitucionals
Política
Dret
Dret constitucional
Situació anormal de l’ordre públic, prevista per les constitucions democràtiques, que consisteix en la supressió temporal total o parcial de les garanties personals i dels drets reconeguts en la constitució (estat d'excepció).
És decretada pel govern, amb autorització del parlament i aprovació del cap d’estat També pot ésser declarada judicialment, amb caràcter individual, amb relació a les investigacions relatives a l’actuació de bandes armades o a elements terroristes
sufragi
Política
Dret constitucional
Vot, manifestació de la pròpia voluntat en unes eleccions per a provisió d’un càrrec o un altre tipus de consulta.
Hom el defineix amb relació a l’extensió del dret de vot i a les modalitats d’interpretar-lo En els comicis de l’antiga Roma, el ius suffragii era propi únicament dels ciutadans La plebs només hi tenia accés a través dels comicis centuriats o del sufragi censatari en cas d’ésser propietari d’immobles De primer només hi tenien dret els llatins presents a Roma el dia dels comicis més tard el dret s’estengué a tots els qui gaudien de la ciutadania romana sempre que s’escaiguessin a Roma Caigut en desús el mot sufragi en el sentit de vot, ha reaparegut en temps moderns amb la implantació de…
successió al tron
Política
Dret constitucional
Sistema pel qual es regeix la successió hereditària a la corona o al tron.
A les monarquies europees el principi ha estat l’exclusió de les dones quan hi ha homes La llei sàlica, que exclou totalment les dones, regí principalment al Sacre Imperi i a França A la Gran Bretanya i Navarra, Astúries, Lleó i Castella les dones han estat sempre admeses a la successió a la corona, i també han pogut regnar en certes èpoques a les monarquies escandinaves, a Rússia i a Portugal A Aragó, de fet, per manca de fills mascles han regnat les dones amb els marits, que eren els qui en realitat exercien el poder sobirà, com en els casos de la comtessa Andregot i la reina Peronella, i…
moviment subversiu
Política
Moviment politicosocial encaminat a produir, mitjançant l’agitació, un desgast en el poder i una desconfiança en els ciutadans i, finalment, a apoderar-se del govern.
acció directa
Política
Tècnica de lluita del sindicalisme revolucionari basat en l’afrontament directe entre patrons i obrers, al marge del marc legal establert, i en la negativa a acceptar qualsevol mediació de persones o institucions no afectades pel conflicte, o bé organismes de conciliació.
Les formes més freqüents de l’acció directa són la vaga, el treball lent, el boicot dels productes o establiments industrials o comercials i el sabotatge
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina