Resultats de la cerca

Vida i obra Llicenciat en ciències per la UB 1921 Durant les dècades del 1920 i el 1930 mantingué una intensa activitat cultural i política a les Illes El 1923 s’inscriví a l’Associació per la Cultura de Mallorca i en fou un dels membres més actius Collaborà als Quaderns Mensuals  de l’Associació i, més tard, a la revista La Nostra Terra Com a polític, fou un dels fundadors d’Acció Republicana de Mallorca 1932 i d’Esquerra Republicana Balear 1934 També exercí diversos càrrecs a l’Ajuntament de Palma Entre el 1936 i el 1939, residint a Barcelona, fou el màxim impulsor de Mallorca Nova ,…

El 1890 fou nomenat delegat del pretendent Carles VII i dirigí el partit carlí fins al 1899, que fou destituït El successor de Carles, Jaume, li encomanà la presidència de la junta central carlina el 1912, però també el destituí el 1918, per causa de l’orientació germanòfila que havia pres el partit Féu diverses excavacions prehistòriques, i llegà les seves colleccions per formar el Museo Cerralbo de Madrid

Estudià lleis a Sevilla i a Madrid Participà a la Vicalvarada juny del 1854, i fou secretari de les corts constituents que es reuniren al novembre Diputat per Còrdova 1855, s’afilià a la Unión Liberal d’O'Donnell Fou governador de Madrid 1858-60, vicepresident de les corts 1861 i ministre de foment 1861 i de governació En perdre el poder els liberals 1866, intervingué en l’organització de la Revolució de Setembre del 1868, després de la qual defensà una monarquia constitucional i hereditària Fou ambaixador a França, ministre d’estat als governs de Sagasta i vicepresident del consell liberal,…

Net d’Agakan III, el succeí a la seva mort 1957 

Fill únic d’Agakan II, fou un dels fundadors i el primer president de la Lliga Musulmana 1906 Ajudà els aliats durant la Primera Guerra Mundial i defensà Turquia davant Europa El 1924 intentà d’aconseguir el califat Treballà per a la Societat de Nacions, i el 1937 en presidí l’assemblea S’esforçà per aconseguir la independència de l’Índia i ajudà el nacionalisme pakistanès Es feu famós per les cerimònies del seu aniversari, en què rebia una quantitat d’or, diamants o pedres precioses equivalent al seu pes Fou succeït pel seu net Agakan IV

Vers el 1940 fundà el Partit de la Resurrecció Àrab Ba’ṯ , panàrab i socialitzant, del qual fou nomenat secretari general 1942 i president 1947 El 1952 el grup es fusionà amb el Partit Socialista Àrab de Hawrānī Des de la formació de la RAU 1958 el Ba’ṯ mantingué dues ales en el seu si, la més moderada de les quals fou encapçalada per Aflak, el qual, en ésser dissolta la RAU 1961, intentà encara una nova federació entre Egipte, Síria i l’Iraq Aquesta ala assolí el poder a Síria el març del 1963, però en fou bandejada pocs mesos després juliol de 1963 pel grup de Hawrānī, que el 1962 s’havia…

Comte de Lexa von Aehrenthal Fou ambaixador a Sant Petersburg 1899-1906 i ministre de la casa imperial i d’afers estrangers 1906-12 El 1908 dugué a terme l’annexió de Bòsnia i Hercegovina Practicà una política d’aliances per tal de consolidar el prestigi de la monarquia

Fou secretari general de la Fédération des Syndicats Africains i un dels fundadors del Mouvement National Congolais MNC, creat el 1958 L’any 1959 trencà amb Lumumba president del MNC i prengué posició junt amb l’ala moderada d’aquest moviment Fou ministre de l’interior 1960-61 Primer ministre 1961-64, intentà de reconciliar els diversos grups polítics i assolí la dissolució del govern rebel de Stanleyville Abandonà el país en pujar Tshombe al poder 1964 El 1966 fou nomenat ambaixador a Bèlgica i el 1970 es retirà a la vida privada

El 1839 heretà el ducat de Nassau, que li fou arrabassat per Prússia 1866, després de la guerra entre aquest país i Àustria En morir Guillem III dels Països Baixos, li fou atorgat el gran ducat de Luxemburg